Un compromís amb el territori

Llançà, envoltat pels parcs naturals d’interès nacional del Cap de Creus i de l’Albera, és una població de 5.048 habitants que vol reivindicar la seva posició estratègica per exercir de subcapital dels pobles limítrofs. Un treball que, segons explica la seva alcaldessa, Núria Escarpanter, s’ha anat portant a terme aquests darrers anys. L’objectiu, explica, ja s’ha definit clarament: millorar la qualitat de vida dels ciutadans, però, a la vegada, oferir uns serveis públics de primer nivell que vagin més enllà del mateix municipi. Un treball que no és fàcil perquè ha d’entomar el repte –no gens fàcil per a municipis turístics– de facilitar l’accés a l’habitatge. Algunes accions en aquest darrer punt ja estan en marxa, com la redacció d’un reglament de pisos buits o negociacions amb l’Incasòl, per desencallar la construcció d’habitatge protegit en terrenys propietat d’aquesta empresa pública dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat. Entre les principals inversions per a aquest 2025 destaca la substitució de canonades arran de les pèrdues d’aigua i la millora dels carrers, posant especial atenció en l’eliminació de les barreres arquitectòniques.

Aquest treball de dinamització té diverses potes, com són: la nova biblioteca municipal, que ja s’ha inaugurat; la reforma de la Casa del Mar, amb una nova oficina de turisme i un centre d’interpretació del patrimoni pesquer; la seguretat, amb la construcció en els anys vinents d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra al municipi i, finalment, la promoció de la marca de l’escamarlà. Una visió que no comparteix el cap de l’oposició, Claudio Grande, d’Alternativa per Llançà, que critica la falta de projecte del govern –de Junts i el PSC–, que “segueix la vella política de fer grans obres obviant les necessitats reals de la població”.

Principals propostes

Un dels puntals estratègics, segons l’alcaldessa, és la reforma de la Casa del Mar. Un projecte que es porta a terme per fases, la primera de les quals ja estarà enllestida aquest abril amb la inauguració a la planta baixa d’una nova oficina de turisme i el Gastromar, un espai dedicat a la divulgació del patrimoni pesquer. L’alcaldessa destaca la seva importància per “divulgar la història, els costums i la gastronomia relacionats amb el món pesquer”. El projecte inclou una cuina per fer demostracions, amb una sala preparada com a menjador i sala de conferències. “Volem que tingui molts usos i que sigui viva –continua Escarpanter–, com ara fer-hi converses amb la gent de mar i recuperant la memòria oral; receptes ancestrals i, també, conferències.”

La rellevància d’aquest projecte, segons l’alcaldessa, inclou diversos fronts: en primer lloc, segons remarca, la culminació de “la bona gestió que s’ha fet i que ha permès aconseguir la totalitat de la subvenció”. Això ha donat marge a l’Ajuntament per poder destinar recursos propis per condicionar, i poder reobrir, el casal de la gent gran, que ja havia estat a la primera planta, i, a la vegada, poder posar al dia la segona planta. Finalment, amb aquesta operació, també s’inclou una oficina de turisme a la planta baixa. El projecte toca més tecles, perquè aquest nou equipament un cop estigui operatiu també permetrà avançar en els treballs per crear la marca de l’escamarlà, un producte que es pesca cada dia de la setmana. Aquesta iniciativa pren en part com a referent el de la gamba, a Palamós.

Per fer-ho, segons Escarpanter, s’està impulsant conjuntament amb la confraria un pla estratègic; a més, també s’hi ha inclòs l’aplicació de la intel·ligència artificial per a productes de llotja, que anirà a càrrec de la UPC. Aquest nou espai es finança amb una subvenció que ha atorgat el Grup d’Acció Local Pesquera (GALP) Costa Brava per un import de 131.000 euros. L’Ajuntament, per la seva part, assumirà el cost dels serveis (31.000 euros) i del condicionament de la segona planta (15.000). La Casa del Mar havia estat propietat de la confraria de pescadors. El 1974, però, l’edificació es va donar a l’Institut Social de la Marina, entitat que forma part de la Tresoreria General de la Seguretat Social i que en tenia la titularitat. El 1998 les competències d’aquest organisme i també de l’edifici van passar a la Generalitat, que en aquell moment hi va tenir un punt de salut.

Aquesta aposta pels equipaments pivota també sobre la nova biblioteca municipal. Aquesta, que va ja ha entrat en funcionament, té 800 m² de superfície –el que representa que multiplica per cinc la superfície original– i ha tingut una inversió d’uns 700.000 euros. La biblioteca disposa d’una sala només per a estudi, una segona d’infantil i una tercera per als adults. Amb les obres també s’han habilitat les sales del primer pis per fer un nou arxiu, incloent-hi la instal·lació d’un ascensor. La seguretat és un punt clau. Per això, segons explica l’alcaldessa, ja es té el compromís del govern de la Generalitat per construir una comissaria dels Mossos d’Esquadra. Dels tres equipaments clau, la biblioteca és ja operativa; el segons, l’espai Gastromar, a l’abril, i finalment la comissaria, entre ara i el 2029; si més no, aquesta és la previsió. Hi ha un quart projecte que ja té les bases assentades. Es tracta d’un solar que l’Ajuntament de moment ja ha cobert, si més no pel que fa a l’estructura. El projecte, que es vol fer per fases, inclou el tancament i l’equipament. Aquest espai, segons l’alcaldessa, Núria Escarpanter, és clau per al projecte o model de població perquè ha de ser un espai social, per una banda, però per l’altra, un punt per celebrar-hi esdeveniments, com ara fires, que poden anar lligats a iniciatives relacionades amb l’espai de divulgació pesquera. “Ara mateix –explica Escarpanter– gastem uns 30.000 euros l’any per instal·lar l’envelat per dur a terme els actes del carnaval. Aquest nou equipament, tot i la inversió, que com la resta preveiem fer amb subvencions, representarà un estalvi important. Núria Escarpanter, però, fa un pas més i continua defensant que és indispensable que el municipi disposi de serveis de primer ordre.