Política

Elis Colell i Sancliments

Cap de l’oposició de l’Ajuntament de Solsona (Junts)

“Fa un any era un bon moment per invertir al Camp del Serra”

“Sovint pequem de no ser prou insistents: cal anar a picar a la porta en persona i no només esperar que surtin les subvencions”

“La relació amb el govern és intermitent: hi ha casos en què podem debatre accions i altres en què ni tan sols ens donen l’opció”

Cal fer tràmits perquè el carnaval de Solsona sigui declarat patrimoni de la humanitat

Elis Colell ha irrom­put amb força a l’Ajun­ta­ment de Sol­sona, però no amb tota la que vol­dria. Encapçalava la llista de Junts, que va acon­se­guir 714 vots a les urnes, tres més que Tre­ba­llem per Sol­sona, amb Marc Bar­bens –cap de llista de JxCat el 2019– al cap­da­vant. L’aritmètica va donar tres regi­dors a cadas­cuna de les for­ces, un pes insu­fi­ci­ent davant l’aliança que, dies després, van sege­llar ERC i la CUP per manar amb majo­ria.

Junts i Tre­ba­llem ple­gats sumen més vots que ERC, però no prou per bre­gar per l’alcal­dia.
La gent ens va dir que està can­sada de les majo­ries i que volen governs de coa­lició. És evi­dent que el més natu­ral hau­ria estat que haguéssim pac­tat Junts i Tre­ba­llem, però ens vam que­dar a un sol regi­dor.
Van inten­tar pac­tar amb ERC?
Sí, és clar. Vam inten­tar nego­ciar, però tam­poc van ser nego­ci­a­ci­ons gaire inten­ses. Sim­ple­ment, con­ver­ses. Ells ja tenien clar que pac­ta­rien amb la CUP.
Per què té aquesta sen­sació?
Nosal­tres érem una llista nova i vam pas­sar de 0 a 3. Penso que això els va espan­tar una mica. En Marc Bar­bens té més experiència a l’Ajun­ta­ment i pot­ser tam­poc no els interes­sava. I, ideològica­ment, pac­tar amb la CUP era el més natu­ral. Però no ens va agra­dar gens la manera com ho van comu­ni­car.
Com ho van fer?
Per What­sApp, el dia abans del ple. Amb el car­tipàs tam­poc van fer-ho bé: pri­mer ho van expli­car al per­so­nal i, després, a la població en gene­ral. I ens van posar en aquest últim sac. Ens va saber greu. Hi ha casos en què podem par­lar i deba­tre acci­ons, però altres vega­des ni tan sols ens donen l’opció.
I amb Tre­ba­llem, s’ente­nen?
La relació és molt bona. Mol­tes vega­des par­lem el mateix idi­oma. A tots ens interessa fis­ca­lit­zar l’acció de govern i vet­llar perquè els interes­sos dels sol­so­nins tirin enda­vant. Si podem millo­rar el benes­tar dels ciu­ta­dans, ens tro­bem sem­pre.
Se sen­ten orgu­llo­sos d’algun punt que hagin forçat?
La gestió del con­flicte amb la poli­cia local. Tot estava molt viciat, venia d’anys enrere, i ens hi van dei­xar par­ti­ci­par. Vam pro­po­sar con­trac­tar un medi­a­dor i l’alcal­dessa ens ho va com­prar.
Què passa a la poli­cia local?
Hi ha molts hora­ris que no tenim ser­vei. I sovint, de nit.
I per què cal un medi­a­dor?
Fa molt de temps que els van rebai­xar el sou i això va crear una mica de con­flicte. Però per a ells no només són diners. Se sen­ten poc valo­rats i és una sen­sació que fa anys que s’arros­sega. Cal rever­tir-la i s’hi està tre­ba­llant.
La comis­sa­ria, això sí, s’ha fet.
Sí, però amb una bar­rera arqui­tectònica enorme. Per sal­var-ho, cal aixe­car tota una part de car­rer. L’opo­sició sem­pre ha dit que no era el lloc.
Junts ha estat inci­siu en el pro­jecte del Camp del Serra.
Fa un any era un bon moment per fer inver­si­ons perquè la llei de la des­pesa estava sus­pesa i es podia apro­fi­tar el roma­nent. Vam dema­nar pro­jec­tar l’apar­ca­ment soter­rat i no ens ho van com­prar. Aquest any la llei entrarà en vigor i torna a ser com­pli­cat. Són dues hectàrees i la gent hi ha de dir la seva. Per això volem un procés par­ti­ci­pa­tiu.
Van cri­ti­car la sus­pensió de les llicències de pisos turístics.
És que no faci­lita res. Les polítiques d’habi­tatge són de titu­lar de diari, però res més. Es podria haver regu­lat, fent un estudi i sense supri­mir-les del tot. No hi havia sobre­sa­tu­ració.
Vostè també és dipu­tada pro­vin­cial. Deu fer les car­re­te­res cap a les capi­tals veïnes sovint.
No podem dei­xar que les obres cap a Berga es vagin dila­tant. Tam­poc cap a Man­resa. Ho hem de rei­vin­di­car. Cal constància i no can­sar-se de picar a la porta.
S’està fent, des de Sol­sona?
En aquest cas, no ho sé. En altres, crec que no sufi­ci­ent­ment.
En quins?
Es va per­dre la sub­venció per a la casa dels gegants. Junts ima­gi­nem també un museu del car­na­val. I cre­iem que cal fer tràmits perquè sigui festa decla­rada patri­moni de la huma­ni­tat. Calen diners, sí, però sovint pequem de no ser prou insis­tents. A vega­des, cal anar a picar la porta en per­sona i no només espe­rar que sur­tin sub­ven­ci­ons.
Més coses: el polígon. És el man­dat de des­en­ca­llar-lo?
Som al mateix lloc que fa quinze anys. El més calent és a l’aigüera. Si volem rete­nir talent, hem de fer que hi hagi empre­ses, bones comu­ni­ca­ci­ons i lloc per viure. Però cal ser capaços d’afron­tar el dia a dia i pro­jec­tes a llarg ter­mini com el del polígon. Volem que vin­guin empre­ses, però també que les que ja hi ha puguin créixer i no mar­xin.
Es tor­narà a pre­sen­tar el 2027?
N’hem de par­lar amb el grup, però en prin­cipi sí. I espe­rem ser més deci­sius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia