“Els grans projectes són inviables només amb recursos propis”

Penso que el fet de ser-hi ja a dins després d’uns anys com a regi­dora i, dar­re­ra­ment, com a pri­mera tinenta d’alcal­dia ho ha fet tot molt més fàcil. Però el cert és que tam­poc hi ha hagut temps d’adap­tar-se perquè la maquinària de l’Ajun­ta­ment no s’atura per un nome­na­ment. El vai­xell és tan gran i hi pas­sen tan­tes coses cada dia que no hi ha temps d’atu­rar-se.

Cert. Un alcalde molt popu­lar i amb molts anys d’experiència. Per a mi és un repte molt impor­tant aga­far la vara, però ja vaig dir els pri­mers dies com a alcal­dessa que la rebuda ha estat molt bona per part de tot­hom i m’ho han posat tot molt pla­ner. N’estic agraïda, perquè amb un bon ambi­ent com el que m’he tro­bat sem­pre és millor ento­mar les quei­xes i/o els sug­ge­ri­ments que van arri­bant.

Tot i que la marca Xavi Amor en el pres­su­post del 2025 és inne­ga­ble, també és cert que es tracta d’una feina d’equip, un con­cepte que ell mateix ja va implan­tar al seu dia. Hi vam tre­ba­llar ple­gats i el fet que dis­po­sem d’una majo­ria abso­luta també ho fa tot més fàcil. Som un equip molt esta­ble i tot flu­eix sense pro­ble­mes. Jo no diria que la línia és con­ti­nu­ista, sinó que després de tant de temps tenim molt detec­tada la rea­li­tat del muni­cipi i les línies estratègiques que hem d’apli­car, cen­tra­des sobre­tot en les polítiques soci­als. Un pres­su­post només és la res­posta a les neces­si­tats de la població, tant aque­lles que es man­te­nen com les que sor­gei­xen de manera impre­vista i que neces­si­ten una res­posta efec­tiva. Un pres­su­post es con­fi­gura per fun­ci­o­nar durant un any, però ha de ser prou fle­xi­ble per adap­tar-se als can­vis que vagin sor­gint. Està demos­trat que aquesta pri­o­rit­zació de les polítiques soci­als fun­ci­ona, perquè la ciu­ta­da­nia ho agra­eix.

No és ni una mala ni una bona notícia, és un repte. Un gran repte. Tenim aquesta rea­li­tat, que s’ha inten­si­fi­cat a par­tir de la covid, ja que mol­tes sego­nes residències es van con­ver­tir en pri­me­res. També és cert que el crei­xe­ment s’ha fet de manera sos­tin­guda i no hem rebut grans ona­des de gent. Per això el procés d’inte­gració al muni­cipi ha estat bo, però sí que és cert que comença a ten­si­o­nar ser­veis com ara el de reco­llida d’escom­bra­ries, que ha aug­men­tat sig­ni­fi­ca­ti­va­ment. També ho hem vist en l’àrea d’edu­cació, sobre­tot pel que fa a la matrícula viva, i en la de salut i el trans­port. És res­pon­sa­bi­li­tat nos­tra encai­xar la gent nou­vin­guda en l’estruc­tura muni­ci­pal i dimen­si­o­nar els ser­veis d’acord amb les noves deman­des.

A Pineda afron­ta­rem per fases el nou model de reco­llida d’escom­bra­ries. I la pri­mera és dimen­si­o­nar bé el ser­vei que neces­si­tem, encara que sigui amb el model actual. Som molt crítics amb el ser­vei que rebem per part del Con­sell Comar­cal del Maresme i segu­ra­ment que ells també tenen limi­ta­ci­ons, però neces­si­tem solu­ci­ons. Enca­de­nem anys amb man­can­ces i ara la situ­ació s’agreuja amb un repunt del nom­bre de per­so­nes. Aquesta solució ha d’anar en dues línies: aug­men­tar el nom­bre de con­te­ni­dors i de punts de reco­llida i aug­ment de freqüències. Amb això i altres mesu­res que hem pres, con­si­dero que estaríem en un nivell òptim. És el més efi­ci­ent? No. Estem gai­rebé al nivell de com­pli­ment de la llei, però hem d’anar a més. Europa ens ha obli­gat ara que la taxa d’escom­bra­ries cobreixi tot el ser­vei i això ens obliga a millo­rar les dades de reci­clatge. Estem ana­lit­zant les opci­ons.

