Junts demana que es desclassifiquin les trucades del CNI amb l’imam de Ripoll

Després que s’hagin desclassificat les entrevistes que el CNI va mantenir amb l’eximam de Ripoll, Junts per Catalunya demanarà ara que es facin públiques les converses telefòniques entre els agents del centre i Abdelbaki Es Satty, cervell dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils.

El partit que lidera Carles Puigdemont posa el focus en la “relació” telefònica que hi haurien mantingut els serveis d’intel·ligència espanyols durant 7 mesos, també després de la seva sortida de la presó. “Es manté una relació que nosaltres insistim que és de col·laboració amb un confident, amb un informant. Volem saber quina va ser aquesta relació i quina informació va facilitar al CNI”, ha assegurat la diputada de Junts al Congrés Pilar Calvo aquest dimarts.

Els arxius que ja s’han desclassificat recullen, entre altres, tres entrevistes que el CNI va fer a Es-Satty. Es tractava de contactes fets entre el març i l’abril del 2014 per obtenir informació sobre entorns gihadistes. Les trobades es van fer a la presó de Castelló mentre complia condemna per tràfic de drogues i abans que anés a viure a la capital ripollesa. També li van donar un telèfon per si quan sortís tenia informació important per aportar.

Junts vol ara conèixer quines són les trucades que es van fer amb aquest dispositiu. Pilar Calvo ha assenyalat que volen “informació sobre les trucades amb aquest telèfon mòbil i fins quan va estar actiu”. De la mateixa manera, demanen “informes relatius a la creació d’una bústia morta per a contactar amb Es-Satty” i transcripcions de les entrevistes mantingudes amb la policia a la mesquita de Ripoll, entre altres documents.

“Queden molts dubtes, per això demanem aquesta documentació complementària”, ha assegurat la diputada de Junts al Congrés. Segons ha dit, la documentació rebuda ahir “acreditar aquesta relació” entre el CNI i l’imam de Ripoll.

Aquest dimarts s’ha reunit la Mesa i Junta de Portaveus de la comissió d’investigació del 17-A al Congrés, que ha acordat la compareixença del llavors major dels Mossos Josep Lluís Trapero i del conseller d’Interior Joaquim Forn, el pròxim dimecres 22 de gener, a les 16.00. També estan citats, el 28 de gener al matí, l’advocat de les víctimes Agustí Carles i el periodista Quico Sallés.

Per la seva banda, ERC ha registrat dues peticions perquè la ministra de Defensa, Margarita Robles, i la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, compareguin al Congrés dels Diputats. Els republicans els reclamen explicacions sobre la relació del CNI amb l’imam de Ripoll, després que la desclassificació de documents sobre l’atemptat de les Rambles el 2017 hagi revelat que el CNI estava en contacte amb ell.

Marlaska respon

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per la seva banda, ha defensat l’actuació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) respecte a l’imam de Ripoll. Segons el ministre, “no hi ha cap crítica” que es pugui fer al CNI en la gestió d’Es Satty, i els serveis d’intel·ligència espanyols “han treballat, treballen i treballaran” amb la màxima “dedicació i professionalitat”.

A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el titular d’Interior ha afirmat que el seu executiu té plena voluntat de “col·laborar i cooperar” amb la Justícia i amb la comissió d’investigació del Congrés per esclarir tot el que envolta els atemptats.

“Hem cooperat amb la comissió d’investigació i ho seguirem fent”, ha dit el ministre, però sempre “respectant necessàriament la seguretat de l’Estat i desclassificant tota la documentació que s’entengui que és raonable”.

Segons Marlaska, després de la publicació de la primera fornada de documents que es va fer pública aquest dilluns i que certifiquen les reunions entre membres del CNI i el cervell dels atemptats “si hi ha peticions complementàries es valoraran”, i el Consell de Ministres “resoldrà el que consideri convenient”.

En tot cas, segons Marlaska, el govern espanyol “ha mantingut una posició clara de col·laboració i coordinació per investigar els fets”.

Pel que fa a la nova documentació que reclamen formacions com Junts, el ministre s’ha limitat a apuntar que l’executiu espanyol “valorarà” les peticions i desclassificarà documents si ho considera pertinent i no afecta la seguretat de l’Estat.