“L’estiu passat, la situació de l’aigua va ser molt crítica”

L’estiu pas­sat, la situ­ació era crítica. Hi va haver una con­junció de desgràcies, perquè molts pous de par­ti­cu­lars i empre­ses també es van asse­car, la gent va esti­rar molt de la xarxa pública i tot ple­gat ens va dur a una situ­ació límit. Hi va haver una col·labo­ració molt directa amb l’equip de govern, se’ns va dema­nar la col·labo­ració.

Jo hi era quan van per­fo­rar el pou del poli­es­por­tiu, quan arre­gla­ven les fui­tes del pou de can Bal­ta­sar i les de la plaça de Baix i hi havia un con­tacte diari amb l’equip de govern. Es va apro­fun­dir el pou, es va tro­bar més aigua i es va solu­ci­o­nar. Va que­dar clar que no era només res­pon­sa­bi­li­tat d’aquest ajun­ta­ment, sinó que venia d’enrere. L’any 2023, entre fui­tes i con­ne­xi­ons il·legals, l’eficiència de la xarxa estava en el 41,7%. Són dades d’Aigües de Cata­lu­nya.

Sí, és una xarxa molt antiga i, com que ningú mai no n’ha tin­gut cura, es va anar dei­xant fer i per això hi ha molta gent con­nec­tada que no paga.

No ho sabem. Aigües de Cata­lu­nya diu que, entre fui­tes i con­ne­xi­ons il·legals, es perd més de la mei­tat de l’aigua que es treu. El pro­blema és que, a part que cas­ti­guem molt l’aqüífer, es gene­ren una sèrie de des­pe­ses que real­ment són impor­tants, total per no apro­fi­tar-ne ni la mei­tat.

Amb el nou con­veni sig­nat per a l’incre­ment de tari­fes amb Aigües de Cata­lu­nya, es pre­veu un ren­di­ment d’un 51,16%. L’incre­ment de la tarifa és d’un 35,3%. És veri­tat que l’equip de govern va dir que es pri­o­rit­zava la gent que gasta poc i que havien abai­xat el rebut en el pri­mer tram...

Hem fet números i a ningú, ni als del pri­mer tram, se’ls abai­xarà el rebut de l’aigua. Si la com­pa­nyia et diu que hi ha un incre­ment del 35,3%, d’algun lloc han de sor­tir els diners.

Sí. Això vol dir que, tot i fer-les la com­pa­nyia, estan dins del preu de l’aigua i, per tant, ho estem pagant tots. És una puja de 100.000 euros a vint anys i hi ha unes quo­tes per uns pro­jec­tes dels quals no sabem res. No serà una qüestió d’un any, perquè hi ha un dete­ri­o­ra­ment de vint anys, però es posarà fil a l’agu­lla per solu­ci­o­nar el tema de l’aigua.

Ens diuen que hi hem estat d’esquena i que no els hem donat suport. Hi volíem ser, però no com estàtues de pedra i aplau­dint amb les ore­lles tot allò que fa l’equip de govern. Hi volíem ser des del minut 1, però amb volun­tat de poder apor­tar-hi coses.

Ens hem man­tin­gut al marge. Estem d’acord amb l’equip de govern que el cas­tell no pot caure a terra, seria una desgràcia que caigués. Els diners hau­rien d’anar per a altres coses més impor­tants per a la gent. Al ple, va que­dar molt clar que aquest any es com­prava el cas­tell sí o sí. És un pro­jecte molt per­so­na­lista de l’alcal­dessa i calia més inter­venció de la gent. A més, l’Ajun­ta­ment no es pot fer càrrec d’aquesta enorme mole de pedra sense un pro­jecte de futur, ni el retorn que tin­drem...

No ente­nem que això cobreixi la des­pesa d’aquest cas­tell. Cal un inver­sor. Tenim un ajun­ta­ment que salva totes les inver­si­ons amb sub­ven­ci­ons, però mai no són al cent per cent. Cada any tenim dèficit pres­su­pos­tari i, a més, volen obrir Can Torra.

Que farà fallida, que caurà pel seu propi pes. Cada any, als pres­su­pos­tos, hi ha un incre­ment de des­pesa cor­rent no pres­su­pos­tada. Quan fas un pro­ject de l’enver­ga­dura del de Can Torra, has de tenir-ho tot cobert.

No és el nos­tre pro­jecte. Nosal­tres hauríem fet, a l’entrada del poble, un edi­fici amb el cen­tre de dia, la llar per a la gent gran, la farmàcia i el dis­pen­sari. És una zona pla­nera, asso­le­llada, que per­met tenir unes ins­tal·laci­ons moder­nes, amb més llum i, segu­ra­ment, gas­tar molts menys diners. A més, faci­lita con­ver­tir el cen­tre de dia en cen­tre de nit. Mai hem votat en con­tra de Can Torra, perquè era un pro­jecte en marxa i per res­pon­sa­bi­li­tat. Encara, però, ens ho han d’ense­nyar.