Política

Ignasi Grabolosa

Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Santa Pau (Junts)

“L’estiu passat, la situació de l’aigua va ser molt crítica”

“Arreglar la xarxa no serà una qüestió d’un any, perquè hi ha un deteriorament de vint anys, però s’ha posat fil a l’agulla”

“En el tema del castell, hi volíem ser, però no com estàtues de pedra i aplaudint amb les orelles tot allò que fa l’equip de govern”

Estem d’acord amb l’equip de govern que el castell no pot caure a terra, seria una desgràcia molt gran

Arre­glar la xarxa d’aigua és el prin­ci­pal camp de bata­lla de Junts. Ignasi Gra­bo­losa afirma que es perd més de la mei­tat de l’aigua i diu que s’ha d’apos­tar per un pla de xoc, que pre­vegi també inver­si­ons plu­ri­a­nu­als. Lamenta també que no se’ls hagi con­vi­dat a apor­tar idees per a la recu­pe­ració del cas­tell.

Per què la urgència d’inter­ve­nir en la xarxa d’aigua?
L’estiu pas­sat, la situ­ació era crítica. Hi va haver una con­junció de desgràcies, perquè molts pous de par­ti­cu­lars i empre­ses també es van asse­car, la gent va esti­rar molt de la xarxa pública i tot ple­gat ens va dur a una situ­ació límit. Hi va haver una col·labo­ració molt directa amb l’equip de govern, se’ns va dema­nar la col·labo­ració.
Expli­qui’s.
Jo hi era quan van per­fo­rar el pou del poli­es­por­tiu, quan arre­gla­ven les fui­tes del pou de can Bal­ta­sar i les de la plaça de Baix i hi havia un con­tacte diari amb l’equip de govern. Es va apro­fun­dir el pou, es va tro­bar més aigua i es va solu­ci­o­nar. Va que­dar clar que no era només res­pon­sa­bi­li­tat d’aquest ajun­ta­ment, sinó que venia d’enrere. L’any 2023, entre fui­tes i con­ne­xi­ons il·legals, l’eficiència de la xarxa estava en el 41,7%. Són dades d’Aigües de Cata­lu­nya.
Con­ne­xi­ons il·legals?
Sí, és una xarxa molt antiga i, com que ningú mai no n’ha tin­gut cura, es va anar dei­xant fer i per això hi ha molta gent con­nec­tada que no paga.
Cons­ci­ent­ment?
No ho sabem. Aigües de Cata­lu­nya diu que, entre fui­tes i con­ne­xi­ons il·legals, es perd més de la mei­tat de l’aigua que es treu. El pro­blema és que, a part que cas­ti­guem molt l’aqüífer, es gene­ren una sèrie de des­pe­ses que real­ment són impor­tants, total per no apro­fi­tar-ne ni la mei­tat.
I això com s’arre­gla?
Amb el nou con­veni sig­nat per a l’incre­ment de tari­fes amb Aigües de Cata­lu­nya, es pre­veu un ren­di­ment d’un 51,16%. L’incre­ment de la tarifa és d’un 35,3%. És veri­tat que l’equip de govern va dir que es pri­o­rit­zava la gent que gasta poc i que havien abai­xat el rebut en el pri­mer tram...
Però?
Hem fet números i a ningú, ni als del pri­mer tram, se’ls abai­xarà el rebut de l’aigua. Si la com­pa­nyia et diu que hi ha un incre­ment del 35,3%, d’algun lloc han de sor­tir els diners.
L’incre­ment inclou millo­res?
Sí. Això vol dir que, tot i fer-les la com­pa­nyia, estan dins del preu de l’aigua i, per tant, ho estem pagant tots. És una puja de 100.000 euros a vint anys i hi ha unes quo­tes per uns pro­jec­tes dels quals no sabem res. No serà una qüestió d’un any, perquè hi ha un dete­ri­o­ra­ment de vint anys, però es posarà fil a l’agu­lla per solu­ci­o­nar el tema de l’aigua.
Com es veu el tema del cas­tell des de l’opo­sició?
Ens diuen que hi hem estat d’esquena i que no els hem donat suport. Hi volíem ser, però no com estàtues de pedra i aplau­dint amb les ore­lles tot allò que fa l’equip de govern. Hi volíem ser des del minut 1, però amb volun­tat de poder apor­tar-hi coses.
Què han fet, doncs?
Ens hem man­tin­gut al marge. Estem d’acord amb l’equip de govern que el cas­tell no pot caure a terra, seria una desgràcia que caigués. Els diners hau­rien d’anar per a altres coses més impor­tants per a la gent. Al ple, va que­dar molt clar que aquest any es com­prava el cas­tell sí o sí. És un pro­jecte molt per­so­na­lista de l’alcal­dessa i calia més inter­venció de la gent. A més, l’Ajun­ta­ment no es pot fer càrrec d’aquesta enorme mole de pedra sense un pro­jecte de futur, ni el retorn que tin­drem...
La intenció és fer un museu dels repre­sa­li­ats pel nazisme.
No ente­nem que això cobreixi la des­pesa d’aquest cas­tell. Cal un inver­sor. Tenim un ajun­ta­ment que salva totes les inver­si­ons amb sub­ven­ci­ons, però mai no són al cent per cent. Cada any tenim dèficit pres­su­pos­tari i, a més, volen obrir Can Torra.
Què vol dir?
Que farà fallida, que caurà pel seu propi pes. Cada any, als pres­su­pos­tos, hi ha un incre­ment de des­pesa cor­rent no pres­su­pos­tada. Quan fas un pro­ject de l’enver­ga­dura del de Can Torra, has de tenir-ho tot cobert.
Vostès no ho hau­rien fet?
No és el nos­tre pro­jecte. Nosal­tres hauríem fet, a l’entrada del poble, un edi­fici amb el cen­tre de dia, la llar per a la gent gran, la farmàcia i el dis­pen­sari. És una zona pla­nera, asso­le­llada, que per­met tenir unes ins­tal·laci­ons moder­nes, amb més llum i, segu­ra­ment, gas­tar molts menys diners. A més, faci­lita con­ver­tir el cen­tre de dia en cen­tre de nit. Mai hem votat en con­tra de Can Torra, perquè era un pro­jecte en marxa i per res­pon­sa­bi­li­tat. Encara, però, ens ho han d’ense­nyar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia