àrtic
Un soci del govern de Groenlàndia planteja un referèndum d’independència de Dinamarca
El socialdemòcrata Siumut, segona força política a l’illa, planteja celebrar la consulta en els pròxims quatre anys
Els groenlandesos podrien votar en els pròxims anys en un referèndum d’independència de Dinamarca, segons els plans d’un dels partits governants a l’illa, el socialdemòcrata Siumut, la segona força política a Groenlàndia.
El líder de la formació , Erik Jensen, va anunciar dijous al vespre (hora catalana) que, si eren reelegits en les eleccions que aquest territori autònom del Regne de Dinamarca celebrarà l’11 de març, impulsarien la independència de l’illa amb l’activació de l’article 21 de la llei d’autogovern de Groenlàndia. Aquest moviment donaria pas a l’inici de negociacions sobre la futura relació amb Dinamarca i, el que és més important, aplanaria el camí per a un referèndum d’independència en la pròxima legislatura.
“Compte que pugui celebrar-se en la pròxima legislatura. Però ha de ser amb una base ferma perquè la població no tingui dubtes de les conseqüències. Tenim un estat de benestar que ha de funcionar, hi ha diversos aspectes econòmics a tenir en compte”, va dir Jensen en una entrevista a la televisió pública danesa DR dijous al vespre.
El dirigent socialdemòcrata groenlandès a reconèixer que els polèmics comentaris del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre el seu interès a adquirir l’illa havien estat determinants en aquesta decisió. La portaveu de Siumut, Doris Jakobsen Kensen, va afegir que la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, per això va qualificar de la seva “cursa en solitari” a Europa. Així, la portaveu del Siumut va suggerir que la cap del govern danès havia ignorat els interessos de Groenlàndia en la resposta als comentaris de l’inquilí de la Casa Blanca.
La posició oficial fins ara del Siumut, formació que històricament ha dominat Groenlàndia d’ençà que va aprovar el seu primer Estatut d’autonomia el 1979, havia estat esperar al dictamen d’una comissió que estudia la via jurídica cap a la independència.
El nou Estatut d’autonomia aprovat trenta anys més tard reconeix el dret d’autodeterminació i el seu paràgraf 21 estableix els passos a seguir per a la independència.
Groenlàndia vol rebre de Dinamarca un tracte “igualitari”, sosté Jensen, que va criticar el tracte “injust” que es dona a molts compatriotes: “Volem descolonitzar-nos”.
El Siumut, segona força amb el 29,5%, forma des de fa tres anys un govern de coalició amb el socialista IA del president autonòmic Múte B. Egede, també independentista, però que defensa un procés a llarg termini.
Segons una enquesta recent del diari danès Berlingske i el groenlandès Sermitsiaq, el 56% de la població d’aquesta illa àrtica (uns 57.000 habitants) amb una superfície de més 2 milions de quilòmetres quadrats (el 80% cobert de gel de forma permanent) vol la independència.
Però el 45% rebutja separar-se de Dinamarca si això suposa un descens en el seu nivell de vida i el 85% no vol formar part dels Estats Units, d’acord amb el mateix estudi d’opinió.