Renovat el jutge que va autoritzar l’espionatge del CNI a l’independentisme

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat avui tornar a nomenar Pablo Lucas com a magistrat del Tribunal Suprem (TS) competent de permetre i autoritzar les activitats del Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI). La votació s’ha fet per unanimitat.

La llei del poder judicial estatal fixa que hi ha d’haver un magistrat que doni el vistiplau a les activitats del CNI que afecten els drets fonamentals, com l’entrada a domicilis, el secret de les comunicacions o el seguiment a persones. Lucas ha estat nomenat per un nou període de cinc anys i assumeix aquesta competència des del 2009 i és la tercera vegada que se’l renova. La seva actuació ha estat marcada per la polèmica d’haver permès d’espiar amb el programa Pegasus almenys divuit dirigents independentistes. Aquesta xifra és la que ha estat reconeguda pel mateix CNI, malgrat que han aparegut desenes de casos més en el Catalangate. Els reconeguts eren Pere Aragonès, Jordi Sànchez, Carles Riera, diputat de la CUP; Elisenda Paluzie, Marcel Mauri, Jordi Bosch de Borja, Gonzalo Boye, Joan Matamala, Josep Lluís Alay, Xavier Vendrell, Elsa Artadi, Albert Batet, David Bonvehí, Marc Solsona, Sergi Miquel Gutiérrez, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives.

En cas d’absència, el seu substitut serà el també renovat jutge del Suprem Andrés Martínez Arrieta.

Un informe dels Mossos d’Esquadra certifica que els expresidents de l’ANC Jordi Sànchez i Elisenda Paluzié, per exemple, van ser espiats a través dels seus telèfons mòbils amb el programari Pegasus entre els anys 2015 i 2020. Tots dos i l’exmembre del Secretariat de l’entitat, Sònia Urpí, van declarar fa unes setmanes a un jutjat de Barcelona que investiga la querella que van presentar per l’espionatge. Dos altres dirigents de l’ANC també van presentar la querella, però no s’ha pogut certificar que fossin espiats, tot i que hi ha alguns indicis. Sànchez i Paluzie han demanat a la jutgessa que esbrini qui va ordenar el seu espionatge i si estava autoritzat judicialment. En tot cas han denunciat la “repressió política” contra l’independentisme català. El maig del 2022, l’ANC va presentar la querella, tot i que no anava contra cap càrrec o organisme concret de l’Estat.