Política

Marc Buch

Alcalde de Calella (JUNTS PER CATALUNYA)

“L’obra d’ampliació de l’hospital genera un gran consens polític”

“Hem d’adaptar Calella, com a destinació madura que és, a la transformació del sector turístic, que s’ha accelerat en els últims anys”

“Tard o d’hora, els cotxes acabaran marxant del front marítim. És el gran repte, perquè no hi ha cap possibilitat que es quedin”

Demanem a la Generalitat que ens faciliti tota la informació sobre el nou accés a la C-32 El nostre competidor comercial ara és una pantalla des de la qual es pot comprar al moment

L’alcalde de Cale­lla, Marc Buch, enceta el 2025 amb l’objec­tiu pri­o­ri­tari de començar a redi­bui­xar un front marítim basat en la sos­te­ni­bi­li­tat.

Cale­lla ha arri­bat als 20.000 habi­tants. És una bona notícia o una font de pro­ble­mes?
Ser més gent sig­ni­fica també més res­pon­sa­bi­li­tats com a ajun­ta­ment i més feina, al mateix temps que més rep­tes. Un dels més com­ple­xos sor­geix de la rea­li­tat social de la ciu­tat, que mal­grat estar crei­xent, té una taxa de nata­li­tat molt baixa. Això vol dir que ens arriba població de fora i en con­cret de fora d’Espa­nya, amb un 19,4 % de per­so­nes no nas­cu­des a la Unió Euro­pea. Un per­cen­tatge ele­vat d’immi­gració que sig­ni­fica un repte perquè aquesta gent que ha vin­gut a gua­nyar-se la vida a Cale­lla es pugui inte­grar amb nor­ma­li­tat i faci seves la cul­tura i la llen­gua cata­la­nes. Un repte enorme que no és només nos­tre sinó de tot el país i que per això fa tan neces­sari que es deri­vin a la Gene­ra­li­tat les com­petències en immi­gració.
La manca de crèdit per cons­truir l’apar­ca­ment de Can Saleta, clau per a la mobi­li­tat vin­cu­lada a l’ampli­ació de l’hos­pi­tal, ha fet sonar les alar­mes.
Nosal­tres vam fer un con­curs obert a les enti­tats bancàries i l’enti­tat que es va pre­sen­tar dins el ter­mini i en la forma esca­ient ens dema­nava un aval com a ajun­ta­ment abans de con­ce­dir-nos els diners. No vam creure oportú accep­tar aquesta con­dició i ara el que estem fent és anar a par­lar de forma indi­vi­dual amb cada enti­tat finan­cera per inten­tar tan­car un procés nego­ciat. Estem en el bon camí i con­fiem ple­na­ment que supera­rem l’escull aviat. L’única afec­tació que tindrà el pro­jecte és un retard en l’inici de les obres, però estic con­vençut que els diners arri­ba­ran i que ho faran aquest pri­mer tri­mes­tre de l’any.
Un pro­jecte, el de l’apar­ca­ment, relli­gat a l’ampli­ació de l’hos­pi­tal –la set­mana pas­sada Salut ja va anun­ciar que havia tret a con­curs la redacció del pro­jecte.
La lici­tació és la prova més evi­dent que el govern de la Gene­ra­li­tat manté el com­promís de fer l’ampli­ació de l’hos­pi­tal i també s’inclou la direcció de l’obra; per tant, també es pre­veu que s’exe­cu­tarà. Tot segueix enda­vant i des de l’Ajun­ta­ment esta­rem molt a sobre en tot el procés. S’ha picat molta pedra, però afor­tu­na­da­ment és un pro­jecte que genera molt con­sens polític i això reforça que es pugui dur a terme en els ter­mi­nis pre­vis­tos. Crec que hi ha poques obres a Cata­lu­nya que gene­rin un acord tan unànime com aquest.
Cale­lla va atu­rar una vaga d’escom­bra­ries l’any pas­sat. S’està tre­ba­llant en la con­fecció d’una nova lici­tació del ser­vei que acaba el 2027. La neteja con­ti­nua sent un pro­blema de pri­mera mag­ni­tud a la ciu­tat?
La reco­llida de resi­dus i la neteja viària és un ser­vei que està can­vi­ant molt en els últims anys. El reci­clatge ha esde­vin­gut un con­cepte clau sobre el qual ha de pivo­tar la resta i que, tant perquè ho marca la llei com pel con­ven­ci­ment que tenim com a govern, hem de millo­rar. Ara mateix vivim amb un con­tracte que es va fer fa 12 anys i les neces­si­tats del muni­cipi han evo­lu­ci­o­nat. Ja s’està redac­tant el nou plec de con­di­ci­ons, que serà ambiciós i que volem enlles­tir a finals d’aquest any o ini­cis del 2026 per acon­se­guir una reco­llida més efi­ci­ent.
L’oferta comer­cial del car­rer Església, el gran eix de ser­veis de Cale­lla, sem­bla estan­cada.
Hem actuat en comerços i boti­gues tra­ient els pro­duc­tes de les façanes i reor­de­nant l’aspecte exte­rior, perquè l’inte­rior no és com­petència nos­tra. Tot i això, con­ti­nuem tre­ba­llant en l’orde­nança per ajus­tar algun punt que no acaba de fun­ci­o­nar. Ara bé, és obvi que els hàbits de con­sum estan can­vi­ant arreu del món i repre­sen­ten un repte dels gros­sos per al comerç de pro­xi­mi­tat. El nos­tre com­pe­ti­dor ja no és Mataró, la Roca del Vallès o Bar­ce­lona. El nos­tre com­pe­ti­dor és una pan­ta­lla que tot­hom porta a sobre i amb la qual pot dema­nar un pro­ducte en segons que, a més, li por­ta­ran a casa. Llui­tem con­tra el món sen­cer. L’admi­nis­tració el que ha de fer és posar-ho fàcil a aquells comer­ci­ants que, mal­grat les difi­cul­tats, apos­ten pel comerç local. Avui en dia fer el pas és gai­rebé una heroïcitat.
I el model turístic?
Cale­lla és un refe­rent històric d’aquest país pel que fa al turisme. El sol i platja va néixer aquí i s’ha expan­dit arreu del país i a la resta de l’Estat. Aquesta eti­queta, però, no ens salva de seguir tre­ba­llant per adap­tar la ciu­tat, com a des­ti­nació madura que és, a la trans­for­mació del sec­tor, que s’ha acce­le­rat en els últims anys. Per exem­ple, ens hem afe­git a la Xarxa de Des­ti­na­ci­ons Turísti­ques Intel·ligents (DTI) en l’àmbit esta­tal, que fomenta l’inter­canvi d’experiències i conei­xe­ments i ava­lua la com­pe­ti­ti­vi­tat. Aspec­tes que ens van molt bé per detec­tar els pros i els con­tres i actuar en con­seqüència per aug­men­tar l’atrac­tiu de Cale­lla per als visi­tants de cara al futur. Anem junts amb els hote­lers i els comer­ci­ants, perquè tots tenim molt clar que cal inver­tir en qua­li­tat.
Els cinc mili­ons dels Next Gene­ra­tion hi deuen haver aju­dat, a afron­tar el canvi.
Han estat molt pro­fi­to­sos perquè refor­cen la idea de la des­ti­nació intel·ligent i, també, sos­te­ni­ble. Aquest any es veu­ran més resul­tats perquè s’exe­cu­ta­ran les obres de gran part dels con­cur­sos que s’han adju­di­cat. Un dels més impor­tants serà la rena­tu­ra­lit­zació de les plat­ges de Garbí i Gran, pen­sada per evi­tar l’erosió i afa­vo­rir la bio­di­ver­si­tat. Trac­tant-les com un espai natu­ral aju­da­rem a atu­rar la seva regressió, un dels perills cada cop més freqüents al lito­ral català. Un dels can­vis més evi­dents a la platja de Garbí serà que dei­xarà de pas­sar el trac­tor per gar­be­llar la sorra i la neteja es farà a mà. Gar­be­llar la sorra deixa un pai­satge molt orde­nat i atrac­tiu, és cert, però també trenca els grans, els esmi­cola i afa­vo­reix que no es fixin a terra. L’objec­tiu a curt ter­mini és que el sis­tema també s’apli­qui a la platja Gran.
