Créixer sí, però amb control
Col·laborem i Progrés han reeditat un pacte que inclou un relleu a l’alcaldia i fixar objectius en un PAM
Més habitatge, protegir l’entorn i impulsar l’economia local són els reptes de Santa Coloma de Cervelló
El govern i l’oposició tenen idees diferents sobre la recollida de residus, basada en el porta a porta
A Santa Coloma de Cervelló es respira un ambient de poble. Amb poc més de 8.000 habitants, aquest municipi del Baix Llobregat, format per un nucli urbà a la part de la plana i diferents urbanitzacions, es vanta d’estar situat en un lloc privilegiat, envoltat de natura i de patrimoni –en forma part la Colònia Güell–, però a prop de Barcelona, el que crida l’atenció dels que fugen de les grans ciutats a la recerca de tranquil·litat. El que tenen molt clar tant el govern com l’oposició és que a Santa Coloma cal habitatge nou –sobretot per donar resposta a les necessitats del mateix municipi–, però el just i necessari. Ja van viure un fort creixement demogràfic entre el 2000 i el 2010 i no volen que la història es torni a repetir. Per això miren cap a l’entorn de la Colònia Güell, on hi ha quatre plans urbanístics aprovats però aturats de moment, que s’estan repensant perquè, entre d’altres coses, comportarien la construcció de 1.300 habitatges al municipi. S’ha creat el Consorci de l’Entorn de la Colònia Güell, format pels Ajuntaments de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, i la Generalitat, a través de l’Incasòl, per redefinir l’espai. Els processos urbanístics, com reconeix el mateix alcalde de Col·laborem, Jordi Bartolomé, són “lents” i, per tant, malgrat que fa un temps que ja hi treballen, els resultats no es veuran a curt termini. En tot cas, des del consistori creuen que, finalment, el planejament donarà resposta a les prioritats que s’han marcat: protegir l’entorn, crear habitatge i impulsar el creixement econòmic a través del recinte industrial de la Colònia Güell i el Sector 123, que ara per ara no estan en el seu millor moment. Cal tenir en compte que Santa Coloma de Cervelló és una ciutat amb una economia sanejada però amb força dependència dels impostos municipals i, per tant, des del consistori volen diversificar els ingressos, i una de les fórmules passa per l’impuls dels dos pols industrials. Aquest 2025 compten amb un pressupost de 10 milions d’euros. Entre les principals inversions del proper any es troba la instal·lació de plaques fotovoltaiques i la millora de la climatització de la biblioteca, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Pel que fa al mandat, la recuperació de la riera de Ca n’Isbert és un dels grans projectes del govern format per Col·laborem i Progrés. Treballen amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona perquè la ciutat no doni l’esquena a l’espai que inclou un camí que uneix el nucli urbà amb la Colònia Güell. La proposta s’inclou al pla d’actuació municipal (PAM) i, segons l’alcalde, s’està treballant en el projecte.
Mateixa fórmula
A Santa Coloma de Cervelló hi ha un govern format per Col·laborem i Progrés, el que dona continuïtat al pacte iniciat en l’anterior mandat i que inclou compartir l’alcaldia. El mes de desembre passat, va prendre possessió del càrrec Bartolomé, després d’any i mig al capdavant del consistori d’Anna Martínez. “Es tracta un canvi de lideratge però amb els mateixos objectius que van fer possible la col·laboració”, afirmava l’alcalde, i assenyala que es tracta d’una coalició ben avinguda i que ha deixat per escrit al PAM els objectius comuns transformats en 350 accions concretes. Per l’oposició encapçalada per Suma-PSC es tracta d’un document que inclou moltes propostes que són de “gestió del dia a dia” i d’altres que ja venien del mandat passat.
Els resultats electorals de les municipals del 2023, però, van representar un canvi en el ple, ja que es va passar de veure’s representades sis forces polítiques a ser només tres: Col·laborem –sota el paraigua d’ERC– amb cinc regidors, Progrés amb tres i PSC, inicialment amb cinc però que ha tingut una escissió i ha quedat amb quatre i un regidor no adscrit. En tot cas, qui va guanyar els comicis van ser els socialistes, que han anat sumant suports i han passat dels dos regidors del 2019 a cinc del 2023. L’aposta per la continuïtat de la coalició Col·laborem i Progrés, els ha deixat, però, a l’oposició. Per David Segado, del PSC, les urnes van demanar un canvi a la ciutat que no ha estat possible. Per l’alcalde, en canvi, van validar el rumb encetat per la coalició.
Preservar el patrimoni
Un dels fets diferencials de Santa Coloma de Cervelló és la Colònia Güell, conjunt declarat bé d’interès cultural l’any 1990, i que inclou la cripta Gaudí, patrimoni de la humanitat per la Unesco des del juliol del 2005. El desenvolupament de l’espai, plantejat llavors com una colònia industrial, es va iniciar l’any 1890 a iniciativa de l’empresari Eusebi Güell. La preservació del patrimoni és un repte per a una ciutat de menys de 10.000 habitants. L’alcalde explica que piquen moltes portes per obtenir els diners per anar fent inversions per rehabilitar espais, que no només es troben a la colònia. En tot cas, indica que la preservació i el manteniment del patrimoni “és un repte que no només s’hauria de pensar des de l’estrictament municipal sinó també des de l’ajuda de les diferents administracions”. En l’últim mandat van fer obres a la masia de Can Roc, exemple del passat pagès de la ciutat, a les escoles modernistes.
Una de les imatges que criden l’atenció passejant pel centre del municipi és la de cubells petits i marrons, que corresponen a la recollida d’escombraries porta a porta, enmig d’algunes voreres. L’aposta per aquest sistema a finals de l’anterior mandat també es valora de forma diferent si ho fa el govern o l’oposició. Per l’alcalde, els resultats són molts bons i situen la ciutat entre els municipis que millor reciclen de l’àrea metropolitana, el que comporta beneficis tant en l’aspecte econòmic com de sostenibilitat. Tot això, reconeix que es poden fer millores i indica que s’aniran implantant progressivament per atraure cada cop més la població. En canvi, el PSC creu que, si bé el sistema funciona a les urbanitzacions i zones de cases unifamiliars, no ho fa al centre, on es concentren més blocs de pisos. Per això apostaria per implantar contenidors intel·ligents on hi ha blocs de pisos. De moment, però, el porta a porta sembla que es consolida al municipi del Baix Llobregat.
