pròxim orient
El món, amb la mirada posada a Gaza
Està previst que l’acord d’alto el foc entri en vigor aquest diumenge
Després de 15 mesos de guerra, la calma hauria de tornar aquest diumenge a la Franja de Gaza. Les bombes haurien de callar i el cel deixar d’escopir plom israelià amb l’entrada en vigor de l’acord d’alto el foc entre el govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i Hamàs per posar fi al conflicte a l’enclavament palestí, que deixa més de 46.700 morts.
471 dies després de l’atac de milicians palestins al sud d’Israel que va desencadenar la campanya militar israeliana a la Franja, la calma al devastat enclavament palestí a partir d’avui hauria d’anar acompanyada del replegament de militars, la posada en llibertat de presos palestins i l’alliberament d’ostatges.
Segons l’acord d’alto el foc entre Israel i Hamàs, aquest diumenge ha de començar una primera fase que preveu un alto el foc de sis setmanes, en les quals es produirà un intercanvi gradual de 33 ostatges per uns 1.900 presos palestins, període durant el qual s’iniciaran les negociacions d’una segona fase en la qual es completaria l’alliberament de tots els captius i s’avançaria cap al final de la guerra.
Un alto el foc que només té garantida la primera fase i es presenta ple de desafiaments i acusacions mútues que evidencien la fragilitat de la treva.
Ahir a la tarda, el primer ministre israelià va acusar la milícia palestina d’incomplir el compromís d’entregar la llista dels tres primers ostatges que seran alliberats el primer dia de l’alto el foc, tal com obliga l’acord. I va amenaçar de frenar l’alto el foc advertint que Israel no permetrà violacions de l’acord.
Netanyahu es va dirigir per primera vegada aquest dissabte al seu país d’ençà que, dimecres, va anunciar-se un acord d’alto el foc amb Hamàs per posar fi al conflicte a Gaza.
L’avís de Netanyahu
Durant la seva intervenció, el primer ministre israelià va agrair la mediació tant de l’administració de Joe Biden com del president electe dels Estats Units, Donald Trump, i, conscient de les dures crítiques dels seus socis d’extrema dreta, va voler aclarir que es reserva el dret a reprendre la guerra a Gaza si Hamàs incompleix els compromisos de l’alto el foc o fracassen les negociacions de la segona fase.
“Si hem de tornar a lluitar, ho farem de noves maneres i amb molta més força”, va avisar Netanyahu, que també va voler deixar clar que “tant el president Biden com el president Trump” donen suport al dret d’Israel a tornar a lluitar” si fracassa la segona fase del pla.
Milers d’israelians es van manifestar ahir a la nit a les principals ciutats israelianes per reclamar al primer ministre que no reprengui la guerra fins que l’últim dels 98 segrestats que continuen captius hagin tornat a casa. També hi va haver manifestacions en diverses capitals europees, entre les quals Londres i Barcelona, per exigir la retirada israeliana de Gaza.
Crisi de govern
L’acord amb Hamàs ha provocat una crisi dins el govern de coalició israelià, liderat pel Likud, el partit del primer ministre. Els membres de la formació d’extrema dreta Poder Jueu, del ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, que va amenaçar d’abandonar l’executiu en cas d’aprovar-se la treva, materialitzaran avui l’amenaça del seu líder. Abandonaran el govern, la qual cosa farà perdre a Netanyahu la majoria