Platja natu­ra­lit­zada, i el front marítim sense cot­xes quan?
Tard o d’hora, els cot­xes aca­ba­ran mar­xant. És el gran repte, perquè no hi ha cap pos­si­bi­li­tat que es que­din. La idea que cal desen­vo­lu­par i que segur que no es podrà exe­cu­tar fins al pro­per man­dat és com treure’ls, perquè això implica habi­li­tar altres espais a la ciu­tat on es puguin dei­xar. Cale­lla és una ciu­tat ten­si­o­nada pel que fa a l’apar­ca­ment i aquí entra tant el pro­jecte del pàrquing de Can Saleta com sobre­tot el del pàrquing en altura a La Mun­ta­nyeta. Per a aquest caldrà bus­car finançament i durant aquest man­dat el que volem és tenir tot el procés admi­nis­tra­tiu enlles­tit.
Cale­lla neces­sita un nou accés a l’auto­pista?
Aquest és el gran debat que no podem ni volem defu­gir. Allò que dema­nem des del govern de la ciu­tat a la Gene­ra­li­tat és que ens faci­liti tota la infor­mació per poder pren­dre la decisió més cohe­rent. Hem de saber, entre d’altres coses, si dins de Cale­lla el trànsit seria el mateix. Aquest nou enllaç pot per­me­tre més espai per cons­truir habi­tatge que faci­liti que la gent jove no hagi de mar­xar a un altre lloc? Són molts dub­tes i inter­ro­gants que no es resol­dran fins que no tin­guem el pro­jecte a les mans. Un pro­jecte que, a més, ha d’anar acom­pa­nyat d’uns estu­dis rigo­ro­sos de mobi­li­tat i d’impacte ambi­en­tal. Estem par­lant d’una actu­ació que tindrà una gran afec­tació en el ter­ri­tori, no ens enga­nyem. Cal tenir totes les dades i estu­diar a fons les alter­na­ti­ves abans de pren­dre una decisió. Però, pel que ens han fet arri­bar, no és un pro­jecte que puguem tenir sobre la taula a curt o a mitjà ter­mini.
També tenen pre­vist actuar en els pas­sos sota la via del tren.
Estem obli­gats a faci­li­tar al màxim l’accés a la platja i ens cal actuar en els acces­sos ja exis­tents. En millo­ra­rem la imatge, l’enllu­me­nat i la segu­re­tat amb càmeres. Hi haurà tot un sis­tema de con­trol que ens per­metrà actuar amb cele­ri­tat quan, per exem­ple en epi­so­dis de pluja, s’inun­din. El pres­su­post d’aquest any inclou una par­tida pac­tada amb ERC per fer acces­si­ble el pas del car­rer Àngel Gui­merà.
Adif ha anun­ciat que amb el temps vol fer des­a­parèixer tots els pas­sos a nivell.
A Cale­lla de moment no en podem pres­cin­dir, perquè els vehi­cles d’emergències no podrien acce­dir a la platja. Però en aquest debat que fa anys que dura crec que tots ple­gats hauríem de ser més ambi­ci­o­sos i exi­gir que la línia del tren marxés defi­ni­ti­va­ment de la pri­mera línia de la costa, bàsica­ment perquè si no ho acon­se­guim nosal­tres ho farà el mar. Pot sem­blar un pro­jecte faraònic i que fem volar coloms, però a llarg ter­mini és ine­vi­ta­ble.
Un dels temes clau de fa un any era la delinqüència mul­ti­rein­ci­dent, con­tra la qual vostè va recla­mar mà dura i mesu­res més efec­ti­ves. Con­ti­nua sobre la taula?
