“Hi ha un debat pendent: què volem ser d’aquí a 20 anys?”

El govern té una majoria absolutíssima, sí, però s’ha d’entendre el context. Si hagués votat més gent segurament els resultats haurien estat molt diferents. Pràcticament van votar només la meitat dels que ho podien fer.

És molt difícil saber el motiu... Junts, per exemple, no tenia candidat. De fet, hi ha molta gent que està poc motivada a participar en la vida pública. A la vegada, i després de la covid i de les situacions múltiples que s’han produït, hi ha desconfiança cap a les institucions i molts veïns decideixen no votar.

Aquesta és la lectura. La gent de Santa Eulàlia no ha volgut els partits tradicionals. A part d’això, l’equip de govern actual, quant a activitats que l’apropen al poble, ho ha fet bé. Per generació, per les seves edats, majoritàriament són persones amb criatures i això genera uns espais de relació amb els veïns que també expliquen els resultats.

Sí, Santa Eulàlia és molt dispersa. Hi ha el nucli de la Sagrera, sí, on trobem l’ajuntament i l’església. Hi ha el nucli del Rieral, on ara s’ha concentrat més l’activitat i la Sagrera ha quedat més com a zona residencial. No hi ha elements de connexió, però. I encara s’ha de fer servir molt el cotxe. És una de les recomanacions que sempre hem fet: cal treballar l’espai públic com un element de creació de referents.

No tenim transport públic municipal. També és cert que la normativa encara no ho exigeix. En vam tenir, en un govern d’Independents-ERC amb el PSC, fa diversos mandats. Hi va haver un transport públic intern que el següent govern, de Convergència, va eliminar per qüestió de costos. Eren uns 125.000 euros l’any, crec. Era el primer bus intern que teníem al municipi, i permetia que tothom, però especialment els veïns més joves i els més grans –pel fet de ser sectors més vulnerables, sense gaire accés al vehicle privat–, pogués moure’s. Les persones grans que viuen a les urbanitzacions podien desplaçar-se a comprar, anar al metge, sense haver de necessitar la família o fer servir el transport a demanda, que requereix una trucada, per exemple.

Sí, és una de les reivindicacions que fem perquè Santa Eulàlia és un poble molt dispers, i si ets gran i tens dificultats de conducció, si la teva família no viu al poble, si estàs malalt..., estàs aïllat.

Fent una oposició constructiva. Sent dos versus 11 has d’intentar treballar amb el govern. Fem una oposició responsable, que fa propostes i que si el govern convoca comissions d’estudi per fer activitats, actuacions concretes, s’hi posa i ajuda.

Sí, però som bastant pacífics. Al poble de Santa Eulàlia no li agrada el conflicte. I això també es veu en el fet que l’equip de govern intenta dialogar. Defugim la confrontació, diem bé les coses, amb molt de respecte, i sempre intentant aportar solucions i, a sobre, aportant informació i propostes. Si ens hem de plantar quan les coses no són com han de ser, ens plantem, però entenem que hem d’oferir solucions. Aquí el no pel no... no funciona. Toca fer preguntes, obrir finestres de diàleg. Per exemple: l’envelliment a Santa Eulàlia és important, hi pensen?

Han invertit molt bé en comunicació i n’estem contents. Sí que trobem que hi ha una bretxa digital i hi ha gent –la població més gran– que no té xarxes socials, ni aplicacions, perquè no vol o per falta de destresa. Fem una oposició que intenta fer veure això: si estan treballant en la comunicació han de fer un pas més, tenir-ho en compte.

El transport públic, l’habitatge social, l’atenció a les persones grans... Però hi ha un debat col·lectiu pendent: què volem ser, què vol ser Santa Eulàlia d’aquí a 20 o 25 anys?