El primer moment en què es fa evident la influència de l’ANC sobre els partits cal situar-lo a les portes de la Diada del 2012, quan l’entitat va convocar una de les manifestacions més grans de la història del país. Amb el lema ‘Catalunya, nou estat d’Europa’, es llançava un missatge inequívocament independentista que provocaria un autèntic terratrèmol polític, amb l’acceleració del gir sobiranista de CiU i l’escissió d’alguns partits històrics com UDC i el PSC.

El procés per aprovar el nou full de ruta de l’ANC no ha estat exempt de les tensions acumulades a l’entitat. En aquest cas, algunes assemblees territorials han fet arribar el seu malestar per la situació de “menyspreu” per part de la direcció nacional. Algunes assemblees fins i tot han assenyalat que caldria “suspendre de manera cautelaríssima” la celebració de l’assemblea general d’aquest cap de setmana.

El setembre passat, el secretari nacional de l’ANC, Julià de Jòdar, va presentar a la direcció de l’entitat un document de deu punts per reprendre el procés d’independència. El document, titulat ‘Tesis d’agost’, analitzava l’1-O i la declaració d’independència, la repressió espanyola, el paper dels partits sobiranistes i la necessitat de trobar noves formes de lluita per assolir la independència. La proposta de full de ruta s’ha nodrit d’aquest document i de les aportacions de les assemblees de base.