Una ciutat en transformació
Cornellà ha canviat el passat de preponderància industrial per una economia diversificada
El municipi més dens del Baix Llobregat està en un procés per introduir la natura a la trama urbana
El govern municipal preveu impulsar en els propers vuit anys 5.000 pisos de preu assequible
Una ciutat en transformació. Aquest és el concepte que més utilitza Antonio Balmón quan es refereix a la ciutat amb la qual està vinculat, políticament, des del 1987 –n’és alcalde des del 2004–, i és una evidència que aquell referent del “cinturó roig” i la lluita antifranquista, fortament industrialitzada, ha donat pas a una ciutat amb una economia diversificada i una incorporació cada vegada més gran d’espais oberts. Continua sent, malgrat les actuacions per introduir el verd a la ciutat, un municipi dens, amb més de 90.000 habitants en set quilòmetres quadrats. La ciutat més densa del Baix Llobregat. Especialment en barris com Sant Ildefons, construït durant el desarrollismo franquista per aixoplugar els milers d’immigrants que provenien de diferents punts de l’Estat i on ara viuen persones vingudes d’altres punts del món.
“Cornellà era el cinturón rojo, no perquè hi guanyessin els socialistes sinó per les lluites sindicals i obreres”, assenyala Raquel Albiol, portaveu d’ERC i cap de l’oposició municipal. “Evidentment, tot això ha canviat. Socialment, i lamentablement, la gent no s’organitza com s’organitzava abans ni s’ha generat aquesta defensa dels drets. Però continua sent una ciutat obrera, tot i que tinguem pisos que valen 500.000 euros”, diu.
Cornellà és una ciutat d’origen romà, amb uns pocs vestigis entre l’església de Santa Maria i el Castell. Va ser incorporada a la ciutat de Barcelona al segle XIII i fins al segle XVIII va ser una important zona agrícola. Es va separar de Barcelona el 1716 pel decret de Nova Planta i, 100 anys més tard, una infraestructura va incidir de manera important en l’estructura de la ciutat: el 1819 es va inaugurar el canal de la Infanta, fet que va permetre desenvolupar el regadiu i el procés d’industrialització. El sector tèxtil es va convertir durant un segle en la base econòmica de Cornellà. No pas l’únic, ja que l’empresa Siemens també s’hi va establir. La fàbrica de motors i generadors va arribar a tenir una plantilla de 2.000 persones, i encara avui està operativa, vinculada al sector ferroviari. Amb una plantilla molt menor, de 300 persones, però amb la previsió d’obrir un taller per a 150 empleats més. Pirelli-Moltex, Elsa, Laforsa... moltes fàbriques instal·lades llavors a la ciutat són recordades per les vagues que les seves plantilles van organitzar per reclamar millores laborals.
L’arribada a Cornellà de nous treballadors va motivar, com en altres ciutats de l’àrea metropolitana, un creixement desordenat de barris i una falta d’equipaments que, amb els pas dels anys i a cop de reivindicació ciutadana, es van anar solucionant. La racionalització urbanística va incloure la creació d’espais verds, amb els parcs de Can Mercader, de la Infanta i de la Ribera, de grans dimensions. La ciutat ara fa un pas més amb el pla municipal Cornellà Natura, que vol generar una nova estructura urbana basada en diversos eixos verds. Foment de la biodiversitat, connectivitat ecològica, increment i millora del verd urbà... són les grans línies d’un pla que es presenta amb la voluntat de naturalitzar la ciutat per humanitzar-la. “És un projecte que ha reforçat una transformació que és evident. La gent s’hi ha acostumat i fins i tot hi ha qui es queixa que hi ha massa arbres. Respon a la voluntat de dir que Cornellà pot ser d’una altra manera”, assenyala Balmón. La portaveu d’ERC creu que la transformació de Cornellà és producte del canvi social i la pèrdua de la preponderància industrial i la diversificació de l’economia. “Però la veiem degradada pel que fa a neteja i contenidors”, diu. També creu que s’han d’esmerçar esforços per generar una cohesió social amb la immigració que ha arribat a la ciutat en diverses onades, i en aquest sentit defensa que les entitats socials i culturals hi tenen un paper important. “La gent de Cornellà tenim un sentiment de pertinença molt arrelat i és per la vida social, per la implicació de la gent”, assegura.
La transformació de Cornellà no es pinta només de color verd. També del gris del ciment, ja que l’Ajuntament ha establert catorze sectors on es construiran pisos. L’habitatge assequible és un problema general, i Cornellà es troba en aquell punt en què rep població que se sent expulsada de Barcelona i d’altres municipis amb el metre quadrat més car i que al seu torn expulsa gent que no pot pagar els preus de la ciutat. Balmón es vanta d’haver impulsat sempre habitatges protegits, “entre 400 i 500 en cada mandat”. També, d’impulsar rehabilitacions, perquè “construir és més complicat”. Malgrat aquesta complicació, el govern municipal té un pla per construir més de 5.000 pisos en els propers vuit anys, amb la filosofia d’edificar uns immobles de qualitat en promocions “en què no se sàpiga qui està de lloguer social i qui no”. Els espais estaran repartits per diversos barris, com Almeda, la Gavarra i el Pedró. També a Ribera-Salines, una ubicació polèmica des que es va conèixer la intenció de construir-hi prop de 2.500 pisos en la que seria una àrea residencial estratègica –la figura que va crear la Generalitat el 2007 per abordar la construcció d’habitatges nous amb la voluntat d’incidir en la baixada de preus.
Des del 2009 l’ARE Ribera-Salines ha generat un fort rebuig de col·lectius ecologistes, ja que la zona uneix el nucli urbà amb el riu Llobregat. Els contraris, agrupats en la Plataforma Ribera-Salines, alerten que els pisos es construirien en una zona inundable i que hi hauria un impacte negatiu sobre els aqüífers de la zona, a més de la destrucció de l’última zona agrícola de la ciutat. Ara hi conviuen horts legals amb d’altres sense permís, i la portaveu d’ERC defensa que s’integri al Parc Agrari del Baix Llobregat per generar una agricultura de proximitat. “Estem en contra d’aquest nou barri perquè es pot fer habitatge en altres zones de la ciutat i preservar l’última zona verda natural que ens queda”, diu.
L’alcalde defensa que Cornellà es troba en un bon moment, segons indicadors “que ens donen molta esperança de tenir una ciutat que és capaç de captar activitat econòmica, de generar nous llocs de treball”. I també segons la satisfacció ciutadana que recull una enquesta de la Diputació, el 91% de la població està contenta de viure-hi.