Núria Escarpanter Olivet
Alcaldessa de Llançà (Junts per Llançà)
“Volem ser un referent per als pobles que ens envolten”
“L’objectiu és fer progressar Llançà i tenim el punt de mira posat en els equipaments per convertir-nos en la subcapital”
“Hem fet un reglament de pisos buits que ens ha de permetre poder fer accions concretes per incentivar que es lloguin”
Un dels reptes que tenim per a aquest any és arranjar carrers i suprimir barreres arquitectòniques Amb les inversions busquem oferir un poble amb oportunitats per al nostre jovent
Llançà vol exercir la capitalitat per als pobles del voltant. Aquest és un dels objectius del govern, segons explica l’alcaldessa, Núria Escarpanter, de Junts, que governa amb el suport del PSC i que ha fet una aposta per tenir equipaments de primer nivell. Un treball que, segons explica, tingui com a epicentre el benestar dels veïns però a la vegada representi un benefici per als pobles del voltant. Escarpanter posa com a exemple la nova biblioteca, que ja ha entrat en servei; la Casa del Mar, amb l’espai Gastromar, que s’inaugurarà l’abril vinent, o la pròxima construcció d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra. Aquest any, segons destaca, es vol treballar per continuar reformant els carrers i renovant la xarxa d’aigua.
Quins són els objectius que s’han fixat per a aquest 2025?
L’objectiu és fer progressar Llançà i tenim el punt de mira posat en els equipaments per convertir-nos en la capital del que en dic els pobles de la Mar d’Amunt. En aquest sentit, volem ser un referent per als pobles que ens envolten.
De quina manera?
Amb els serveis. La biblioteca que hem inaugurat, la futura comissaria dels Mossos o la Casa del Mar, amb el projecte Gastromar, per parlar del món pesquer, amb una sala de trobada i un altra per a exposicions i la nova oficina de turisme, són peces clau. Amb les inversions busquem oferir un poble amb oportunitats per al nostre jovent.
Aquest tema que posa sobre la taula, el del jovent, és realment molt complicat.
Els joves ho tenen molt difícil, sí. Precisament, i just en aquesta línia, tinc prevista una trobada amb el secretari general de Territori. Recordem que el president de la Generalitat va dir que hi havia voluntat de desenvolupar habitatge social i per a joves. Si volem aquest poble que he dit, cal donar oportunitats.
Com ara fent què?
D’entrada ja hem facilitat a la Generalitat una llista de terrenys que són propietat d’Incasòl, així com de construccions que van quedar sense acabar.
Així, de terrenys ja en tenen?
Aquests hi són, sí. Per exemple, a la vinya que vàrem plantar a l’entrada del poble hi ha un terreny i també a l’avinguda d’Antoni Margarit n’hi ha diversos. Els terrenys, com li dic, hi són. També és cert que som conscients que fer obra nova pot ser costós, i per això també hem posat a disposició d’Incasòl una llista d’obres que van quedar inacabades. És un tema molt embrionari que estem començant a negociar, però confiem que tirarà endavant.
I aquí trobem les segones residències i els pisos turístics.
I tot això tensa el mercat i fa encarir els preus de lloguer i compra. Nosaltres ja hem aturat, seguint la nova normativa, llicències de pisos turístics.
Quin és l’escenari?
Doncs que molts propietaris van fer inversions per destinar les seves propietats a aquest ús.
Quina és l’estratègia?
Hem fet un reglament de pisos buits que ens ha de permetre poder implementar accions concretes per incentivar que es lloguin, com ara fer pagar més IBI a aquells que els tinguin tancats. M’estic referint a grans tenidors, empreses o bancs que tenen pisos tancats. Ara estem fent un estudi per saber quina és la realitat i, d’aquesta manera, poder desplegar aquest reglament.
Abans ens comentava l’esforç que estan invertint per ser un referent per als pobles del voltant. És clau?
És essencial i li diria que ho estem aconseguint. L’aposta que hem fet ha estat molt focalitzada en els serveis. L’objectiu és, en primer lloc, millorar la qualitat de vida dels veïns, però sempre pensant, com per exemple en el cas de la biblioteca, que aquests equipaments han d’anar més enllà del nostre municipi.
Quins serien aquests equipaments?
Tenim la llar d’infants, l’escola, l’institut, on podem acabar el batxillerat, i la nova biblioteca que comentava abans. I també, i molt important, la futura construcció d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra. No deixem de banda l’espai Gastromar i la Casa Marli, amb un casal per a la gent gran.
Centrem-nos ara en les inversions que han previst en el pressupost.
Un dels reptes que tenim per a aquest any i que hem previst en el pressupost és arranjar carrers i suprimir barreres arquitectòniques. Una altra és iniciar la millora de la xarxa de l’aigua, especialment a la zona del port.
Un tema molt important que molts ajuntament estan abordant.
Sí, ens cal actuar-hi. Malauradament, i com ha passat en altres municipis, en aquest aspecte amb els anys no s’han fet les inversions de millora de la xarxa i ara toca. Comptem amb una subvenció de 300.000 euros de l’ACA per a la zona del port. Pensi que encara hi ha canonades de fibrociment. Evidentment, Llançà té molts més punts amb aquests problemes.
Ens parlava de la millora dels carrers.
També farem l’eixamplament del carrer de Rafael Estela, on tirarem enrere l’accés a la Casa Marli. Aquesta serà una obra important perquè és la via principal d’accés al nucli, on es milloraran els serveis viaris i també la imatge. Estem parlant d’una inversió de 200.000 euros i les obres començaran molt aviat. A més, els serveis viaris encara milloraran més amb la futura construcció, per part de la Generalitat, d’una petita rotonda. La bona notícia és que ja s’està redactant el projecte. Agilitzarà el trànsit per anar al Port de la Selva i Cadaqués i a la zona del port. L’entrada del poble millorarà molt.
Un dels projectes estel·lars del seu govern és la Casa del Mar. En quina fase es troba?
La inauguració serà el 12 d’abril. Aquest ha estat un dels nostres projectes més importants. Pensi que al port de Llançà no hi ha hagut mai una infraestructura municipal. Finalment en tindrem. A la planta baixa hi haurà la nova oficina de turisme i un punt que hem batejat com a Gastromar.
Quin és el seu objectiu?
Volem que es converteixi en un espai gastronòmic i, a la vegada, en un equipament on poder fer xerrades, trobades per poder parlar del món pesquer i dels ecosistemes marins. Això pel que fa a la primera planta. Perquè el projecte es fa per fases. A la segona hem previst un punt de trobada per a la gent del municipi, per a tothom. I al darrer pis, una sala per fer exposicions. El 12 d’abril la primera planta ja estarà totalment operativa.
Això ens lliga aquest espai amb la marca de l’escamarlà.
I la tenim molt i molt avançada. La previsió és que poc després de la posada en servei de l’espai Gastromar en fem la presentació.
El tema de la seguretat, els preocupa?
Sí, penso que és important. No podem parlar d’inseguretat, tot i que va haver-hi un període que es van produir robatoris, però no ho volem deixar de banda. Per això instal·larem càmeres de vigilància a les entrades de les urbanitzacions. Ja tenim càmeres a les entrades i sortides del municipi, així com al centre i al port. Però les urbanitzacions ens preocupen. Tenim una policia local que fa molt bona feina i patrulla per aquestes zones, però és important reforçar la seguretat i la sensació de seguretat a les quatre urbanitzacions. Però, com li comento, Llançà és un poble segur.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.