La crònica
La por a ser deportat s’estén a Los Angeles
Al voltant del consolat de Mèxic a Los Angeles, l’ambient s’ha tornat tèrbol. Converses en veu baixa, passos accelerats i mirades esquives és el reflex de la situació què viuen milers de persones sense documentació a la ciutat. En les darreres setmanes, les ràtzies migratòries han alterat la quotidianitat d’una comunitat que ara conviu amb la por de ser detinguda i deportada.
Los Angeles és la ciutat amb més persones sense documentació dels Estats Units. Gairebé un milió de persones viuen sense papers en aquesta metròpolis, la majoria d’origen mexicà, però també salvadorencs, guatemalencs, hondurenys i, més recentment, veneçolans fugint de la crisi als seus països. Ara, per a molts d’ells, les batudes han transformat rutines que abans semblaven segures.
Davant del consolat, Berenice Lagos serveix tacos des del seu carret mentre escolta històries cada cop més preocupants. Explica a El Punt Avui que una clienta li va relatar com el seu cosí, treballador en un camp a Lancaster, va avisar els seus companys sense documentació que no anessin a treballar. Alguns no van rebre l’avís a temps i van ser detinguts: 25 persones atrapades en una sola operació.
Els rumors d’operatius migratoris de la nova Administració de Donald Trump es propaguen ràpidament. Molts han deixat de sortir de casa si no és estrictament necessari. D’altres han canviat d’horaris, eviten certes zones o ja no condueixen per por de ser detinguts en un control de trànsit. Berenice confessa que la por ha traspassat qualsevol frontera: no només afecta les persones que no tenen documentació, sinó també les seves famílies. La majoria tenen fills nascuts aquí i viuen amb l’angoixa constant de ser separats en qualsevol moment.
Briana Pérez, de 21 anys, fa dies que no pot dormir. Aquesta setmana van deportar el seu pare a Mèxic després de més de dues dècades vivint als Estats Units. Encara recorda la matinada en què agents de la policia migratòria van entrar a casa seva. Ella i la seva mare es van amagar en una habitació mentre escoltaven el seu pare intentar explicar que tenia una filla ciutadana nord-americana. No va servir de res.
“És una injustícia. La meva família ha treballat de valent, mai hem fet res dolent i ara el meu pare està sol a Mèxic, sense res”, diu a aquest diari amb ràbia continguda. Explica que ja no pot viure amb normalitat, que cada cop que veu una patrulla sent un nus a l’estómac.
No tothom veu les batudes amb els mateixos ulls. Gildardo Navarro, també mexicà i propietari d’un carret de menjar a la mateixa zona, fa quasi quatre dècades que viu a la ciutat i creu que les mesures són necessàries. Assegura a El Punt Avui que el president “està fent alguna cosa perquè ha arribat gent que no vol treballar i només busca problemes, destruir la nació”. Gildardo, que està a punt de jubilar-se, vol que Los Angeles torni a ser la ciutat a la qual ell a arribar als anys vuitanta. L’Administració de Donald Trump ha reforçat la seva política migratòria amb l’objectiu d’executar 1.500 deportacions diàries arreu del país. Karoline Leavitt, portaveu de la Casa Blanca, ha justificat aquestes mesures assegurant que qualsevol persona que hagi ingressat il·legalment als Estats Units és considerada un criminal i, per tant, subjecta a deportació.
Aquesta estratègia forma part d’un pla més ampli de l’Administració Trump per reduir la immigració irregular, que inclou també la reinstauració de la política de “tolerància zero” a la frontera sud i l’ampliació de la col·laboració amb policies locals per identificar persones sense documentació.
Organitzacions de drets civils han denunciat que aquestes polítiques estan creant un clima de terror entre les comunitats migrants, on fins i tot les persones amb residència legal eviten qualsevol contacte amb les autoritats per por de ser investigades. Segons dades del Servei de Control d’Immigració i Duanes (ICE), les deportacions han augmentat un 40% respecte a l’any anterior, amb operacions que s’han intensificat en ciutats considerades “santuari”, com Los Angeles, Chicago i Nova York.
A més, el govern federal ha pressionat administracions locals perquè col·laborin en la identificació i detenció de migrants sense documentació, amenaçant amb la retirada de fons federals a les ciutats que es neguin a cooperar. Aquesta mesura ha generat tensions entre governs estatals i municipals, especialment a Califòrnia, on les autoritats han reafirmat el seu compromís de protegir les persones sense documentació. “No permetrem que el govern federal imposi la seva política de persecució a les nostres comunitats”, ha declarat el governador Gavin Newsom, en resposta a l’amenaça de retallades pressupostàries per part de Washington.
L’efecte d’aquestes polítiques es nota especialment en barris com Boyle Heights i Pacoima, on la comunitat immigrant és predominant. Els negocis locals han experimentat un descens en les vendes perquè molts clients habituals han deixat de sortir de casa. Mestres expliquen que alguns nens han deixat d’anar a l’escola per por que, en tornar, els seus pares ja no hi siguin. “I jo què els puc dir? Estan morts de por”, comenta a El Punt Avui una professora d’origen espanyol que prefereix mantenir l’anonimat.
Per intentar donar suport a les famílies afectades, diverses organitzacions han creat xarxes de solidaritat. Aquests grups ofereixen informació legal i fins i tot espais segurs per a aquells que temen ser detinguts. Des de la Coalició pels Drets dels Immigrants (Chirla), expliquen que desenes d’indocumentats han demanat assessorament per “autodeportar-se”, davant la idea que la vida es torni prou insuportable a la ciutat angelina com per a tornar als seus països d’origen.
Els advocats d’immigració alerten que moltes de les detencions s’estan produint sense respectar els drets bàsics dels afectats. Denuncien que agents de migració s’han fet passar per policies locals per aconseguir accés a domicilis, vulnerant així les proteccions legals dels immigrants.
Tot i la por, la resistència creix. En les darreres setmanes han proliferat manifestacions en suport a la comunitat indocumentada, especialment a la vall de San Fernando, on gairebé la meitat de la població és hispana i on tothom té coneguts o familiars sense papers. Els activistes exigeixen que la ciutat, qualificada de “santuari”, protegeixi millor els seus residents i doni suport als immigrants davant l’onada de deportacions.
El consolat mexicà també ha incrementat l’atenció a les persones que busquen assessorament o informació sobre els seus drets. Mentrestant, la ciutat continua el seu ritme, però amb una part de la seva població vivint a l’ombra, evitant mirades, ajustant la rutina i esperant que demà no sigui el dia en què tot canviï per sempre.
