Política

Xavier Godàs Pérez

Ex candidat a la presidència d’ERC per Nova Esquerra Nacional

“És inquietant que la direcció actual d’ERC vulgui tenir un criteri polític hegemònic”

Va encapçalar la candidatura de Nova Esquerra Nacional, que fins al darrer moment va disputar el lideratge a Junqueras

Reivindica la tradició d’Esquerra Republicana com a espai de debat i el fet que el canvi en el partit és irreversible

Esquerra Republicana de Catalunya sempre ha estat un espai de debat
Com pot dir Capella que volem fora en Junqueras quan és el que ella demanava al principi?
Hi ha membres de la direcció que estan d’acord amb el plantejament del company Tardà
La nit de la segona volta de les elec­ci­ons, la nova secretària gene­ral del par­tit, Eli­senda Ala­many, va dir que l’hora de les can­di­da­tu­res s’havia aca­bat. Ho com­par­teix?
No, en abso­lut. Això equi­val a dir que la crítica política queda ban­de­jada en el par­tit. La veri­tat és que em sem­bla inqui­e­tant que la direcció actual vul­gui tenir un cri­teri polític hegemònic. Això no hau­ria de pas­sar mai en un par­tit polític. Històrica­ment, a més a més, Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya sem­pre ha estat un espai de debat.
Quin paper farà Nova Esquerra Naci­o­nal, doncs?
Una relació franca amb ERC perquè som ERC. Con­si­de­rem que hi ha un con­junt de temes pels quals val la pena con­ti­nuar vet­llant. Dos de molt emblemàtics per a Nova Esquerra Naci­o­nal van ser el model de par­tit i la deli­mi­tació del camp de joc a l’esquerra inde­pen­den­tista com a idea con­fron­tada amb la d’un par­tit que pretén agra­dar a tot­hom, que con­si­de­rem que és invi­a­ble. Aques­tes dues són qüesti­ons, per exem­ple, per les quals pre­te­nem anar vet­llant amb tota la fran­quesa i amb tota la trans­parència. Tenim tot el dret a poder defen­sar aques­tes posi­ci­ons.
Han man­tin­gut alguna tro­bada amb la nova direcció?
Sí, vam tenir una reunió jun­ta­ment amb la can­di­data a secretària gene­ral, l’Alba Camps, en què se’ns va con­vi­dar a par­ti­ci­par en les comis­si­ons que havien de redac­tar les ponències política i esta­tutària i altres. Però veient que aques­tes comis­si­ons esta­ven molt mun­ta­des i que no hi havia una volun­tat política clara i honesta de reconèixer aquest per­cen­tatge que repre­senta Nova Esquerra Naci­o­nal, si la volun­tat per part de la direcció és menor, con­si­de­rem que la nos­tra par­ti­ci­pació s’ha de poder vehi­cu­lar a través d’esme­nes. Com deia abans, amb volun­tat cons­truc­tiva, però també amb la clara volun­tat de defen­sar unes posi­ci­ons polítiques dife­rents.
A part d’aquesta, hi ha hagut alguna altra pro­posta de col·labo­ració?
No, no n’hi ha hagut cap altra. Altres mem­bres de Nova Esquerra Naci­o­nal han des­pat­xat amb l’Oriol Jun­que­ras perquè tenen res­pon­sa­bi­li­tats orgàniques o ins­ti­tu­ci­o­nals en el par­tit, però no puc dir res més en aquest sen­tit. Amb mi, con­cre­ta­ment, només hi ha hagut una tro­bada.
I les pri­me­res deci­si­ons que ha pres la nova direcció, com les valora?
La nova direcció ha de pren­dre les seves deci­si­ons. El fet de man­te­nir deter­mi­na­des posi­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals em sem­bla que és una mesura intel·ligent. En cas que nosal­tres haguéssim gua­nyat, hauríem man­tin­gut tot­hom al seu lloc. Però també hi ha altres deci­si­ons que merei­xen ser, com a mínim, refle­xi­o­na­des o dis­cu­ti­des. El paper de la Marta Vilalta en aquest moment no és el que era. Hi ha qua­dres en el par­tit que han dei­xat de tenir les res­pon­sa­bi­li­tats que tenien. El pes de Nova Esquerra Naci­o­nal ha estat prou impor­tant per pren­dre deter­mi­na­des deci­si­ons. La pos­si­bi­li­tat de fer créixer el par­tit ha de par­tir de la idea d’incloure a tot­hom.
Fa pocs dies, la nova por­ta­veu d’ERC al Par­la­ment va dir que la seva pro­posta de limi­tar els càrrecs era una forma d’inten­tar apar­tar Oriol Jun­que­ras. Què en pensa?