Con­ti­nua sobre la taula perquè no s’ha resolt del tot en cap cas. A mi par­lar de xifres en matèria de segu­re­tat no m’agrada gens perquè fins que no s’arriba a zero no és efec­tiu del tot. És cert que s’han reduït els casos, però a un ciu­tadà que hagi patit un roba­tori o un acte vio­lent aquesta expli­cació no li ser­veix de res. El que és impor­tant és que nosal­tres com a govern estem molt com­pro­me­sos amb la segu­re­tat i hem acon­se­guit reduir els furts, és cert, però man­te­nim inal­te­ra­ble el suport a les for­ces de segu­re­tat. La segu­re­tat ha de poder estar garan­tida i això passa per modi­fi­car les lleis i aug­men­tar el nom­bre de jut­ges perquè, entre d’altres coses, no que­din impu­nes els furts (perquè no es doni el cas que a qui robi no li passa res).
La lluita con­tra la segre­gació esco­lar també ha estat molt pre­sent aquest any pas­sat.
Nosal­tres estem en con­tacte per­ma­nent amb el Depar­ta­ment d’Edu­cació per millo­rar les con­di­ci­ons de totes les esco­les del muni­cipi. Faig meva la frase que diu que edu­cació no és de la nos­tra com­petència, però que no sigui de la nos­tra com­petència no vol dir que no sigui de la nos­tra incumbència. Ens pre­o­cupa l’edu­cació i per això vam posar en marxa un pla edu­ca­tiu d’entorn per garan­tir, entre d’altres coses, les matei­xes opor­tu­ni­tats a tot l’alum­nat. Si volem una escola inclu­siva, però, ens fan falta recur­sos, en espe­cial per a aque­lles esco­les que tenen un per­cen­tatge més ele­vat d’alum­nes amb neces­si­tats espe­ci­als, com és el cas de La Minerva, una escola que fun­ci­ona molt bé i la recordo com un cen­tre exem­plar quan vam patir la covid i em va tocar fer d’alcalde acci­den­tal. A La Minerva se l’ha d’aju­dar i mimar.
L’Iron­man ha fet deu anys. Calen can­vis?
Una dècada amb una prova espor­tiva de pri­mer nivell dona per molt. Hem pas­sat de ser l’Iron­man Bar­ce­lona que se cele­brava a Cale­lla a ser l’Iron­man Cale­lla-Bar­ce­lona, com una de les con­di­ci­ons perquè se seguís cele­brant al muni­cipi. Tenim sig­nat fins al 2027, amb la con­fiança que és una prova pro­fun­da­ment con­so­li­dada en el ter­ri­tori i que cre­iem –no només nosal­tres sinó tot el tei­xit empre­sa­rial local i la majo­ria de la ciu­ta­da­nia– que con­ti­nuarà amb nosal­tres durant molt de temps. Ens situa en el món. Costa de pen­sar quin cost tin­dria una cam­pa­nya publi­citària d’aquest ressò mediàtic.
Ja ha pen­sat en quin pro­jecte s’inver­ti­ran els diners del PUOSC pro­me­sos pel pre­si­dent Illa fa poc a Pineda?
Hem de veure com es dis­tri­bu­eix aquest PUOSC, que recor­dem que va del 2025 al 2029, però part dels diners segur que van a un dels pro­jec­tes de man­dat que ja està en marxa: la trans­for­mació del mer­cat muni­ci­pal en un cen­tre cívic. Tot i això, el pro­jecte al qual es des­ti­nin els diners és el menys impor­tant. La ciu­ta­da­nia el que vol és que arri­bin recur­sos i que el govern sàpiga atraure sub­ven­ci­ons que aju­din a millo­rar la qua­li­tat de vida de la seva ciu­tat.
Par­lant d’oferta cul­tu­ral. Es van veure obli­gats a orga­nit­zar una Okto­ber­fest, perquè la que s’havia fet en els dar­rers anys va mar­xar al poble veí.
