“Llançà ha tocat fons i no té cap tipus de pla ni rumb”

Sem­pre diem que el que ha de fer el govern és con­sen­suar un pla de futur, un pla estratègic, a vint anys o el que cal­gui, i tre­ba­llar amb visió de futur. Els polítics s’han d’asseure amb totes les parts impli­ca­des, des de les asso­ci­a­ci­ons fins als empre­sa­ris, amb tot­hom. La pre­gunta és com volen Llançà, des dels car­rers a la pin­tura dels edi­fi­cis i l’orde­nació del pas­seig marítim. Tot això ens ha de donar el model de poble que volem i sobre el qual hem de tre­ba­llar.

Llançà ha tocat fons i no té cap mena de pla ni rumb. Li cos­tarà molt tirar enda­vant, espe­ci­al­ment perquè els polítics que gover­nen al muni­cipi pen­sen més en la seva pro­moció que en tre­ba­llar per un futur més bo per al nos­tre muni­cipi. Pensi que ara mateix ja no és que mar­xin els joves, que no tro­ben habi­tatge, sinó que també ho fa la gent més gran, per la manca de tenir una residència. És una llàstima, perquè Llançà podria ser la capi­tal de la zona nord.

Doncs ens hem que­dat a la cua i ens pas­sen al davant Colera, el Port de la Selva i ja no par­lem de Cadaqués. Aquests muni­ci­pis ens pas­sen al davant espe­ci­al­ment a l’hora de cui­dar el poble. Estètica­ment i urbanísti­ca­ment deixa molt a desit­jar.

L’ACA ha con­ce­dit una sub­venció de 300.000 euros per reno­var cano­na­des. Per cert, nosal­tres n’hi donem, a l’ACA, anu­al­ment al vol­tant de 400.000. L’alcal­dessa ens diu que s’han de can­viar les cano­na­des de dos car­rers, i un és el Pin­tor Tor­ro­e­lla. Doncs aquí té un exem­ple: faran una rasa i can­vi­a­ran la cano­nada, quan el que s’hau­ria de fer és refer car­rer i ser­veis. De coses com aquesta és del que ens quei­xem. Ells fan grans obres i no tenen en compte la rea­li­tat, les pri­o­ri­tats de cara al futur, i se cen­tren en grans pro­jec­tes, com la Casa del Mar.

Sem­pre hem dit que inver­tir en equi­pa­ments que no són nos­tres, com ara la Casa del Mar, no ha de ser una pri­o­ri­tat. Li posaré un exem­ple. L’any pas­sat vàrem tenir una impor­tant fuita d’aigua, pel fet que fa més de cin­quanta anys que no es fa man­te­ni­ment a les cano­na­des, com a la majo­ria de molts pobles, també és cert. Aquesta ha de ser la pri­o­ri­tat, i arre­glar els car­rers.

Sem­pre som allà mateix. Si dema­nes una sub­venció, també la pots dema­nar per arre­glar car­rers. I, l’hi recordo, les sub­ven­ci­ons venen dels nos­tres impos­tos, les paguem entre tots.

Arre­glar la Casa del Mar em sem­bla molt bé, però no és nos­tra. El que hem de fer és inver­tir en el poble, amb sub­ven­ci­ons com les dels fons Next Gene­ra­tion, però resulta que les per­dem o no es dema­nen.

Exac­ta­ment. Molts d’aquests diners s’han d’inver­tir en temes pri­o­ri­ta­ris, com aquest que comen­tava de les fui­tes d’aigua. En un car­rer del poble vàrem tenir tres fui­tes d’aigua en dos mesos, i es va haver de tallar un car­rer de sor­tida del muni­cipi. En tot un any només s’ha arre­glat mig car­rer, amb un cost de 100.000 euros, que no feia ni cent metres, i van dei­xar l’altre mig per fer, amb el que això ha moles­tat als veïns. Un altre exem­ple: contínua­ment s’estan fent modi­fi­ca­ci­ons pun­tu­als del pla gene­ral, quan el que s’hau­ria de fer és fer-ne un de nou, perquè el que tenim està total­ment des­fa­sat i ja té més de vint anys. Com veu, la prin­ci­pal crítica sem­pre va a parar allà mateix. La manca de cri­teri, de pro­jecte, i abor­dar els temes reals i abor­dar una vegada per totes com volem el nos­tre muni­cipi.