Que s’equi­voca pro­fun­da­ment, la com­pa­nya Ester Cape­lla. De fet, no s’acaba d’enten­dre la seva evo­lució per­so­nal. Com pot dir que volem fora l’Oriol Jun­que­ras quan és el que ella dema­nava al prin­cipi? Curiós, no? No. Nosal­tres no volem fora l’Oriol Jun­que­ras ni volem fora l’Eli­senda Ala­many. No volem fora ningú. Si l’Ester Cape­lla i altres seguei­xen amb la per­so­na­lit­zació del que és en rea­li­tat una qüestió política, el que fan és un flac ser­vei a ERC. Nosal­tres plan­te­gem una dis­cussió política i diem que un par­tit que té objec­tius d’alli­be­ra­ment naci­o­nal i de par­ti­ci­pació social mereix ser una agència política forta, auto­cen­trada. I que això és més fàcil d’acon­se­guir si la màxima direcció del par­tit se cen­tra en el par­tit, tal com s’ha fet tra­di­ci­o­nal­ment al País Basc. Que l’Oriol Jun­que­ras sigui can­di­dat a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, com algun dia o altre voldrà ser, i és legítim que així ho vul­gui i que ho acon­se­gueixi, no té a veure amb el fet que sigui pre­si­dent del par­tit. A més, hem de plan­te­jar també el temps d’evo­lució del model de par­tit. Si en aquests qua­tre anys hi ha elec­ci­ons, si Oriol Jun­que­ras és can­di­dat a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat i alhora pre­si­dent del nou par­tit, doncs enda­vant, a veure què passa. Aquest canvi de model es podria imple­men­tar a par­tir del següent congrés. El que plan­te­gem és una qüestió política i el que ens sap molt greu és que gent amb man­te­ni­ment polític com l’Ester Cape­lla defu­gin la dis­cussió política. Això no pot tor­nar a pas­sar a Esquerra Repu­bli­cana. Són les escor­ri­a­lles de la cam­pa­nya que s’ha fet. Tot cen­trat en una qüestió per­so­nal, en un lide­ratge impol·lut.
En un par­tit que ha que­dat tan divi­dit pel procés con­gres­sual, com s’ha d’actuar a par­tir d’ara, doncs?
Doncs a mi em sem­bla que tor­nem a allò mateix, que s’ha d’afron­tar amb una relació honesta i política a tot arreu. Nova Esquerra Naci­o­nal no neix ni es desen­vo­lupa per tenir mania a ningú, sinó perquè hi ha una pre­o­cu­pació sin­cera sobre com ha anat el par­tit en els dar­rers anys i sobre com sor­tir de la crisi. I aquí hi ha un ele­ment d’iden­ti­tat política que cal recu­pe­rar. ERC ha de tor­nar a ser aque­lla ERC fàcil­ment iden­ti­fi­ca­ble. I més enllà d’abraçar tot­hom, ha de tenir objec­tius polítics fàcil­ment iden­ti­fi­ca­bles i una estratègia política pròpia. Bàsica­ment, el que venim a dir és això. Per tant, per reco­sir –la paraula de moda durant tota la cam­pa­nya–, el que convé és assu­mir que Esquerra Repu­bli­cana no és monolítica, que hi ha accents, hi ha dis­crepàncies cons­truc­ti­ves en relació amb el pro­jecte polític. Si fos pre­si­dent, jo el que faria seria inten­tar acor­dar tant com sigui pos­si­ble amb aques­tes veus crítiques un model de par­tit i un par­tit que, tenint-les en compte, les inte­gri per avançar; que més enllà d’aques­tes qüesti­ons estric­ta­ment per­so­nals i de con­jun­tura actual, plan­tegi un futur en el qual tot­hom hi càpiga i no es vegi en l’altre una amenaça, sinó una opor­tu­ni­tat.
El debat de les ponències serà una prova de foc per ava­luar aquesta volun­tat de refer la con­fiança.
No ho crec. Jo crec que les ponències en algu­nes qüesti­ons poden ser molt impor­tants per dis­cu­tir ele­ments clau. Un d’aquests serà el de deci­dir si ERC con­ti­nua sent un par­tit inde­pen­den­tista. I no és una qüestió menor. Però, malau­ra­da­ment, tu pots aca­bar tenint ponències polítiques mera­ve­llo­ses sobre el paper, però una política pràctica de curta volada i exces­si­va­ment vin­cu­lada al con­text. Una molt bona redacció d’una ponència política no sig­ni­fica, malau­ra­da­ment, res des del punt de vista pràctic. Per tant, aquí la qüestió clau sem­pre són els fets. Em sem­bla que seria molt impor­tant recu­pe­rar la idea que allò que s’escriu és el que ha de pas­sar.
Abans comen­tava la iden­ti­tat inde­pen­den­tista d’ERC. Què li sem­bla la pro­posta que ha fet Joan Tardà d’obrir el par­tit a la gent que no sigui inde­pen­den­tista. Es tracta d’una pro­posta per­so­nal o creu que és com­par­tida per la direcció actual d’ERC?
