La guàrdia pretoriana del líder

Bob Woodward, periodista cèlebre als Estats Units per haver destapat el cas del Watergate, va publicar el 2018 el llibre Fear: Trump in the White House, una obra que narrava, entre altres coses, les argúcies que s’empescaven alguns dels col·laboradors del president per evitar que l’impetuós cap de la Casa Blanca prengués mesures comprometedores per als EUA i la resta del món. Gary Cohn, exconseller econòmic de Trump, per exemple, es va emportar del despatx del president un document que el mandatari volia signar i que hauria acabat amb l’Acord de Lliure Comerç dels EUA amb Corea del Sud i altres col·laboradors van fer esforços ingents per impedir accions militars irracionals contra Corea del Nord i l’Iran. Trump va acabar el primer mandat barallat amb bona part dels seus col·laboradors, especialment després de l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021 en què el vicepresident, Mike Pence, no li va fer costat.

Aquest cop, Trump ve amb la lliçó apresa i s’ha envoltat d’un equip aparentment fidel, encara que alguns fossin crítics amb ell en el passat com el mateix vicepresident, J.D. Vance, clar exemple d’allò de la fe incorruptible dels conversos.

Obsessionat amb la lleialtat, el nou cap de la Casa Blanca no ha dubtat a triar, per al seu gabinet, personatges de perfil extrem, com ell mateix, i d’historial controvertit, tant, que en alguns casos, s’ha hagut de fer marxa enrere i buscar un candidat alternatiu.

El cas més cridaner és el de l’excongressista republicà Matt Gaetz, que Trump havia nominat per ser el fiscal general del seu segon mandat, del qual un informe del Comitè d’Ètica de la Cambra de Representants ha conclòs que va pagar grans quantitats de diners per drogues i per sexe amb dones, entre les quals, una menor d’edat. Gaetz va renunciar al càrrec per no perjudicar el president.

També està acusat d’abús sexual el candidat de Trump a secretari de Defensa, Pete Hegseth. En aquest cas perquè, suposadament, va abusar d’assistents a una reunió de dones del Partit Republicà el 2017. Hegseith va pagar a la seva acusadora i no es van arribar a presentar càrrecs contra ell. El futur cap del Pentàgon i expresentador de la cadena Fox News, a qui també es retreuen comentaris masclistes, va superar l’audiència davant el Comitè de Serveis Armats del Senat en una votació en què es va posar a prova el control del Congrés per part de Trump.

En la nòmina d’escollits per Trump per formar part del seu govern n’hi ha d’altres que han despertat grans reticències pel seu comportament o per possibles conflictes d’interessos. L’elegit per ser el secretari del Tresor, Scott Bessent, per exemple, fa arrufar el nas per les seves inversions en negocis poc clars com els bitcoins i la moneda xinesa, mentre que l’escollit per a secretari de Salut i Serveis Humans, Robert F. Kennedy Jr., del clan dels Kennedy, és conegut per les seves tesis antivacunes.

Als llocs clau del govern de Trump hi haurà també l’exfiscal general de Florida Pam Bondi, que va defensar el president durant el seu impeachment el mandat anterior, que serà la fiscal general dels Estats Units. El senador de Florida, Marco Rubio, exrival de Trump en les primàries republicanes del 2016 i partidari de la línia dura amb la Xina, serà el secretari d’Estat; Scott Bessent, exdirectiu financer de George Soros, serà el primer secretari del Tresor obertament gai d’una administració republicana, i Kristi Noem, governadora de Dakota del Sud, coneguda per la seva fixació amb la seguretat fronterera, serà la secretària de Seguretat Nacional.

Els demòcrates i els crítics amb Trump coincideixen a assenyalar que una part important de les persones triades pel president per dirigir l’administració han estat escollides per la seva lleialtat al líder republicà més que no pas pels seus mèrits. També es critica el fet que Trump hagi escollit alts responsables de Wall Street per als càrrecs econòmics clau, un fet que desperta suspicàcies sobre un eventual favoritisme cap a les grans corporacions i que contrasta amb el missatge anti establishment que ven Trump i que li ha permès guanyar-se el suport de molts votants de classe treballadora.

Trump i el seu equip eren ben conscients, quan van triar els futurs membres de la seva administració, que el procés de confirmació dels càrrecs al Congrés no seria un camí de roses, ni tan sols tenint la majoria que tenen els republicans a les dues cambres. El president vol, de totes passades, tenir un equip fidel al darrere.

De moment, té encarrilats la major part dels processos de confirmació, que ja tenen data d’audiència de confirmació al Senat. Alguns candidats, però, tenen els seus casos encallats o van amb retard a causa de revisions d’ètica incompletes o comprovacions d’antecedents. Aquest és el cas de Doug Burgum, secretari de l’Interior; Doug Collins, secretari d’Afers de Veterans; Tulsi Gabbard, director d’Intel·ligència Nacional, i Robert Kennedy, secretari de Salut i Serveis Humans.

Qui no s’haurà de sotmetre a les audiències és Elon Musk, el multimilionari amo de Tesla i X, que serà el cap del Departament d’Eficiència del Govern, un càrrec que, tot i el seu nom, no és una agència governamental i, per tant, no està subjecte als controls dels membres del gabinet. Precisament per això, i per les posicions extremes i la influència que té sobre el president, és una de les figures que més preocupen als crítics amb Trump.