“El Thyssen de Barcelona pot fer més viable el museu a Sant Feliu”

ERC aquest cop ha volgut incidir en el pressupost, però saben, tots els grups, que tenen les portes obertes per fer aportacions i construir en positiu. Alguns opten per negar aquesta evidència, però en moltes coses dels programes de l’oposició també podem coincidir. La gran queixa que tinc del pressupost, però, és haver d’incorporar i assumir les regles de despesa que ens limiten la capacitat inversora i ens condicionen molt. Penso que és una injustícia que els municipis hàgim de cobrir els dèficits d’altres administracions i s’atempta contra la Carta Europea dels Municipis. Són els nostres diners, els nostres estalvis.

Tindrem un balanç pressupostari positiu al març, i podrem incorporar-hi part de romanents. Però és un sistema pervers, perquè només pots incrementar la despesa si fas créixer els ingressos, encara que ja tinguis els diners.

No, perquè tampoc teníem capacitat per tramitar més projectes i obres. Però estem sanejats i ens reservem la capacitat d’endeutament per a quan toqui, com ara per al futur pavelló polivalent.

Aquí mantenim l’aposta perquè l’aportació municipal sigui la mínima possible.

L’any passat ja vam decidir afrontar el projecte en fases: dos trams, per donar sortida als recursos que ja tenim. Són 13 milions d’euros en total, i en tenim sis de garantits. Aleshores, hem encarregat una separata [o divisió] de les obres per començar amb la reforma del monestir, amb col·laboració de la Generalitat, i el volem treure a subhasta en els pròxims mesos. Però el nou museu a Barcelona també ens pot ajudar per a la viabilitat futura del projecte a Sant Feliu.

Es generarien economies d’escala per estalviar costos que si no hauríem d’assumir en solitari: la restauració i conservació d’obres, o la producció i organització d’exposicions temporals. És el mateix cas que et pots trobar amb les representacions d’espectacles teatrals o escènics que des de Barcelona podem gaudir aquí o en altres poblacions, amb un preu molt menor. Un cop obert, el museu podria sobrecarregar el pressupost municipal pel que fa al manteniment, i d’aquesta manera ens en podrem beneficiar. Són dos projectes diferents: el de Barcelona, privat, i el nostre, públic. Però poden ser perfectament complementaris.

Hem parlat amb totes les administracions que han compromès finançament: la Diputació de Girona i la Generalitat. Coneixen l’estat del projecte i ens hem posat de límit l’any 2027 per tenir enllestida aquesta primera part, necessària, que és la reforma de l’edifici del monestir.

No hi és. Fa molts anys que l’esperem, però no acaba d’arribar mai i no podem ajornar més el projecte. Demanarem als grups polítics catalans al Congrés si poden donar-nos un cop de mà i esgarrapar alguna partida en les negociacions de pressupostos de l’Estat. Anys enrere, per exemple, el PDeCAT va aconseguir que s’hi consignessin 500.000 euros. Però també assumim que sembla complicat que hi hagi pressupost, igual que a la Generalitat.

El gran tema que volem prioritzar aquest mandat és la creació d’habitatge. N’hem parlat amb la consellera Sílvia Paneque, el delegat territorial i d’altres alts càrrecs de la Generalitat per posar a la seva disposició els terrenys que hem adquirit. Volem seguir el mateix procediment d’altres municipis on s’estan activant promocions, i si la Generalitat aconsegueix aprovar pressupost, podríem aspirar a rebre finançament. La darrera inversió en habitatge protegit de la Generalitat a Sant Feliu de Guíxols es va activar el 2008. Des d’aquell moment no se n’ha fet cap més. I és el primer cop que l’Ajuntament haurà invertit en sòl per crear pisos protegits de lloguer assequible.

Volem que hi hagi un percentatge reservat per a l’emancipació de joves. Però també una part important per a d’altres famílies que no troben pisos de lloguer assequible. L’accés a l’habitatge és un problema transversal i intergeneracional, i l’altre col·lectiu que no oblidem és el de les persones grans o amb alguna discapacitat que no els impedeix continuar sent autònomes. Mirarem de conciliar-ho tot. És una de les prioritats del mandat, i per això ja hi vam destinar prop d’un milió d’euros l’any passat. I preparem una modificació del pla general per garantir que en aquestes parcel·les només s’hi puguin fer habitatges públics.

Caldrà urbanitzar entorns i espais lliures, però aquestes promocions poden servir al govern català per demostrar que en un municipi del litoral de la Costa Brava, enmig de la pressió de l’habitatge d’ús turístic, es poden construir 78 habitatges de lloguer protegit.

En aquest cas estem sorpresos, en el bon sentit, perquè ens han assignat 780.000 euros. I els volem destinar a reurbanitzar el tram pendent del carrer Santa Magdalena, entre la carretera de Girona i el carrer Girona. Si es confirmés, suposaria el 50% del cost i voldríem començar les obres a final d’any. Tenim el projecte executiu fet des del 2023 i només caldria ajustar preus. Un cop arranjat aquest carrer, també voldríem abordar la reurbanització del carrer Joan Maragall.

Si s’obre una línia de subvencions, hi presentarem la candidatura de millora del barri del Sot dels Canyers.

El grup d’ERC n’estava al cas, i mantenim la filosofia, o la línia que ja havíem seguit des d’inici de mandat, amb la nova figura de regidors adjunts perquè l’Alexis Cubó anés adquirint l’experiència i coneixements necessaris en l’àrea d’Hisenda. Passat un any, ara s’alternen els papers amb en Josep Muñoz [soci de govern pel PSC], que fins ara estava al capdavant i serà adjunt fins a final de mandat. Pel que fa a Núria Cucharero com a portaveu del govern, ens dona una veu més al ple, i en Josep Saballs se centrarà a fer de portaveu de Tots per Sant Feliu, tot separant els dos rols, el polític del més institucional.

No preveiem canvis en les polítiques de comunicació. I la nostra obligació, davant les crítiques de si comuniquem massa en xarxes, és mantenir informada la ciutadania sobre l’acció de govern. Altres municipis estan copiant-nos fórmules: abans no feia vídeos cap alcalde i ara cada cop són més els que en fan.

Encarregarem avantprojectes perquè és cert que són millorables. Hauríem de tendir cap a espais més verds i permeables, menys durs. Però no és l’únic acord: també coincidim, per exemple, que cal un esforç per millorar l’asfaltatge de carrers, i el farem, o que invertirem encara més en les escoles municipals.