“Volem continuar sent una ciutat d’acollida, com fa 50 anys”

Fer una cosa que t’agrada en la ciutat que t’ha vist créixer i amb les persones que estimes és el més maco que m’ha pogut passar en aquest moment de la vida. És tot un repte. Estem en un moment important de la ciutat, no només pel cinquantè aniversari de la creació del polígon d’habitatges, sinó perquè també creiem que la Badia del futur està en les nostres mans i estem en ple de procés de transformació.

La retirada de l’amiant, la finalització de la protecció oficial, la generació de nova activitat econòmica i, sobretot, les oportunitats polítiques que a nosaltres ens genera amb el govern de la Generalitat. Sempre parlem que en el seu origen va ser una ciutat d’acollida per a diferents persones de diferents punts d’Espanya que van arribar a Badia per intentar que la vida dels seus fills fos millor que la seva i crec que en el 100% dels casos ha passat. I, ara, volem continuar sent una ciutat d’acollida, com fa 50 anys, en un entorn metropolità on ho sigui no només per a les persones de l’àrea metropolitana sinó del Vallès i de la Universitat Autònoma. Volem ser un districte universitari. I més en un moment en què les polítiques d’habitatge estan en debat. No només han d’estar focalitzades en la construcció, sinó també en la rehabilitació. I aquest és un altre dels reptes, la regeneració d’un entorn que es va crear fa 50 anys i que ha de ser atractiu per a tots els nous perfils professionals que arribaran.

Encaixem la finalització de la protecció oficial com una oportunitat. Sempre diem que és positiva i que a Badia ha tingut coses bones i dolentes, però concentrar-la en un quilòmetre quadrat no és un model de política d’habitatge ideal. Ha de ser-hi a tots els indrets de Catalunya per cohesió social.

Estem treballant amb un grup d’experts que està analitzant l’impacte de la protecció oficial i quins mecanismes de control tenim com a administració local. Com a ajuntament també estem acompanyant les comunitats de veïns en el procés de rehabilitació urbana. Un d’aquests processos és la retirada de l’amiant. Durant el 2025 començarem amb la retirada, i a més, a través de fons europeus i del Consorci Metropolità de l’Habitatge, es treballarà en quatre edificis per fer-los més eficients energèticament. En aquest sentit, amb el comissionat de Barris i Viles de la Generalitat estem encaixant tots els projectes que des de diferents administracions s’estan fent.

Som una ciutat pionera en la retirada de l’amiant. Vull remarcar sobretot la reivindicació veïnal, però també l’escolta activa de les administracions. Fa cinc anys, va haver-hi una reivindicació veïnal i no només l’Ajuntament sinó també la Generalitat amb Pere Aragonès va escoltar i va oferir una subvenció de 4,5 milions. Estem obrint pas. Hem fet diferents mesuraments que demostren que no hi ha emissió de partícules; per tant, sí que és cert que hi ha un deteriorament de l’amiant, però no ens trobem en una situació de risc imminent. És evident que un ajuntament quan comença un procés de licitació té dificultats i quan suposa una intervenció en el 90% dels edificis és complex. En una primera fase retirarem l’amiant en 115 edificis. Es treballarà en galeries que no tenen ús i canonades i baixants de ventilació. L’objectiu és posar-ho a licitació, segons el nostre calendari, al segon trimestre de l’any. En una segona fase, es faria la retirada de les cobertes d’amiant amb una reposició a 38 blocs de pisos.

Tenim el compromís del president de la Generalitat d’arribar fins al final en temps i diners. Els càlculs que tenim estan entorn dels cinc milions d’euros. La Generalitat vol exemplificar amb Badia el procés de retirada. Esperem tenir-lo tot retirat a finals de mandat.

Sí, el compromís de la Generalitat és que la ciutat pugui ser sostenible. Ara 3,5 milions dels 14 milions del pressupost provenen de la Generalitat. Es convocarà aquest 2025 la comissió bilateral per poder tancar una fórmula de finançament definitiu. Però nosaltres no estem de braços plegats. Hi ha una parcel·la al municipi, propietat de Culmia, que té la voluntat de generar activitat econòmica i comercial. Es troba entre la rotonda de l’Ikea i el camp de futbol Sergio Busquets. I, a més, n’hi ha una altra al costat de la benzinera que uns dies abans del canvi d’alcaldia l’Incasòl va cedir a l’Ajuntament. Hi volem desplegar activitat que ens generi recursos.

Volem continuar sent la ciutat d’acollida de fa 50 anys i retre homenatge a les persones que hi van arribar i van tenir una oportunitat. Durant el 2025, farem diferents actes molt vinculats amb la memòria democràtica, per valorar la reivindicació veïnal i el paper de les administracions i les institucions. Volem reivindicar el clar exemple d’ascensor social que és Badia. Hi ha persones que estan a la judicatura, a la Guàrdia Civil exercint càrrecs de coordinació a Catalunya, a la Generalitat com a conseller, fent d’il·lusionista a tot el món, o que són referents en el món de l’esport, la cultura, la medicina... Són un exemple del que és Badia.

Entenem l’envelliment digne. És important que des de les administracions allarguem la vida de les persones i fem un envelliment actiu en el domicili perquè la gent gran no vol anar a la residència. Evidentment hi ha persones que necessiten una residència o un habitatge adaptat. El que fem a Badia és molta atenció domiciliària, teleassistència i activitats d’envelliment actiu al casal comunitari. Nosaltres hem reivindicat la residència. És una de les coses que vam demanar al president Illa i tenim una reunió pendent amb la conselleria de Drets Socials.

Aquest febrer comencem una promoció de 32 habitatges de lloguer per a joves que estiguin treballant. Ho volem enfocar en els joves perquè molts han marxat de la ciutat i volem que vinguin els que han marxat, però sobretot també aquells que estan amb les seves famílies i hi puguin accedir. És un projecte de l’Incasòl que s’allargarà aproximadament tres anys.

Aquest any hem destinat molts recursos a la via pública. Un dels temes que ens amoïnen són els carrers. Tenim diverses subvencions de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana, i el que volem és destinar-ho tot al carrer. I després, la convivència. Hem instal·lat càmeres de videovigilància per saber qui entra i surt. Tenim una aposta clara per la policia de proximitat i generar una sensació de zero tolerància amb les persones que siguin incíviques.