guerra a europa
Mor en un atemptat a Moscou el cap de les forces de defensa química i biològica de Rússia
Els serveis secrets d’Ucraïna s’atribueixen l’autoria de l’atac amb bomba
Igor Kiríl·lov ha perdut la vida juntament amb el seu assistent en esclatar un artefacte amagat en un patinet elèctric
El cap de les forces de Defensa Radiològica, Química i Biològica de l’exèrcit rus, el tinent general Ígor Kiríl·lov, ha mort aquest dimarts a les sis de la matí hora local (quatre de la matinada hora catalana) en l’explosió d’un patinet bomba a Moscou. L’atemptat, que també ha provocat la mort d’un assistent de l’alt comandament militar, ha estat una “operació especial” de la intel·ligència ucraïnesa, segons mitjans d’aquest país i les agències internacionals.
L’artefacte explosiu, d’una potència equivalent a 300 grams de trilita, estava amagat en un patinet elèctric aparcat a la porta d’un edifici residencial a l’avinguda Riazanki, al sud-est de la capital russa, ha explicat el Comitè d’Instrucció de Rússia (CIR), que ha obert una investigació per terrorisme. La potència de la detonació ha trencat els vidres de les finestres de les primeres tres plantes de l’immoble.
La bomba ha estat detonada a distància, per senyals de ràdio, quan Kiríl·lov i el seu assistent sortien del bloc d’habitatges de matinada i es dirigien al seu cotxe oficial, segons es veu en un vídeo , suposadament de l’explosió, publicat per mitjans ucraïnesos. Les imatges del lloc dels fets mostren l’entrada d’un edifici greument danyada, amb marques de cremades a les parets i finestres trencades.
Les autoritats russes no s’han pronunciat sobre la possible autoria de l’atemptat, però fonts del Servei de Seguretat d’Ucraïna (SBU) han assegurat, sota condició d’anonimat que ha estat una “operació especial” contra el que consideren un “objectiu absolutament legítim” com a “criminal de guerra”, segons informa l’agència ucraïnesa Ukrinform. Només un dia abans, l’SBU va declarar Kiríl·lov sospitós de crims de guerra per haver ordenat l’ús d’armes químiques prohibides contra els soldats ucraïnesos. En el comunicat, la intel·ligència ucraïnesa va afirmar que havia documentat més de 4.800 casos en què les forces russes havien utilitzat armes químiques als fronts del sud i est d’Ucraïna per odre d’aquest militar. “La retribució pels crims de guerra és inevitable”, han justificat les fonts.
Objectiu rellevant
Kiríl·lov, de 54 anys, és el militar de més alt rang assassinat fins ara a la capital russa pels serveis secrets ucraïnesos. A més, era un dels rostres més públics de l’alt comandament de les forces armades russes. En els gairebé tres anys del conflicte bèl·lic que va iniciar el president rus, Vladímir Putin, amb l’ordre d’invasió a gran escala d’Ucraïna, el 24 de febrer de 2022, els agents de Kíiv han comès diferents atemptats en territori rus contra personalitats implicades en l’operació militar especial , l’eufemisme amb el qual el Kremlin es refereix al conflicte. Fa menys d’una setmana, el passat dijous, un altre suposat atemptat dels serveis secrets ucraïnesos va acabar amb la vida d’un dissenyador de míssils rus, Mikhail Shatski, que va ser assassinat a tres en un parc de la regió de Moscou.
A l’abril de 2023, el blocaire militar rus Vladlen Tatarski, –el nom real del qual era Maxim Fomín– va morir en una explosió a una cafeteria de Sant Petersburg, la segona ciutat de Rússia. Més d’una trentena de persones van resultar ferides a l’establiment, que era propietat del cap del grup de mercenaris Wagner, el desaparegut Ievgueni Prigjín. Una resident de Sant Petersburg, Daria Trepova, va ser condemnada a 27 anys de presó per haver lliurat a la víctima una estatueta on estava amagat l’explosiu.
Uns mesos abans, a l’agost de 2022, la periodista Daria Dúguina va morir en un atemptat contra el cotxe on circulava als afores de Moscou. Més tard es va saber que l’atac anava dirigit contra el seu pare, el filòsof ultranacionalista Alexandr Duguin, líder del moviment eurasianista. El Servei Federal de Seguretat de Rússia va acusar els serveis secrets ucraïnesos d’estar rere l’acció, i va ordenar l’arrest en absència de la ciutadana ucraïnesa Natàlia Vovk, que va aconseguir fugir.
Un altre atac amb bomba, al maig de 2023, va ferir greument l’escriptor nacionalista Zakhar Prilepin, que va combatre a les files separatistes al Donbàs ucraïnès, quan viatjava en cotxe per la regió de Nizhni Nóvgorod. El conductor del vehicle, Alexandr Xubin, va perdre la vida.
A més, els serveis especials han assassinat diversos funcionaris prorrussos o personalitats aliades del Kremlin a les quatre regions ucraïneses annexionades per Rússia al setembre de 2022: Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia.
El Kremlin no ha comentat, de moment, l’atemptat contra la figura més rellevant comès per Kíiv en territori rus des de l’inici de la guerra, però alguns dirigents russos ja han reclamat represàlies per l’assassinat de Kiríl·lov.
L’expresident rus i actual vicepresident del Consell de Seguretat Dmitri Medvédev, ha afirmat aquest dimarts que l’acció tindrà “un càstig inevitable”. “Cal fer tot el possible per liquidar els que ho han encarregat [l’atemptat], que estan a Kíiv. Són ben coneguts. Són els dirigents polítics militars d’Ucraïna”, ha dit Medvédev duran una reunió amb el sector de la indústria militar.
En la mateixa línia, el cap del Comitè d’Afers Internacionals, Leonid Slutski, ha expressat la seva confiança que “en breu aquest acte terrorista sigui investigat i els culpables rebin un merescut càstig”.
L’ambaixador rus a les Nacions Unides, Vasili Nebenzia, ha demanat a la comunitat internacional que condemni l’atemptat i ha anunciat que elevarà aquest afer a la reunió del Consell de Seguretat del 20 de desembre.