“El govern d’Illa ha arrencat amb el fre de mà posat”

És evident que ens trobem en un cicle polític diferent. Com a part positiva, crec que es pot encetar un període d’entesa de les forces polítiques d’esquerres a Catalunya. Sí que és veritat, però, que el nou govern ha arrencat amb el fre de mà posat. Hi ha una certa parsimònia. Des de Comuns esperàvem un govern amb molta més iniciativa política, amb més empenta legislativa i amb més voluntat de transformació. El que li demanaríem al govern és capacitat per respondre més ràpidament als problemes de la ciutadania.

Es busca una pretesa normalització de les relacions polítiques amb les institucions de l’Estat. Crec que no ha de sorprendre, perquè precisament aquest PSC és segurament un PSC més enganxat al PSOE, per dir-ho d’alguna manera, que el que en el seu moment ho va ser el del president Pasqual Maragall. Per tant, no em sorprèn. Però, més enllà d’això, el balanç que es farà del govern de Salvador Illa es farà en funció de si és capaç de començar a resoldre el problema de l’habitatge, que és molt complex, i si realment entomem una vegada per totes tot el que té a veure amb les infraestructures de Catalunya, especialment el que fa referència al servei de Rodalies. En tot cas, tornant a la pregunta, a mi no em sorprèn. Potser hi ha un excés d’hipergesticulació, una hiperactivitat en allò que fa referència als actes de representació. Però hi ha d’haver una voluntat real de transformació, de prendre mesures que arribin al dia a dia de la gent.

Jo sempre deia que el govern de Pere Aragonès era brillant fent plans i powerpoints. Això està bé, però no paga el lloguer. La gent no en té prou amb discursos ni amb anuncis. Això ja no va d’anuncis. Tot govern ha de tenir un pla i ha de marcar unes prioritats legislatives i de govern. Però la iniciativa legislativa en aquests primers mesos del govern ha estat més aviat escassa. En realitat ha estat més de la resta de grups parlamentaris. Pensàvem que el partit socialista, amb la seva experiència de govern, tindria la voluntat de desplegar una agenda més potent en qüestions que tenen a veure amb el dia a dia de la gent, des de l’atenció primària fins a l’habitatge. En tot cas, el que marca el full de ruta de la legislatura són els acords d’investidura. En aquests sentit, crec que nosaltres tenim un molt bon acord. I també fem nostre l’acord a què es va arribar amb ERC. Per tant hi ha dos acords que s’han de complir. Per a nosaltres, òbviament, la prioritat és l’habitatge. Per a Esquerra la prioritat és aconseguir un sistema de finançament singular. I aquestes són dues potes que li marquen el camí al govern. Crec que marca molt més l’acord d’investidura que no pas el pla de govern que es va presentar.

Com que vam entrar directament en la negociació dels pressupostos, el que hem fet ha estat traslladar aquesta comissió a la negociació de pressupostos. La primera valoració d’aquesta comissió la podrem fer quan tinguem o no l’acord de pressupostos i puguem valorar quin és el seu abast. Pel que fa als pressupostos, tot i que fa pocs dies la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, deia que només faltava tancar alguns serrells, la realitat és que encara queda molta feina per fer i estem en una fase inicial.

Nosaltres vam acordar amb el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica que durant el mes de gener s’aprovaria un decret llei amb el règim sancionador. El que volem fer és modificar la llei de l’habitatge del 2007 en el sentit de fixar una sanció per a la gent que incompleixi el límit del preu del lloguer, i també perquè hi ha gent que utilitza el lloguer de temporada de manera fraudulenta. El mateix president ho va reconèixer en seu parlamentària. Vam acordar amb el govern que això estaria enllestit abans de final de mes. Per tant, si el govern vol continuar negociant els pressupostos amb nosaltres, cal que compleixi. La negociació en matèria d’habitatge té moltes més qüestions damunt la taula.

Per exemple, hem exigit que els recursos propis destinats a l’habitatge siguin substancialment superiors als que hi havia al pressupost del 2023 i al del 2024, que no es va aprovar. Si hem de fer un salt per construir 50.000 habitatges de lloguer social a Catalunya fins al 2030, cal que hi destinem els recursos necessaris. També volem que es tingui en compte l’impacte que té el sector turístic sobre el preu de l’habitatge i que una part de la taxa turística es reorienti a l’augment del parc d’habitatge. També cal posar límits a aquells que estan fent negoci amb el dret a l’habitatge i que els grans tenidors, aquella gent que té múltiples propietats, paguin molt més que el que paga una família que fa un esforç molt gran per comprar el seu habitatge habitual. El que nosaltres estem plantejant és un paquet molt global de mesures que vagin, d’una banda, a augmentar el parc públic de lloguer; en segon lloc, a posar límits a aquells que estan fent negoci amb el dret a l’habitatge, i en tercer lloc, a apostar per la rehabilitació i, evidentment, també per la recuperació de les convocatòries de la llei de barris. Crec que hi ha molts municipis del nostre país que necessiten una intervenció directa de la Generalitat si no volem que hi creixi la desigualtat i també els problemes que moltes vegades estan alimentant determinats discursos de l’extrema dreta.

Ara mateix és el moment de concretar. La primera prova del cotó serà si abans del 31 de gener aprovem o no aquest règim sancionador. És un senyal molt clar. Aquest discurs que està fent el president en el sentit que no li tremolaran les cames per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya, cal verificar-lo. Les paraules han d’anar acompanyades dels fets. Les declaracions no serveixen per pagar el lloguer. Tenim un acord que li marca un full de ruta molt clar durant tota la legislatura en el que fa referència a garantir el dret a l’habitatge. El que volem és que el govern vagi complint amb el que ha pactat.

Malauradament no vam aconseguir arribar a un acord amb ERC sobre això. A mi m’hauria agradat. De fet, ara ERC també ha presentat una iniciativa en el mateix sentit. Per tant, em sorprèn una mica que el que no va ser possible al març ara ho sigui. Però, en tot cas, en el primer ple del 2025 tindrem aquest debat definitiu sobre la modificació de l’impost del joc a Catalunya, que crec que té tot el sentit del món. No hi pot haver privilegis fiscals per a ningú i encara menys per a algú que vol instal·lar un macrocasino al nostre país, passant de pagar el 55% de l’impost sobre els beneficis del joc al 10%. És veritat que Junts per Catalunya ens ho ha dilatat amb una maniobra parlamentària, intentant fer veure que això no tenia base jurídica i ho ha portat al Consell de Garanties Estatutàries, però aquest organisme li ha donat una bufetada. Això ho tancarem en el proper ple. I les informacions que en el seu moment ens havia traslladat la mateixa conselleria d’Economia és que amb una fiscalitat per sobre del 30% aquest projecte no prosperava. En tot cas, crec que aquest tema està ben encarrilat.

És veritat que en les negociacions d’investidura no vam arribar a un acord. El partit socialista va arribar a un acord amb ERC que nosaltres no compartim. Entenc perfectament que es vulgui millorar la connectivitat de l’aeroport del Prat, però això no suposa més vols o augmentar de manera il·limitada la capacitat de l’aeroport del Prat. Aquest plantejament en realitat el que està buscant és un model productiu insostenible, amb 20 milions de turistes més. Aquí tenim una discrepància important. En el pacte d’investidura vam arribar a un acord, per exemple, en el tema de la fiscalitat del Hard Rock, en el tema del quart cinturó, en què vam acordar que aquesta legislatura fins a Granollers. La nostra posició sobre l’ampliació de l’aeroport és coneguda. El que entenem que cal fer és apostar per un sistema aeroportuari de país. Tenim Reus i tenim Girona. I el que cal fer és aprofitar les infraestructures que tenim i millorar molt més la interconnectivitat de l’aeroport de Girona amb el conjunt del país i especialment amb la capital. Si aquesta és l’aposta, estem disposats a parlar-ne.

La veritat és que aquesta és una possibilitat que ni està damunt la taula ni n’hem parlat. Nosaltres hem definit la relació amb el PSC etapa a etapa. Veníem d’una legislatura en què teníem un partit socialista molt conservador, arribant a pràcticament acords constants amb Junts per Catalunya. I, a més, acords que nosaltres no compartíem, no només en infraestructures, sinó també en moltes altres qüestions. Vam tancar un bon acord d’investidura i ara ens hem centrat en la negociació dels pressupostos, però ara mateix no hi ha cap perspectiva sobre la nostra entrada al govern.