Política

Margarita Garcia Teixidor

Portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Vall-llobrega i cap de l’oposició

“Volem un poble sense l’etiqueta de «dormitori»”

La cap de l’oposició acata la puja de la taxa de residus, però troba excessiva la de l’IBI

Reclama mirar de dinamitzar el teixit associatiu del poble, amb més espais o activitats

No anem sobrats d’entitats, però potser la gent tampoc s’organitza perquè no troba lloc on fer-ho
Cada any sobren diners del pressupost. Això vol dir o que no es fa prou o que s’està pagant de més

No és nova en la política municipal, però sí com a cap de llista. Margarita Garcia, diplomada en enginyeria informàtica, ja havia participat en la candidatura independent de Junts per Vall-llobrega (2015), amb suport de l’anterior i històric alcalde Joan Surroca tancant la llista. El seu delfí, Rufino Guirado, havia abandonat ICV i s’havia alineat amb CiU. Aleshores, però, no encapçalava un projecte que es va acabar dissolent, fins que ERC, que amb Vicenç Cebrià fins i tot havia pactat amb l’encara alcalde entre 2015 i 2019 repartir-se l’alcaldia, la va anar a buscar a finals del 2022, per mirar de bastir una nova alternativa. El maig de l’any passat van superar els 200 vots, un resultat meritori, però encara lluny dels 291 de JxCat, que han garantit a Guirado una còmoda majoria absoluta. Però volen perseverar el 2027, amb la gent de la llista i un equip una mica més ampli amb el qual consulten l’acció d’oposició.

Com ha arrencat aquest seu primer mandat a l’oposició?
Veiem un equip de govern que actua massa per inèrcia, però a les urnes, tot i créixer i fer el millor resultat d’ERC en democràcia, no vam aconseguir la majoria.
I la relació amb el govern de Junts?
Un dels compromisos ha estat fer una oposició constructiva. Fiscalitzar, però més enllà de la crítica, ser proactius i proposar solucions. Però no els veiem gaire receptius.
Posi’m exemples de propostes?
Hem millorat en comunicació, per exemple. Els veïns saben quan hi haurà ple, o festes populars. Hem aconseguit que s’actualitzi mínimament el web municipal o que els enregistraments dels plens es pengin a internet. Però també ens agradaria que hi hagués sessions més sovint, cada dos mesos, en comptes d’un per trimestre, perquè igualment acabem fent plens extraordinaris.
No se n’han sortit?
No encara, com tampoc en les al·legacions que vam fer a les ordenances. Podem entendre l’increment de la taxa d’escombraries, a causa del tancament de Solius, que ha fet disparar els costos de transport, o la inflació. No hi havia més remei que complir amb la normativa, però no compartim la puja de l’IBI. Hauria d’ajustar-se a les despeses i necessitats reals.
També deuen haver pujat les despeses...
Cada any sobren diners del pressupost. I no cal entrar en números vermells, evidentment, però si anem de superàvit en superàvit vol dir o que no s’està fent prou o que els veïns paguem de més. Vam plantejar també bonificacions socials a l’IBI, o per fomentar el lloguer d’habitatges buits, i a la taxa del casal. Van dir que les estudiarien, però no n’hem tingut més notícies.
Després del creixement residencial dels darrers anys, amb moltes famílies amb fills que ja han crescut, caldrà tornar a fer créixer el parc d’habitatges?
Els nostres fills volen quedar-se al poble, però no hi ha oferta assequible, o en la que hi podria haver no surt amb opció de lloguer. Hi ha la previsió que surti un percentatge d’habitatges socials amb la urbanització d’un nou sector. Però no veiem que vagi gaire de pressa. Tradicionalment són aquelles coses que s’anuncien cada cop que hi ha eleccions... Però si no hi ha relleu generacional, a la llarga això seria dolent fins i tot per a la continuïtat de l’escola.
La construcció del nou edifici és una demanda de dècades. Quan estigui feta, finalment, podria perillar?
Les darreres notícies del departament eren que les obres han de començar abans de Setmana Santa. Però el projecte inicial ja s’ha anat reduint per a un nombre inferior d’alumnes.
Quines altres necessitats veu a escala local?
A molta gent li agrada viure aquí per la tranquil·litat, i només hi venen a dormir. Però el nostre grup voldria defugir aquesta etiqueta de poble dormitori. No ens hauríem de conformar sent un barri de Palamós o d’altres municipis grans de la rodalia.
I com ho resoldrien?
Vindria bé dinamitzar l’obertura d’algun comerç, perquè fora de la fleca i els restaurants, pocs negocis de proximitat tenim. La zona industrial queda apartada del poble, i també trobem molt curta l’oferta d’activitats. Hem intentat promoure algun acte per Sant Jordi, o per la diada de l’Onze de Setembre, perquè la programació es limita a les festes majors d’hivern i estiu.
El govern què hi diu? També s’organitzava la senglanada, com a dinar popular?
S’ha deixat de fer, també. El govern diu que és complicat fer moure la gent, que hi ha poca resposta, però si no fem cap pas, segur que tampoc n’hi haurà, de resposta. Una possible solució seria habilitar espais per a entitats.
Hi ha el local social...
Els espais del local social queden curts per fer-hi segons què. El jovent també podria tenir algun espai exclusiu, o compartit. Pensem que després que la Fundació Mas Pelegrí cedís el mas i els terrenys s’obre l’oportunitat.
Quins plans hi ha?
Es parlava d’un centre de dia per a la gent gran, i segurament ja seria una bona proposta, però creiem que hi ha lloc per encabir-hi més usos per a joves o entitats. Un espai de socialització, o la possibilitat de fer-hi tallers o activitats intergeneracionals. No anem sobrats d’entitats, però potser la gent tampoc s’organitza perquè no troba lloc on fer-ho. Si l’Ajuntament s’hi posés al davant, probablement apareixerien idees o iniciatives. Però l’excusa estrella, sempre, és que som un poble petit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.