“La riera de Sant Just es va destrossar el 1973, el que farem és recuperar-la”

Històricament també hi havia hagut ERC, però des de fa dos mandats ja no està en el govern. La relació amb els comuns és molt bona. Ve de molt lluny, aquest pacte. Com tots els pactes que porten molts anys, hi ha hagut moments de més tibantor, de relacions més complicades, perquè el factor personal és molt important en els pactes, però ara estem en un dels moments més dolços.

A Sant Just tota la comunicació institucional de l’Ajuntament és únicament i exclusiva en català. Som un Ajuntament que posa en relleu la cultura popular catalana, estem fent tants o més esforços que ajuntaments amb governs nacionalistes per promocionar l’ús del català. I el fet que no siguem un govern independentista no vol dir que no siguem un govern que creu que la llengua catalana s’han de defensar, perquè, com a llengua envoltada d’altres molt potents –i el mateix passa amb la cultura–, o es protegeix i es fomenta o desapareix. Aquesta és la cultura i la llengua dels meus pares, dels meus avis, i també de molts altres regidors i membres dels nostres partits aquí a Sant Just i, per tant, estem molt implicats en la seva defensa.

Aquest any començaran tres grans promocions d’habitatge de protecció oficial que suposaran l’entrada durant aquest mandat o a començaments del proper de fins a 220 habitatges de lloguer assequible en el parc d’habitatges de Sant Just. Segurament no seran suficients per revertir la tendència tan alcista que hem tingut en els preus els últims anys, però sí que permetran a molta gent de Sant Just poder continuar vivint-hi, que és l’objectiu més immediat que perseguim. Hi ha moltes famílies que per qüestió de renda no poden continuar vivint a Sant Just, i el que hem d’intentar amb aquestes promocions és retenir la gent de Sant Just que hi vol continuar, sobretot gent jove, que té moltes dificultats per emancipar-se.

Perquè en els últims 10 anys hi ha hagut un barri que s’ha creat nou, Mas Lluí, que té 3.500 habitants. El 40% dels habitatges són de protecció oficial i això ha fet que hi anés a viure molta gent jove. I després també perquè la majoria de gent que ha anat a viure als habitatges de renda lliure també ha estat gent sobretot de Barcelona, que o bé tenia nens petits o bé tenia plans de tenir-ne. Això ha fet que la natalitat hagi crescut, a diferència del que passa a la resta del país.

La vall, afortunadament, ja fa molts anys que està preservada, avui en dia és parc natural. Si es volgués edificar al parc natural, s’haurien de modificar normatives europees. En aquest sentit, tothom pot estar molt tranquil. El que s’està discutint és ja el mil·límetre, construir en llocs que no tenen ni valor paisatgístic ni valor natural. És veritat que hi ha un moviment de gent que creu que Sant Just no ha de créixer més. Em sembla una posició molt legítima i respectable, però el que no es pot dir és que creixerem a la vall de Sant Just, perquè això està prohibit per llei i no serem nosaltres qui infringirem la llei. Potser hi ha algun edifici que està en un lloc on a algú li pot semblar que no hi hauria d’estar, però no es pot dir que s’edifica a la vall. Com tampoc no es pot dir que es destrossa la riera, que també ho diuen aquests cartells, perquè la riera, de fet, es va destrossar el 1973, quan es va cobrir. El projecte que tenim depèn de recuperar l’antiga riera i, d’aquesta manera, solucionar els problemes d’inundabilitat del pavelló poliesportiu i l’institut.

Sí. El que es fa és un parc fluvial, de manera que es recuperarà l’antiga riera que es va tapar. No es pot dir que el que es fa és destrossar la riera quan el que es farà precisament és recuperar-la. Entenc que tothom juga les seves armes, però s’ha d’intentar ser rigorós.

En aquest mandat potser podem veure l’inici d’obres d’una fase. No tinc clar que es pugui executar tot aquest parc fluvial en una sola actuació. Potser s’haurà de fer en dues fases. Segurament en el proper mandat es veurà el resultat final.

L’estem engegant. Fins ara, molts serveis els donàvem a través del Consell Comarcal i ara, de mica en mica, aquests serveis els haurem d’anar integrant a l’estructura de Serveis Socials de l’Ajuntament. Ara mateix estem en fase d’estudi, perquè no ha de ser tot immediat. El Departament d’Acció Social dona un període de temps perquè en funció de les necessitats l’Ajuntament vagi decidint per on comença, quins són més necessaris, i ara mateix estem en aquesta fase.

Aquest institut escola haurà d’anar a Mas Lluí, però provisionalment està en mòduls al carrer de Narcís Monturiol. Tenim un institut i ara ha començat un institut escola, però només amb dos grups d’I3. Les previsions són que d’aquí a màxim tres o quatre anys l’institut escola es traslladi a Mas Lluí perquè és molt necessari. Al terreny on està ara té un creixement limitat, és una solució provisional i no pot acollir més de quatre cursos. Però a més a més, comença a ser urgent a Sant Just ampliar l’oferta de secundària. Per tant, abans d’aquests tres o quatre anys, seria interessant poder fer el trasllat al Mas Lluí. Veig molt difícil que aquest trasllat pugui ser en un edifici construït i, per tant, és molt probable que anem a un institut escola al Mas Lluí amb estructures modulars. Ens anirà bé per veure quina és la futura evolució demogràfica de Sant Just. Ara estem en una punta d’escolarització pel creixement que comentava, però no tenim clar que es consolidi la necessitat d’un quart centre. Amb les dades que té el Departament, ara mateix no queda clar. La taxa d’escolarització a la pública ara mateix està al 60% i la taxa de natalitat en el global del municipi, si exclouen els barris nous, està baixant, com la resta del país. S’ha de veure, i no crec que sigui el millor, tots hi estarem d’acord, construir un edifici nou per sempre més per una necessitat puntual.

Hi estan alineats. Ara hem de fer una nova cessió de terreny per poder ampliar el CAP i després, en principi, és un dels projectes que pot entrar d’una manera bastant immediata a Infraestructures.cat per fer el projecte. Des que es fa la sessió del terreny fins que es materialitza, acostumen a passar quatre anys, entre redacció del projecte, licitació de l’obra i construcció.

Aquest és un pont que és molt important per al municipi perquè ens connecta amb el nostre hospital de referència, que és el Moisès Broggi, a Sant Joan Despí. Ara mateix no hi ha pas per a vianants en aquest pont, la gent que vol anar a peu a l’hospital fa una volta molt gran o es juga la vida passant per allà al mig. El que tenim és un compromís del Ministeri de Transports que es farà l’ampliació del pont. L’únic interrogant és que la B-23 és una via que està en fase de traspàs a la Generalitat. Hem d’articular jurídicament com es fa aquesta obra en el procés de traspàs, qui ho assumeix i com es finança. Però la voluntat, tant de la Generalitat com del Ministeri, és fer aquesta obra. Ara estem fent l’avantprojecte, que ens determinarà el cost. Un cop tinguem el cost orientatiu, signarem un conveni a tres bandes per poder fer el desenvolupament. Són obres de tres o quatre anys.