Melic del turisme de muntanya
Des del segle XIX, Camprodon és un referent del turisme de muntanya, gràcies al doctor Robert
Ha estat el pilar, quasi únic, de l’economia d’aquest municipi del Ripollès, i això planteja molts reptes
L’Ajuntament treballa en un model de turisme cultural, amb el Consell Comarcal del Ripollès
A Camprodon, el doctor Robert, que havia estat alcalde de Barcelona, és un personatge estimat i venerat. Té carrers, places i equipaments, com l’escola d’infantil i primària, que el recorden. I és de justícia. Per entendre la rellevància d’aquesta figura, però, cal tenir en compte que el turisme és el subsector clau de l’economia del municipi. De fet, ho ha estat des de final del segle XIX. Camprodon és turisme i ho és des d’aleshores, quan el doctor Robert receptava als seus pacients barcelonins de la burgesia banys de salut, de natura i aire net, al poble que ell tan bé coneixia. Un paisatge natural de fonts termals i ple d’història, que els burgesos barcelonins van posar de moda.
Es tractava, sobretot, de pacients adinerats, farts de tanta ciutat amb tot l’estrès que comporta i àvids de pau, tranquil·litat i benestar, i especialment, amb la necessitat de desconnectar de la gran metròpoli. Moltes famílies barcelonines, doncs, van arribar a la vila ripollesa buscant aquesta tranquil·litat i, fins i tot, van acabar fent-s’hi construir cases de segona residència, en un procés que va ordenar des del punt de vista urbanístic, l’any 1924, Francesc Maristany, creant el majestuós passeig que du el seu nom, al llarg del qual i a banda i banda es van anar construint les cases senyorials que, encara en l’actualitat, s’hi poden veure. Camprodon es va consolidar així, doncs, com un punt de referència de benestar i de turisme de salut.
Camprodon hi va apostar i, per això i com a conseqüència d’aquest turisme, la vila i la resta de pobles que formen la vall a la qual dona nom –Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars, Molló i Sant Pau de Segúries– van ser l’escenari de la primera xarxa de senders del país i, amb l’estació d’esquí de Vallter 2000 i sobretot amb la propera de Vall de Núria, es van convertir en un dels pioners de l’esport blanc a Catalunya. Les dues estacions d’esquí alpí i centres d’activitats hivernals, i ja més endavant fins i tot estivals, són des de fa dècades un dels principals motors econòmics. Per això, per assegurar la seva viabilitat, Ferrocarrils de la Generalitat va assumir-ne la gestió i és el capítol d’inversió més rellevant al Ripollès dels pressupostos de la Generalitat.
A final del segle XIX, doncs, s’iniciava un procés de creixement del sector turístic i de tot el que en depèn, en detriment del sector primari, que fins aleshores havia estat el motor econòmic de la zona. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la superfície conreada ha anat baixant fins a les 192 hectàrees actuals, si bé la ramaderia extensiva –és rellevant i singular l’aposta per la carn de poltre– manté un cert dinamisme, amb 2.693 hectàrees de pastures i 37 explotacions.
En canvi, i també amb dades del mateix organisme de la Generalitat, el municipi de Camprodon té 1.149 places de càmping –hi ha dos càmpings–, 396 places hoteleres –12 hotels– i 107 de turisme rural –també, amb una dotzena d’establiments–. I hi ha més dades de l’Idescat que il·lustren aquest canvi de preponderància del turisme en l’economia camprodonina. Dels 270 autònoms registrats, 200 són del sector de serveis i 40 del sector de la construcció. De fet, és fàcil en una conversa amb professionals del sector turístic de Camprodon sentir-los dir que no sabrien què fer sense el turisme. “Què faríem”, coincideixen a afirmar.
Els reptes
La rellevància del turisme en l’economia camprodonina, però, genera molts de reptes. Si bé durant moltes dècades ha anat experimentant un creixement lineal a l’entorn del privilegiat entorn natural que té el municipi, aquests últims anys l’Ajuntament, juntament amb el Consell Comarcal del Ripollès –no en va l’alcalde, Xavi Guitart, ha estat fins fa poc el conseller que ha liderat aquest àmbit abans de ser nomenat delegat del govern a Girona–, està treballant en una nova estratègia, amb l’objectiu d’ajustar l’oferta a les demandes dels visitants, però, sobretot, per preservar el paisatge, que és el principal actiu de l’oferta. Per això, ara, Camprodon i el Consell estan treballant en una oferta de turisme cultural molt potent. El municipi té un ric patrimoni històric i cultural, entre altres coses, el monestir de Sant Pere i l’església de Santa Maria, la vinculació del compositor Isaac Albéniz amb el poble, un festival de música molt prestigiós, un conjunt de fonts naturals molt rellevant, el famós pont romànic, els pobles de Rocabruna, Cavallera i Beget, on hi ha la famosa Majestat romànica, etc. A part, l’Ajuntament i les entitats estan liderant una programació cultural i social extensa, amb la voluntat de dotar d’actes no només els dies amb més presència de visitants i, per tant, de desestacionalitzar el turisme. Reeixir en aquesta estratègia dotarà els veïns d’una major qualitat de vida, però també l’oferta turística serà molt més completa i atraurà un públic familiar i respectuós amb l’entorn, que, a més, vol consumir cultura i història, i, per tant, un turisme de qualitat.
L’altre repte que ha d’afrontar Camprodon en aquest àmbit és el de la capitalitat. Camprodon és el principal centre comercial i prestador de serveis de la vall, és a dir, dels cinc pobles que l’envolten. I, per tant, d’uns municipis que en determinats dies de la setmana i, sobretot, en determinades èpoques de l’any multipliquen per molt el nombre d’habitants. Evitar que els serveis estiguin tensionats, com per exemple, en l’actualitat, la recollida de deixalles, és molt important per al futur del sector i del municipi.
Per contra, no encertar-la en aquesta estratègia de present i del futur més immediat faria perdre a Camprodon la singularitat de la seva oferta i, per tant, es posaria en risc el seu caràcter referent en l’àmbit del turisme de muntanya. Sigui com sigui, doncs, Camprodon té els reptes que li planteja una economia quasi monocolor, però està treballant en la seva singularitat, juntament amb la resta de municipis del Ripollès, que estan fent una aposta per un turisme de qualitat, que vol paisatge, un territori i una gastronomia de qualitat i una oferta cultural de primer ordre. El repte és immediat.