Amb aquesta obsessió que tenim de no par­lar clar, a vega­des costa res­pon­dre a aquesta pre­gunta. A mi em sem­bla que sí. Que hi ha mem­bres de la direcció que estan d’acord amb el plan­te­ja­ment del com­pany Tardà de fer que ERC no sigui només un par­tit inde­pen­den­tista. Però la mani­fes­tació d’aquest suport és molt escassa. No volen entrar en un jardí, diria jo. S’ha dit mol­tes vega­des que en Joan Tardà és l’ideòleg a l’ombra de Militància Deci­dim. Veu­rem quin suport té això. Nosal­tres el que plan­te­gem és una relació inver­tida. El pro­blema fona­men­tal de la dava­llada de suports de l’àmbit inde­pen­den­tista rau en la inca­pa­ci­tat de recons­truir una política d’alli­be­ra­ment naci­o­nal una vegada el procés es col·lapsa. El 2017 acaba con­ju­gant dues situ­a­ci­ons. Una és vir­tu­osa, en el sen­tit que és un procés de mobi­lit­zació popu­lar emblemàtic; l’altra és una ine­ficàcia i una impotència política fora de dis­cussió. Una base social sobi­ra­nista de més de dos mili­ons de per­so­nes hi és. Quan aquesta dis­mi­nu­eix fins a 700.000 és que hem d’enten­dre que aquest moment de col·lapse desin­cen­tiva la mobi­lit­zació i l’atracció a un objec­tiu de sobi­ra­nia naci­o­nal. Per tant, el pri­mer que hem de fer és recu­pe­rar el ter­reny per­dut. I això es fa a par­tir de l’arti­cu­lació de l’espai de l’esquerra naci­o­nal, que és propi d’Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya. Per tant, no hem de dei­xar de ser inde­pen­den­tis­tes. Una altra cosa és què sig­ni­fica i com podem ser inde­pen­den­tis­tes en les con­di­ci­ons geo­polítiques de l’Europa occi­den­tal en el segle XXI. Tot això mereix una reflexió política interes­santíssima, però sent inde­pen­den­tis­tes. Allò que havia gene­rat una gran expec­ta­tiva popu­lar resulta que ara no pot fer-ho? Anant sal­tant aquesta tanca, el que fem és diluir-nos com a pro­jecte polític i reforçar el PSC, en comp­tes d’enfor­tir el nos­tre propi pro­jecte. El nos­tre espai polític és aquest. No pot ser cap altre que aquest i hem de poder convèncer altra gent a par­tir de fer gran el nos­tre pro­jecte polític en el nos­tre espai polític.
La nit de les elec­ci­ons vostè va afir­mar que el canvi era ine­vi­ta­ble. Com es pro­duirà?
En molt temps. El canvi és ine­vi­ta­ble. La meva hipòtesi és que si no es pro­du­eix el canvi en l’àmbit inde­pen­den­tista en gene­ral i en par­ti­cu­lar en el de l’esquerra naci­o­nal, la crisi s’anirà agu­dit­zant. És a dir, cada vegada serem més petits i més fràgils. A par­tir del 2017, el procés es va debi­li­tant. No hi ha una estratègia política. No pots com­pa­rar el procés d’alli­be­ra­ment naci­o­nal català amb el basc en allò que fa referència a la poli­tit­zació. Per tant, es va fent més dèbil. Tot allò que havia de ser una gran il·lusió genera desen­gany. En aquests moments, tant l’actual direcció d’ERC com Junts mateix el que fan, mal­grat la retòrica, és una política auto­no­mista. És impor­tant tenir un finançament sin­gu­lar, és impor­tant tenir Roda­lies, és impor­tant fer pas­sos amb noves com­petències. La volun­tat rup­tu­rista ha que­dat des­di­bui­xada, entre altres coses perquè no hi ha una estratègia de rup­tura amb el marc jurídic i polític perquè no s’ha repen­sat. Ens hem de pre­gun­tar què és el que específica­ment pot ofe­rir ERC que altres par­tits no poden ofe­rir per poder tor­nar a gene­rar una il·lusió i, per tant, una espe­rança en ter­mes de sobi­ra­nia i de justícia social. Òmnium ho encerta. De nou, l’objec­tiu és la cons­trucció naci­o­nal en un país que ha can­viat molt des del punt de vista soci­o­de­mogràfic en deu anys, amb rep­tes de cohesió social vin­cu­lada a la qüestió de la inte­gració a la nació. Totes aques­tes qüesti­ons són molt impor­tants per poder optar a l’alli­be­ra­ment. Si no ho fem prou bé, i no crec que qui ho ha fet fins ara ho faci millor en el futur, serem menys nació i més de dre­tes.

