Els últims correbous gironins
Vidreres és l’únic poble de les comarques gironines que encara manté la tradició del correbou
El percentatge de reciclatge i els parcs solars fan de la vila un municipi orientat a la sostenibilitat
L’aigua, com en molts municipis dels voltants, és un problema arran de la gestió del Rec Madral
Vidreres és l’únic poble de les comarques gironines que manté la tradició dels correbous; fa 31 anys que es fan. En aquest sentit, els vidrerencs i vidrerenques de més de 16 anys, en una votació popular que va encetar el consistori el 2021, van decidir continuar celebrant els bous al carrer amb un 53% del suport dels participants en l’enquesta. En aquell moment, l’alcalde del poble, Jordi Camps, es va comprometre que el resultat de les urnes fos vinculant i a reforçar la seguretat en aquesta festa gran de Vidreres. Així i tot, les manifestacions per demanar l’abolició del festeig es van produint gairebé cada any. “El maltractament animal no té debat” és un dels lemes.
Per la seva banda, al Parlament de Catalunya es va proposar una modificació de la llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, presentada pels Comuns i la CUP i validada per uns grups de diputats d’ERC i Junts. Finalment, després dels plens, meses de comissions de cultura i ponències, la proposició va quedar anul·lada o va perdre validesa perquè es va esgotar el temps d’aquella legislatura, el 19 de març de l’any passat, fet que no va ser anunciat. Per tant, i fins que la llei no digui el contrari, Camps està decidit a ser fidel a la voluntat del poble en aquest tema, i més de 200 persones col·laboren en l’organització del correbou, el plat fort de la festa major del municipi, que es duu a terme al setembre.
Però no només de bous viu Vidreres; també és un dels pobles de la Selva més ben comunicats (per ubicació geogràfica), per això és un dels indrets escollits per diverses empreses i fàbriques, on destaca Làctia. Aquesta fàbrica també és una font de queixes entre els veïns que hi viuen a prop: al·leguen que la pudor que emet és insuportable. En aquest sentit, el batlle de la vila va aprovar una ordenança reguladora per prevenir i corregir aquesta problemàtica, tot i que sembla que no s’ha aconseguit millorar-ho. Per aquest motiu, Campmajó ha demanat una reunió amb la directora d’aquesta indústria agroalimentària per trobar-hi una solució definitiva i veure quines mesures estan adoptant, ja que potser la depuradora que tenen no és suficient per al que necessiten, i així trobar la clua de volta del problema. Tal com explica, el seu grup municipal ha visitat diverses fàbriques lleteres, com la de Campllong i la Pascual de Gurb, i assegura que no fan, “ni de lluny”, la mateixa pudor. Per tant, han assegurat que cal trobar-hi una solució.
A propòsit d’això, el reciclatge de residus és una alegria, ja que supera el 90% al nucli urbà i millora a les urbanitzacions –a la Goba, Terrafortuna i Puigventós s’ha incrementat fins al 64%–; es consolida així un projecte mediambiental amb el porta a porta i els contenidors amb clau electrònica, unes dades molt positives per un canvi ecològic que està portant a terme tota la comarca. Una altra fita a destacar de cara a la millora de l’ecosistema és la instal·lació de plaques fotovoltaiques per part de l’empresa pública L’Energètica. El parc solar promogut per Rubau Energia a Vidreres té una potència pic de 3,4 MWp i ocupa 2,36 hectàrees, amb 4.872 panells fotovoltaics. Està ubicat en l’emplaçament d’una antiga pista de motocròs abandonada, a tocar de l’autovia C-35. L’empresa ha ofert a L’Energètica adquirir el 100% del projecte, per valor de 2,9 milions d’euros.
Pel que fa a la mobilitat i el creixement sostenible, a finals del 2024 un centenar de ciutadans de Vidreres, organitzats pels dos grups municipals a l’oposició –Activa Vidreres i el PSC-–, van participar en una marxa reivindicativa per reclamar una via verda a la C-63 que comuniqui els diversos barris del municipi amb el nucli urbà. També demanaven que, en una segona fase, la connexió es fes amb els municipis veïns, sobretot cap a Lloret i Llagostera.
De fet, en una entrevista feta a l’alcalde en aquest diari a principis de l’any passat, explicava que aprofitarien les obres d’aquesta carretera (que ara s’estan finalitzant) per fer-hi un carril bici. Ara, però, Camps manifesta que s’ha d’esperar a la segona fase del projecte, que serà cap al 2027 i servirà per fer una via de dos carrils més un, per encetar la via verda, però creu, com la resta del poble, que és una cosa necessària per enfortir els lligams amb el centre i disposar d’una alternativa al vehicle per moure’s pel municipi.
En darrer lloc, però no menys important, cal destacar també els trasbalsos que provoca l’aigua potable: un tema candent a bona part de la Selva “gràcies” al Rec Madral i la seva gestió. En aquesta línia, Vidreres ja ha pogut municipalitzar tota la xarxa dels veïnats, per tant, ja té el cent per cent d’aquesta administració. Ara, però, van tapant forats –literalment– de les canonades malmeses per la falta de manteniment i la corrosió. D’altra banda, s’ha incrementat el capítol 1 del pressupost del 2025 per poder contractar els tècnics i subrogar els pocs que tenia l’empresa legalment, segons expliquen. En conseqüència, aquest canvi ha fet invertir molts diners i està suposant grans esforços per dignificar un servei bàsic com és l’aigua. Així mateix, també han estat objecte de “sabotatges”. L’Ajuntament, al novembre, va denunciar-ne un que va deixar afectat greument el servei en un carrer del barri de Puigventós, quan una persona desconeguda va omplir la canonada amb pasta expansiva. Aquest fet va provocar que els residents estiguessin tres dies sense aigua. El líder d’Activa Vidreres, però, té una altra explicació per al dany: “Un tècnic em va dir que era mentida que hagués estat provocat, era impossible”, i hi afegeix: “Em va aclarir que aquesta pasta la posaven alguns tècnics de l’aigua quan volien arreglar una avaria i no haver de tancar l’aigua a tota la zona.” És a dir, que no va ser un boicot, sinó que és una pràctica comuna i usual per fer el manteniment, segons Campmajó.
Tot i l’incident, el servei d’aigua del barri de Puigventós ha millorat progressivament gràcies a la instal·lació d’un nou sistema de rebombament, que va permetre incrementar la capacitat de subministrament de 8 m³/h a 23 m³/h, una millora significativa.