El porta a porta a tot Pineda és impos­si­ble, perquè la casuística de la població és molt diversa i no cre­iem que un sol sis­tema sigui el més ade­quat. Tenim bar­ri­a­des amb una con­cen­tració molt gran d’habi­tat­ges i on encara ara ens tro­bem bos­ses al cos­tat dels con­te­ni­dors que no estan tan­cats, no em puc ni ima­gi­nar que hagues­sin de dei­xar la bossa a la porta del bloc de pisos. És un sis­tema que dona bons resul­tats, però que s’ha d’apli­car allà on és pos­si­ble. Segu­ra­ment ani­rem cap a un sis­tema mixt, bé per frac­ci­ons o bé per zones, però no en aquest man­dat. Ens plan­te­gem en un horitzó de dos anys resol­dre la reco­llida actual i si el Con­sell Comar­cal no ens ho resol, bus­ca­rem un altre ope­ra­dor.

És l’única manera que veiem que la mino­ria de gent incívica que tenim enten­gui que així no es fan les coses. Que enten­guin que els recur­sos públics són limi­tats, que cal dis­tri­buir-los amb seny i que la col·labo­ració de la ciu­ta­da­nia per man­te­nir nets i endreçats car­rers i pla­ces és impres­cin­di­ble. Ara ja no és excusa allò que no sabia què s’havia de fer. Tots tenim de fa anys tota la infor­mació i hem de dei­xar de dis­cul­par con­duc­tes errònies, perquè, si no, el que fem és no donar valor a la gran majo­ria que ho fa bé. Això també vol dir que des de l’admi­nis­tració hem de posar totes les faci­li­tats perquè així sigui.

Par­lem d’un pro­jecte de man­dat. I se’ns ha allar­gat en el temps per dues raons. La pri­mera, i a ningú se li escapa, pel tema econòmic, perquè par­lem d’una inversió de prop de 4 mili­ons d’euros, i la segona, perquè el govern va fre­nar per poder apli­car a l’obra cri­te­ris de sos­te­ni­bi­li­tat que no es pre­ve­ien en el pri­mer plan­te­ja­ment. Des del pri­mer moment també hem vol­gut que l’obra a l’espai fun­ci­oni com a la plaça Espa­nya, que des que es va millo­rar la zona s’ha dina­mit­zat. Hem revi­sat tot el tema dels espais d’ombres i esco­cells per al rea­pro­fi­ta­ment d’aigües, entre d’altres, i també hem ampliat la zona d’actu­ació fins a l’altura del car­rer Doc­tor Ber­to­meu. De fet volem que sigui la pri­mera fase del futur pas­seig marítim de Pineda amb pla­ta­forma única i també incor­po­rarà un car­ril bici i un nou orde­na­ment de ter­ras­ses i del trànsit. És un pro­jecte molt ambiciós, però volíem apro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat. Segu­ra­ment l’aca­ba­rem exe­cu­tant per fases.

Grans pro­jec­tes com el de la plaça Espa­nya, només amb recur­sos pro­pis, són invi­a­bles. Sem­pre hem dit que, si cal, ens hau­rem d’endeu­tar, però pre­fe­rim cap­tar el màxim finançament extern. Les par­ti­des que aga­fem del pres­su­post per a inver­si­ons vol dir que dei­xem de des­ti­nar-les a altres ser­veis amb els quals ens hem com­promès o a per­so­nal que ens és neces­sari. Part del Puosc anirà a la plaça, igual que una altra par­tida de la Dipu­tació.

A Pineda estem estrets (riu), però no ve d’ara. Crec que és un pro­blema endèmic dels pobles de costa que en els últims anys s’ha accen­tuat. Parlàvem del crei­xe­ment sos­tin­gut des de la covid i és evi­dent que hi ha mota més demanda que no pas oferta. La zona del PP1 és la gran zona que ens queda per desen­vo­lu­par i amb una pro­jecció de 1.700 habi­tat­ges nous, però es tracta d’un pro­jecte d’extrema difi­cul­tat i amb molts pro­pi­e­ta­ris. Par­lem que quan es faci serà un barri sen­cer que ens aju­dar i moltíssim a des­ten­si­o­nar el muni­cipi. Però el pro­blema de l’habi­tatge és de país i com a tal neces­sita una solució de país i una política d’habi­tatge valenta i reso­lu­tiva que fa molts anys que no tenim.

L’anunci del pre­si­dent Illa de dotar Cata­lu­nya amb 50.000 habi­tat­ges públics fins al 2030 amb l’ajuda de la cessió de solars muni­ci­pals per part dels Ajun­ta­ments és una solució, però no ha de ser l’única. Nosal­tres ja hem posat a dis­po­sició dos ter­renys i en el seu moment en vam posar un altre. Els tràmits, malau­ra­da­ment, son molt lents, però si això faci­lita que l’admi­nis­tració com­pe­tent pugui anar més ràpid, doncs enda­vant.

Ha rea­pa­re­gut, és cert. Hem tin­gut una reunió fa pocs dies per posar-nos al dia i par­lem d’una obra amb una gran afec­tació. Ens han fet arri­bar que tira enda­vant i el cert és que si cre­iem en la paci­fi­cació de la N2, hem de por­tar tot el trànsit que no sigui intern entre els muni­ci­pis a l’auto­pista, que a més és gratuïta. A Pineda tenim un greuge gran, perquè l’únic accés en sen­tit Bar­ce­lona és el que com­par­tim amb Cale­lla i després tenim un accés només cap a Girona que no s’uti­litza tant. Cal actuar, però cal fer-ho bé. Inter­preto que el pro­jecte, jun­ta­ment amb el nou accés de Cale­lla, s’han vol­gut fer apart perquè hi ha una extrema com­ple­xi­tat tècnica que demana solu­ci­ons molt rao­na­des. Allò que hem dema­nat nosal­tres és que la pro­posta sigui accep­tada pel màxim con­sens davant l’afec­tació ambi­en­tal que segur que tindrà.

La pre­visió d’Adif així ho con­tem­pla, però no només el pas a nivell de Pineda, sinó tots els pas­sos que que­den a Cata­lu­nya. L’argu­ment de la segu­re­tat és indis­cu­ti­ble i quan pas­sen casos com el dar­rer encara és més evi­dent. Per a nosal­tres la platja i l’acti­vi­tat que s’hi fa és molt impor­tant i el pas a nivell és l’accés natu­ral que uti­lit­zen milers de per­so­nes. Així com a nivell de vehi­cles d’emergència i vehi­cles pri­vats el pas sub­ter­rani de Santa Susanna ho solu­ci­ona, en el cas dels via­nants par­lem de cos­tums molt arre­lats i hau­rem de començar a fer peda­go­gia. Allò que també hem recla­mat a Adif és que faci acces­si­bles tots els pas­sos sub­ter­ra­nis.

La segu­re­tat és d’aquells àmbits on sem­pre pen­ses que pots millo­rar. A Pineda tenim unes dades objec­ti­va­ment molt bones i la per­cepció que en té la ciu­ta­da­nia també és bona. Som cons­ci­ents que el nivell zero delic­tes no exis­teix, però hem de ten­dir cap aquí. Per arri­bar fins aquí s’ha actuat també en dife­rents àmbits, com ara l’enllu­me­nat públic que ha aca­bat amb zones espe­ci­al­ment fos­ques de la població i ajuda a millo­rar la sen­sació de segu­re­tat. Final­ment, la ins­tal·lació de càmeres ha fet la doble funció d’aju­dar a resol­dre actes delic­tius i gene­rar tran­quil·litat entre la gent. Per a nosal­tres la segu­re­tat no és una des­pesa, és una inversió.

He de dir que el tracte ja era bo i que ha con­ti­nuat així. De fet a l’Ajun­ta­ment jo sem­pre he vis­cut una relació amb l’opo­sició molt cor­dial, edu­cada i amb res­pecte mutu. Els grups fan la feina que els toca fer que és de con­trol del govern i de fer pro­pos­tes, i la nos­tra és gover­nar i saber escol­tar aques­tes pro­pos­tes.