El nou paper de Xavier Godàs

Un “militant de base”

Ens trobem amb Xavier Godàs (Vilassar de Dalt, 1969) en un cafè del centre de Barcelona, molt a prop de la plaça de la Universitat. Abans de començar l’entrevista, li preguntem com vol que el presentem. Com a expresidenciable de Nova Esquerra Nacional? Com a líder actual d’aquesta candidatura? ”Com a militant de base”, ens contesta. I, tot seguit, puntualitza que no té cap altra posició en el partit: “No soc conseller nacional, no tinc cap càrrec orgànic, no tinc cap responsabilitat pública. Per tant, soc un militant de base en la mesura que els estatuts d’ERC no permeten la configuració de corrents interns.” Malgrat tot, es manté com “un dels referents de Nova Esquerra Nacional” i es mostra decidit a seguir fent sentir la seva veu. Va aconseguir un 42,2% dels vots en la cursa per disputar la presidència d’ERC a Oriol Junqueras i considera que amb més temps hauria pogut fer arribar el missatge de Nova Esquerra Nacional al conjunt de la militància. Godàs va començar a fer política des de l’àmbit municipal. Va ser alcalde de Vilassar de Dalt entre el 2011 i el 2019, i fins fa poc, també va ser director general d’Acció Cívica i Comunitària. Com a sociòleg ha publicat diversos assajos, el darrer dels quals es titula Fer política en l’imperi del jo (Eumo Editorial, 2024). Darrerament ha reprès la seva activitat de consultor com a autònom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia