política
Torra i Costa denuncien l’Estat al TEDH per l’espionatge amb Pegasus
L’expresident de la Generalitat Quim Torra i l’exvicepresident de la Mesa del Parlament Josep Costa han denunciat l’Estat espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans per l’espionatge que van patir amb el programari Pegasus. Ho han anunciat aquesta tarda en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquesta serà la primera demanda que arriba a Estrasburg sobre el conegut com a Catalangate. Torra i Costa confien en una condemna a l’Estat per una “vulneració massiva de drets humans”.
Els dos demandants han exhaurit totes les vies judicials a Espanya i afirmen que mentre que a l’Estat no tenien “cap perspectiva de trobar-hi justícia”, les “poques victòries sempre han vingut des d’Europa”. En aquesta línia, esperen trobar-hi “un judici just”. El Tribunal Constitucional no va admetre, l’octubre passat, el seu recurs d’empara contra la resposta de l’Audiència Nacional, ratificada pel Tribunal Suprem, considerant no els dos polítics no van ser espiats de forma il·legal.
Torra i Costa han anunciat que ja fa uns dies que van presentar la demanda al TEDH, “Tenim la certesa que és impossible que un independentista a Espanya tingui un judici just i amb les garanties necessàries”, ha assegurat Torra.
D’altra banda, Torra ha recordat que quan va patir aquest espionatge era president de la Generalitat, fet que ha considerat “gravíssim”. A més, ha assenyalat que part de l’espionatge es va produir durant la pandèmia. “Que m’espiessin per la meva activitat política com a president ja em sembla terriblement greu, però que ho fessin durant la pandèmia ja no sé com qualificar-ho”, ha subratllat, i ha afegit que ho veu “molt greu fins i tot des del punt de vista moral”.
L’expresident també ha lamentat que mentre que el Catalangate ha tingut “una repercussió mundial” ni a Catalunya ni a Espanya n’ha tingut tanta. “No hi ha hagut cap ni una conseqüència per uns fets que a qualsevol democràcia occidental haurien comportat unes quantes dimissions, i no de càrrecs secundaris”, ha denunciat.
En aquesta demanda Torra i Costa denuncien que se’ls ha vulnerat diversos drets fonamentals: el dret a la intimitat i privacitat personal, el dret al secret de comunicacions, el dret a la protecció de dades personals, el dret a la llibertat d’opinió i ideològica i d’expressió, el dret a la llibertat de reunió, els drets de participació i representació polítiques i el dret de tutela judicial efectiva.
Els principals arguments jurídics que utilitzen és que l’ús del sistema Pegasus “és incompatible amb la democràcia i l’estat de dret”, i que la legislació espanyola que regula l’espionatge i el funcionament del CNI no s’ajusta al Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans. També subratllen que se’ls ha vulnerat els drets polítics per ser independentistes.
A més, a través de la demanda reclamen saber quina informació, dades o documentació privada ha tingut l’Estat i qui hi ha pogut tenir accés, i exigeixen que s’elimini tota aquesta informació.
Va per llarg
Pel que fa als terminis, Costa ha recordat que el TEDH no és una jurisdicció “exprés” sinó que és “lenta en els procediments”. El lletrat calcula que durant aquest 2025 els comunicaran l’admissió a tràmit de la demanda, si s’escau, i els propers dos anys la comunicarien a l’Estat per començar la fase d’al·legacions i defensa per part d’Espanya. A partir d’aquí, s’obriria un període indeterminat per esperar la sentència.
Segons Costa, d’una hipotètica condemna en podrien esperar “una reparació moral i econòmica” per als afectats, però també “una victòria política” perquè es consideraria acreditat internacionalment que s’ha vulnerat drets fonamentals”. Paral·lelament, apunta que si es considera que la legislació en espionatge de l’Estat és contrària a l’europea, “s’empenyeria els polítics per complir l’eterna promesa de canviar les lleis”.