Participació i sostenibilitat, cabdals
ERC ha mantingut l’alcaldia per segon mandat consecutiu gràcies al pacte amb MUC i Unió per Cabrils
Aquest any s’enllestirà el nou CAP, que posa fi a la provisionalitat d’un servei que s’ha allargat 16 anys
L’augment de la taxa de l’escola bressol i la tala d’arbres al castell han polemitzat el debat social
El govern tripartit de Cabrils, ERC, Municipalistes per Cabrils (MUC) i Units per Cabrils, tancava a principis del 2024 el primer pla d’actuació municipal (PAM) que s’havia fet mai a la història del municipi. Havia estat un acord signat entre les tres forces que s’estrenaven en el mandat 2019-2023 com una opció innovadora en un poble on des de l’inici de la democràcia s’havien anat alternant al capdavant del consistori CiU i el PSC, amb una presència més gran del primer partit. L’aposta consensuada, encapçalada pels republicans de Maite Viñals, va relligar l’entesa amb dues formacions inicialment antagòniques, però que van demostrar saber treballar plegades en un primer mandat i unir forces en un segon quan els resultats a les urnes ja no havien estat tan beneficiosos. A excepció de MUC, que va doblar el nombre de regidors, ERC en va perdre un i va quedar amb quatre, i Units, encapçalat per l’exalcaldessa Lina Morales, també en va perdre un i va mantenir la mínima representació. En aquest últim cas, a l’estiu Morales anunciava que plegava del grup municipal per diferències amb el partit, però que es mantenia tant a l’Ajuntament com al govern com a regidora no adscrita. Prèviament, Morales havia estat alcaldessa del poble per CiU entre els anys 2007 i 2008 i en els mandats 2011-2015 i 2015-2019.
Les eleccions municipals del maig del 2023 van recuperar per a Junts la victòria en nombre de vots, però amb un empat a quatre regidors amb ERC, que va aguantar força bé el desastre dels republicans en les municipals i va facilitar revalidar el pacte entre les tres forces. Aquest ha estat un mandat marcat per la tossuderia del govern de fomentar la participació ciutadana inaugurant les audiències públiques amb més o menys participació. Audiències que han vingut a substituir en un format més àgil les intervencions de la ciutadania en l’últim tram d’uns plens que s’eternitzaven. També ha estat un període d’inici d’obres històriques, amb la construcció del nou CAP com a màxim exponent. El municipi arrossegava mancances en matèria d’equipaments sanitaris des de l’any 2008, quan la Generalitat va instal·lar de manera provisional uns mòduls prefabricats als terrenys de Can Batalló com a edifici temporal. La provisionalitat s’ha allargat setze anys, amb les afectacions que suposava per als pacients ser atesos en un espai en unes condicions que no eren les adequades. El nou projecte, amb la inclusió de les obres en el pressupost del 2022, es va fer realitat el maig de l’any passat. L’actuació, que està a punt d’acabar, preveu un edifici de planta baixa i primera planta amb nou consultes, un disseny sostenible que inclou la instal·lació d’una cinquantena de plantes fotovoltaiques per poder donar energia verda a l’equipament.
Precisament la sostenibilitat ha estat un dels cavalls de batalla del govern actual, que ha fet pública la seva intenció d’habilitar tots els equipaments municipals amb sistemes d’energies renovables. Ara mateix, hi ha quatre equipaments a Cabrils que disposen d’energia renovable gràcies a la instal·lació de plaques fotovoltaiques: l’Espai Jove l’Altell, la policia local, a tocar de l’escola l’Olivera, i, ara, el Complex Esportiu Municipal (CEM).
Sentència sobre Mas Maria
A principis d’any també arribava per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’esperada resolució sobre les al·legacions pel pla d’usos de Mas Maria. Dues comunitats de propietaris de la zona havien interposat un recurs contra la decisió del consistori de construir en un solar de titularitat pública un edifici amb habitatges dotacionals per a la gent jove del poble. Els arguments exposats pels veïns i veïnes que defensaven que l’espai escollit no era l’idoni i que no hi havia hagut diàleg amb el govern per trobar una solució van ser desestimats i han deixat el camí lliure per desenvolupar l’edificació. Tot i això, malgrat que el consistori manté l’interès pel projecte, ara ha de buscar un nou finançament. De fet, la construcció de pisos per evitar que la gent jove marxi del poble perquè no pot pagar el que es demana per un habitatge és un altre dels maldecaps del govern que, com a mínim, vol encarrilar aquest mandat.
D’altra banda, en menor grau que en altres poblacions del Baix Maresme però amb la sensació d’inseguretat instal·lada al poble, Cabrils ha hagut d’entomar diverses situacions vinculades a l’ocupació de cases, algunes de les quals relacionades amb el tràfic de drogues, que han obligat a actuar les forces de seguretat. Malgrat tot, el municipi ha aconseguit reduir el nombre d’habitatges afectats, segons les darreres dades presentades en la Junta de Seguretat Local. Aquest any, a més, hi ha hagut dos episodis que han enverinat la pau social del poble. El primer ha estat l’increment de les taxes de l’escola bressol municipal, que van provocar les queixes de les famílies. Malgrat que es va seguir el procediment correcte, amb exposició pública dels nous preus inclosa, la ciutadania afectada es va queixar que no se’ls havia alertat de la pujada abans de matricular els seus fills al centre. Des del consistori es va admetre una errada en els tempos, però es va recordar que, malgrat l’increment de les taxes, els diners que pagaven els pares no cobreixen ni la meitat del servei.
Finalment, una tala d’arbres massiva en els terrenys que envolten el castell de Can Jaumar per part dels propietaris de la finca ha generat una agra polèmica que ha enfrontat govern i oposició i a la qual s’ha afegit una plataforma veïnal batejada com Salvem el Castell, que també reclama que l’edifici pugui ser d’ús públic. El govern ha reconegut que la tala es va fer sense permís i que s’ha obert un expedient i s’estan esclarint responsabilitats, fins i tot dels treballadors municipals. Tot i això, ha assegurat que el castell, actualment en un estat precari, no perilla perquè està protegit pel POUM des del 2017. Els primers propietaris del castell volien convertir-lo en un hotel de luxe, però el projecte se’n va anar en orris. Els actuals, condicionats també pel POUM, només poden ampliar-ne els usos a restauració i ensenyament.
