“L’audiència pública ens permet prendre el pols al municipi”

Ha estat un any dur i cansat en el sentit de tenir una oposició molt crítica, molt bèstia. Ja ho va ser en el mandat anterior, però ara continua. Sovint he hagut de recordar a la cap de l’oposició que jo també he estat a l’altre costat i que per sistema votava a favor de tot allò que era bo per al poble, independentment de la meva ideologia. Ells van començar des del principi a fer una oposició destructiva i crec que no han acceptat que malgrat guanyar les eleccions no hagin pogut governar. Fan una oposició que supera els límits d’allò que és professional i arriba a temes personals, i això no es pot permetre. D’acord que discrepem en la gestió del municipi, però quan tanquem les portes de l’ajuntament hauríem de ser capaços de mantenir una relació personal correcta. Això ara no passa, i aquesta pressió que fan afecta fins i tot els treballadors de la casa, que estan molt cremats. És molt esgotador, tot plegat, perquè gastes energia a resoldre problemes que no tenen res a veure amb l’objectiu prioritari, que és fer de Cabrils un poble millor.

Evidentment que s’ha fet molta feina. Veníem d’un mandat arrasat per la covid i la crisi de les matèries primeres i, tot i això, hem aconseguit fer accessibles tots els equipaments municipals. S’ha enllestit tota la qüestió de sostenibilitat també en els edificis municipals i només ens en queda un per posar-hi plaques fotovoltaiques. També hem pogut resoldre, gràcies a una sentència del TSJC, els pisos dotacionals de Mas Maria, on les comunitats de veïns s’hi havien posat en contra perquè estaven instrumentalitzats políticament. El terreny triat és per fer-hi equipaments i els únics pisos que s’hi poden aixecar són dotacionals, perquè així ho diu la llei, i només poden anar adreçats a col·lectius específics, que en el nostre cas són els joves. Són pisos pensats per a l’emancipació, perquè el problema de l’habitatge també el tenim al municipi i la nostra gent jove no es pot quedar a viure aquí. El que es va vendre des de l’oposició i que va encendre els ànims va ser que els pisos serien per a col·lectius marginals i que generarien molts problemes.

És cert. Però per què? Perquè la nostra realitat és que tenim pocs pisos i moltes cases grans a preus prohibitius. Aquí hi ha lloguers de cases de 6.000 i 4.500 euros mensuals. Els pisos més barats que tenim ara han passat de 600 euros assumibles a 1.100, i no tothom ho pot pagar. No hi ha cap jove que es pugui permetre aquests preus. Per això ens vam entossudir a tirar endavant el projecte de Mas Maria. La sentència ens ha donat la raó, però els diners per tirar endavant el projecte els hem perdut. Ara estem pendents de mirar quin sòl públic tenim i veure com es pot materialitzar la promesa feta pel govern d’Illa de promoure l’habitatge i desencallar algun terreny que és de la Generalitat i que ens podria servir; fins ara no han fet més que fugir d’estudi. Estem treballant també en un terreny a l’entrada del municipi que, a més, ens permetria dignificar la zona, i en els pisos previstos de protecció oficial a la zona del castell.

Quan vam entrar a l’Ajuntament, el cap de la policia local, que era un professional molt reconegut entre els Mossos, em va recomanar que el problema de la inseguretat s’havia d’afrontar amb informació. I així ho vam fer, per contrastar el pànic que s’havia creat entre la gent durant la covid que hi hauria una allau d’ocupacions de cases. Nosaltres vam tenir la mala sort que una casa molt gran del poble va ser ocupada per un col·lectiu, però al final no va generar els problemes que es preveien. Vam arribar a tenir 23 cases ocupades d’un total de 3.122. Proporcionalment, són poquíssimes, però el cert és que, d’aquestes 23, n’hi havia un parell que eren problemàtiques per tema de drogues. S’ha fet bona feina i en aquests moments hem baixat a setze cases ocupades, tres de les quals, problemàtiques, i una de controlada per la Policía Nacional per tema de drogues i amb processos engegats, però que són llargs de resoldre. En la darrera Junta de Seguretat Local, que les vam recuperar nosaltres perquè no se’n feien des del 2012, els Mossos ens van felicitar perquè som un dels municipis on l’índex de criminalitat ha baixat més.

Sí, de fet ja estan previstes en el Reglament Orgànic Municipal (ROM) i creiem que és un bon exercici que ens permet prendre el pols al municipi i al que preocupa la ciutadania. Els precs i preguntes del ple, malgrat estar molt regulats, fins ara feien allargar moltíssim les sessions, perquè es deixava preguntar de tot, encara que la normativa estableix que només es poden fer preguntes sobre els temes tractats en la sessió. Amb l’objectiu d’estalviar als veïns i veïnes que haguessin de seguir tot el ple, vam posar en marxa les audiències públiques, centrades únicament i exclusivament en les qüestions que ens vol adreçar la gent, siguin les que siguin. Així, també reeduquem el públic del ple perquè pregunti només sobre allò que s’ha tractat en el ple. La veritat és que han anat molt bé les que hem fet fins ara, perquè hem aconseguit que la gent hi participi i rebi tota la informació que necessita. I, en qualsevol cas, sempre poden demanar hora amb mi, que tinc la porta del despatx oberta a tothom.

Afortunadament, després de tants anys de mancances. Quan els responsables de Salut van venir i van veure l’estat de les instal·lacions, es van posar les mans al cap. Funcionàvem amb barracons provisionals des del 2008, que ja ens havien arribat de segona mà i que s’hi havien de quedar només dos anys. Hi vam començar a treballar el 2019, perquè teníem constància que es parlava de cedir els terrenys del pàrquing del costat de La Caixa, quan aquell solar era inundable, i així els ho vam exposar. D’altra banda, l’espai es troba en l’eix vertebral del municipi, i sovint l’hem de tallar per fer activitats festives. Era inviable aixecar allà un equipament de salut, que estaria condicionat per aquests talls i que quedaria afectat pels problemes de mobilitat. Els vam convèncer que el lloc on ara hi ha el CAP era la millor opció, perquè quedava prou accessible per a tothom. El compromís és tenir l’obra acabada a l’abril i ja els hem demanat que comencin a fer les licitacions per dotar-lo de personal.

Torno al començament i reitero que és l’habitatge. També volem incidir en els temes de participació, perquè relliguen el territori en un poble com el nostre, amb un centre molt compacte i un munt d’urbanitzacions on molta gent amb prou feines sap que viu a Cabrils, perquè tan sols hi ve a dormir. És gent que perds com a veïns. Per això incentivem òrgans com el Consell Escolar Municipal, que estava inactiu des del 2012 i que funciona com a esperonador d’activitats conjuntes. La idea és convertir-lo en un consell educatiu, perquè també hi convidem tots aquells actors que poden participar en sentit ampli en l’educació global del municipi.Treballen en format de comissions que decideixen lliurement les accions que cal dur a terme. Una de les primeres propostes va ser crear una xarxa de comerços segurs. Una altra de les iniciatives que volem reimpulsar és el consell d’infància i adolescència, pensant a fomentar l’esperit crític i el sentit ciutadà entre els més joves.

Reconec que hi ha hagut un problema de tempos. Quan van sortir publicades, ja estava feta la preinscripció. S’havien d’haver dut a ple al mes de març i s’hi van dur al mes de maig i, per tant, quan les famílies hi van apuntar els seus fills, no sabien quin era l’increment per a aquest any. Entono el mea culpa però cal aclarir que, si bé no sabien la xifra exacta, sí que sabien que pujaria, perquè en els dos patronats previs de l’escola bressol en vaig avisar. Vaig dir que calia fer l’augment perquè el servei era deficitari. L’I2, que en principi subvenciona la Generalitat perquè és gratuït, no es cobreix amb els diners que ens passen. Tenim un model d’escola bressol a Cabrils molt car, que hem heretat però que ara és una aposta del govern. Som un referent no només en clau de comarca sinó de Catalunya. Per tant, n’estem satisfets. Abans de la pujada, els pares i mares pagaven un 32% del servei, quan la filosofia de les taxes sempre és que el cobreixin tot. S’ha apujat un 42% el preu, però tot i això cobreixen un 46% del servei, molt lluny del cost total. El que m’enfada és que les famílies em vinguessin a veure a l’agost i en una reunió llarga els informés absolutament de tot i que després es dediquin a incendiar tant les xarxes socials, com el ple com l’audiència pública. I que al mes de novembre Junts i el PSC em qüestionin el preu de la taxa i em demanin que es tiri enrere o que es prorrategi quan el primer es va abstenir i el segon la va aprovar al mes de maig!

Hi ha hagut una tala massiva i s’ha fet sense permís, cert. Però no és menys cert que nosaltres hem actuat com a administració i s’han obert expedients als responsables. Ara, se n’ha fet un gra massa amb informacions que no són correctes, com ara que s’han talat exemplars centenaris de gran valor quan han estat eucaliptus, que no són una espècie autòctona, o pins. Els responsables argumenten que ho van fer per netejar la zona, perquè en un futur s’hi vol construir, un fet permès pel POUM i que no preveu el castell com a tal, que té uns usos molt restringits. A la zona es preveuen també habitatges VPO en format de tretze casetes unifamiliars que nosaltres proposem que es transformin en pisos, perquè ens convenen més amb la demanda d’habitatge que tenim al poble. Els responsables de la tala havien demanat un permís al mes de juliol, però se’ls va denegar perquè no tenien llicència de construcció. Posteriorment en van demanar un per desbrossar argumentant que allò era un polvorí per als incendis i també per posar tanques i arreglar la coberta. Se’ls va permetre el desbrossament i la tanca, però la coberta, no, perquè era una llicència d’obres. No sabem per què es van excedir amb la tala, però també s’han obert expedients als treballadors municipals que no van informar del que havia passat fins massa dies després. No pararem fins a resoldre la situació.

M’és difícil respondre. Em fa vergonyeta presentar-me com a alcaldessa, perquè a Cabrils i després de cinc anys en el càrrec encara hi ha gent que em coneix per altres motius vinculats a la meva implicació dins la vida social del poble. Des d’ERC en clau nacional estan treballant amb les alcaldies que ens n’hem sortit per saber què s’ha fet bé. En el meu cas, ho vinculen a la meva figura, i això a mi repeteixo que em fa vergonya. És cert que soc una persona molt sociable, amb certa capacitat de lideratge, que parlo amb tothom i que crec que sé escoltar la gent i des que els meus fills eren petits he estat involucrada en les entitats locals, en el futbol, a l’escola bressol, al consell escolar, a la comissió que va lluitar per tenir institut i posteriorment a l’AMPA, ara AFA... Que aquesta situació hi ha influït, segur, però també hi influeix que quan vam entrar érem un equip de gent molt novell però amb una gran capacitat de treballar. També en aquests anys no hem oblidat el partit i hem mimat molt la secció local i hem debatut tot allò important per al poble. El govern el formem tres partits i aquest mandat ha estat molt més fàcil tancar el pacte perquè ja havíem treballat plegats en l’anterior. Un pacte en què participa l’exalcaldessa Lina Morales, amb tot el bagatge que porta i que ha estat fidel en tot moment a la institució i a l’equip de govern. Finalment crec que a Cabrils calia un canvi, que es va reafirmar el 2023, i que l’estratègia de Junts no ha estat la correcta.