tribunals
Un jutjat demana a Luxemburg i Israel dades del Pegasus amb que es va espiar la CUP
Reclama informació per saber qui va comprar a l’Estat el programari espia
El jutjat 32 de Barcelona ha demanat oficialment a les autoritats de Luxemburg informació fiscal i bancària del 2016 al 2022 sobre el grup israelià NSO, propietari del programari espia Pegasus i amb seu en aquest país europeu, per poder identificar possibles pagadors procedents d’Espanya. El magistrat instructor que investiga el presumpte espionatge dels mòbils dels exdirigents de la CUP Carles Riera, Albert Botran i David Fernàndez ha demanat les dades per esbrinar qui va adquirir el programari a espia a l’Estat. Segons la interlocutòria, el magistrat ha lliurat una Ordre Europea d’Investigació (OEI) a Luxemburg perquè identifiqui fiscalment NSO i les seves filials en aquell país, els seus comptes bancaris i tots els moviments. Al mateix temps, també ha emès una comissió rogatòria internacional a Israel perquè requereixin a NSO Group si conserven dades o registres informàtics sobre l’espionatge amb Pegasus als mòbils dels tres querellants, com demanava la fiscalia. La interlocutòria també ha enviat oficis al CNI, al Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades, a la Intervenció General de la Defensa, a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional perquè informin si han utilitzat Pegasus contra els tres exdiputats.
En un escrit del 26 de novembre, el fiscal delegat de criminalitat informàtica de Barcelona, Roberto Valverde, que porta tots els casos de Pegasus repartits en diversos jutjats de Barcelona, demanava aquestes investigacions internacionals i també la declaració de Riera i Botran. En el seu escrit, el fiscal recorda que l’informe pericial dels Mossos d’Esquadra havia detectat intrusions als mòbils de Riera i Botran, però no pas al de Fernández, sense poder determinar l’origen de l’espionatge.
Riera, Botran i Fernàndez van presentar el maig del 2022 una querella contra NSO per delictes contra la intimitat, concretament de descobriment i revelació de secrets. La querella venia motivada per l’informe fet públic pel laboratori interdisciplinari Citizen Lab, adscrit a la Universitat de Toronto (Canadà), que revela que almenys 65 polítics, advocats, periodistes i activistes catalans haurien estat espiats amb el programari Pegasus, tot i que el nombre d’afectats podria ser molt més alt. El CNI va admetre haver espiat Riera, amb permís judicial, pels seus vincles amb els CDR i el contacte amb Carles Puigdemont.