L’Okto­ber­fest és patri­moni de la gent de Cale­lla. L’empresa que l’orga­nit­zava fins l’any pas­sat va deci­dir que mar­xa­ven a Santa Susanna i jo els desitjo la millor sort del món. Nosal­tres ja vam dir que la festa con­ti­nu­a­ria i vam fer un procés de lici­tació que va gua­nyar una empresa local. En fem una valo­ració posi­tiva i cre­iem que va anar bé. També és cert que no hi havia tan­tes ban­des com els altres anys perquè ja ens havien avi­sat que anàvem tard per les dates. Això ens va donar peu per evo­lu­ci­o­nar i pre­sen­tar una festa de la cer­vesa dife­rent i rein­ven­tada. Aquest any segur que tin­drem més ban­des, però l’Okto­ber­fest també serà un fes­ti­val musi­cal i gas­tronòmic amb una oferta vari­ada.
Algú pot pen­sar que s’ha renun­ciat a l’essència.
Si ho haguéssim fet no es diria Okto­ber­fest ni seria obli­gat que actu­es­sin ban­des tra­di­ci­o­nals bava­re­ses. La festa de la cer­vesa i Cale­lla, amb més de trenta-cinc anys de vida, van aga­fa­des de la mà.
La fira també s’ha vist obli­gada a evo­lu­ci­o­nar per no estan­car-se. Cap a on va?
Hem fet un nou pas enda­vant amb el model. Pot­ser més que un pas, una sac­se­jada amb el regi­dor Josep Grima al cap­da­vant. Fira i festa major for­men part d’un tot i aquesta inte­gració dona més força a la cele­bració. L’any 2023 vam estre­nar el con­cepte de fira de fires amb la volun­tat de ser un apa­ra­dor de la riquesa cul­tu­ral del país, i el 2024, amb les comar­ques giro­ni­nes com a con­vi­da­des, vam man­te­nir el fil con­duc­tor. Un fil con­duc­tor que ja li avanço que seguirà aquest any amb la volun­tat de rei­vin­di­car el país i els seus arte­sans. També hem repen­sat l’espai gas­tronòmic ampli­ant l’horari i fent que la gent es quedés més a fer-hi els àpats. Hem con­ce­but la fira com un espai on la gent entrés al matí i en gaudís tot el dia.
Han acon­se­guit revi­far l’ús del parc Dal­mau, el pulmó verd de la ciu­tat.
Ens hi hem abo­cat perquè ens el cre­iem. El cam­pa­ment reial durant les fes­tes de Nadal ha estat tot un èxit, amb prop d’11.000 per­so­nes que l’han visi­tat. Però les acti­vi­tats han estat mol­tes més i con­si­de­rem que és un espai pri­vi­le­giat en el qual inver­ti­rem per millo­rar l’espai de les fonts, on s’habi­li­tarà una bassa natu­ral al pati de l’Os per fomen­tar la bio­di­ver­si­tat i on també es cons­truirà una bassa de lami­nació d’aigua que per­metrà aguan­tar l’aigua quan plou i que no baixi amb tanta força, arros­se­gui la sorra i pro­vo­qui inun­da­ci­ons al car­rer Raval, Sant Josep o Miquel Cuní. Les dues lici­ta­ci­ons que es van fer per obrir el bar van que­dar deser­tes, senyal que no hi ha demanda.
Què li agra­da­ria tenir enlles­tit el 2027 quan tan­qui la car­peta del man­dat?
Li podria enu­me­rar molts pro­jec­tes: tenir aca­bat el cen­tre cívic, haver exe­cu­tat tots els Next Gene­ra­tion, haver cons­truït els nous jocs infan­tils al parc Dal­mau... Però el que real­ment m’agra­da­ria és que com a govern miréssim enrere i com­provéssim que hem dei­xat una ciu­tat millor de la que ens vam tro­bar, capaç de gene­rar opor­tu­ni­tats i on es vis­qui bé, hi pas­sin coses i atre­gui la gent per la seva oferta turística i comer­cial. Vaja, com sem­pre dic, que anem pel món sen­tint-nos orgu­llo­sos de ser de Cale­lla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia