Créixer a les portes de Collserola
Sant Just es proposa reduir a menys de la meitat els metres quadrats edificables a les portes del parc natural
L’alcalde Basagañas aposta per un sostre poblacional que no superi els 24.000 habitants
El govern municipal es fixa com a repte de mandat recuperar l’activitat agrícola i ramadera
“Cap gran projecte urbanístic de futur s’ha de situar a les portes del Parc Natural de Collserola. Per això, impulsarem un pacte cercant l’acord amb les forces polítiques per un urbanisme que limiti la construcció a mesura que la trama urbana s’aproxima a Collserola, implementant els instruments de planejament necessaris, si escau.” El pacte de govern signat entre el PSC i els comuns a Sant Just Desvern per al mandat 2023-2027 recull la preservació de l’entorn del parc natural com a línia estratègica compartida. I és que aquest municipi del Baix Llobregat va fer fa anys una aposta molt decidida per alliberar l’anomenada vall de Sant Just d’edificabilitat. Quan el govern de José María Aznar va liberalitzar el sòl, tot aquest espai es va convertir en potencialment edificable. L’Ajuntament va tancar convenis amb els propietaris per traslladar el sostre de la vall a altres punts del municipi. Actualment, el que han quedat són franges limítrofes amb el parc, algunes de les quals avui encara són edificables. “Estem treballant amb la idea de buidar-les al màxim possible d’edificabilitat. Segurament no podrem buidar-les al cent per cent, però sí que aconseguirem baixar dels 27.000 metres quadrats que avui en dia hi ha edificables en aquestes franges frontissa amb el parc a uns 12.000 o 13.000 metres quadrats, i la resta es recol·locaran en altres punts del municipi”, explica Joan Basagañas. Per a l’alcalde de Sant Just, el seu municipi hauria de tenir, a tot estirar, entre 23 i 24.000 habitants: “Més no hauria de créixer.”
Pel que fa a la zona de la Bonaigua, que inclou l’àrea de les Escales i la Bòbila, el pacte de govern preveu reformular el planejament i fer-lo compatible amb el corredor verd de la riera, de manera que es configuri una transició “més amable” entre el nucli urbà i Collserola. El projecte encara no té el vistiplau inicial, però està “en un punt bastant avançat”, segons Basagañas. “Un cop vam tenir l’avantprojecte, es va fer un procés de participació amb els veïns, que no va anar gaire bé: va haver-hi un rebuig frontal a aquest desenvolupament. I és veritat que d’aquell rebuig en vam extreure lliçons, i el plantejament inicial s’ha modificat bastant en aquesta línia d’intentar preservar al màxim possible les franges limítrofes amb el parc de Collserola. Descarregar-les al màxim, evitar que es densifiquin”, continua l’alcalde, que admet que segurament no és l’opció que voldran els que més s’oposen a aquest desenvolupament, “però el resultat final serà bastant òptim per als interessos de tothom”.
El primer grup de l’oposició, Endavant Sant Just, puntualitza que si bé el pacte diu que no es farà cap gran projecte urbanístic a les portes de Collserola, “sí que es faran els que ja existien”. “Mentre vam estar discutint on havien d’anar els metres quadrats de la vall, el tros de planejament de la zona de les Escales i la Bòbila era vigent, però ningú deia res, i ara, quan han volgut començar a edificar-hi, tothom ha dit que això no es pot fer. Tampoc volem que s’edifiqui a la Bòbila”, adverteix la portaveu de la formació, Laia Flotats.
Una mica més avall, al sector de Garrofers, s’hi està construint, tot i que la pressió veïnal ha aconseguit que els blocs no siguin tan alts, estiguin més espaiats, per baixar la densitat, i hi hagi uns vials de sortida inicialment no previstos. Hi ha habitatges en construcció que superen el milió d’euros.
La modificació del planejament ha de servir per canviar el tipus d’edificació, baixar la densitat, que les edificacions siguin més baixes i que es treguin metres quadrats edificables per enviar-los a un altre indret. “Hi ha molts veïns que demanen que es desprogrami, que no s’edifiqui res, que se li digui al promotor que com que han passat molts anys des que es va aprovar el planejament i no s’hi ha fet res, que quedi desprogramat. Però fer això implica que potser et demandaran judicialment, indemnitzacions... I el risc d’una indemnització que seria multimilionària és elevat”, explica Flotats. En aquest sentit, Endavant Sant Just es decanta per la via negociadora que eviti anar a judici.
Centre agroramader
Paral·lelament, en relació amb el parc natural, un dels objectius del mandat és desenvolupar un projecte de recuperació d’activitat agrícola periurbana amb la creació d’un banc de terres a les zones que s’ha aconseguit preservar. “Volem disposar d’un mosaic de terres on hi pugui haver horta, poder tornar als orígens del que era la vall de Sant Just, on hi havia activitat agrícola i ramadera”, anhela Basagañas. Tot plegat per fomentar el que anomenen patró de producció i consum de quilòmetre zero. El govern municipal vol posar a produir terres amb potencial agrícola i incentivar projectes amb el tercer sector, col·laborant amb entitats sense ànim de lucre, com L’Olivera, que treballa amb persones amb risc d’exclusió social. L’Olivera és una cooperativa d’iniciativa social en el món rural i periurbà que es dedica a cultivar vinyes i oliveres i elabora vins i olis ecològics incorporant persones amb discapacitat en tot el procés.
D’altra banda, el govern treballa conjuntament amb la direcció del Parc Natural de Collserola en un projecte per recuperar l’activitat ramadera a Sant Just. “Tenir ovelles ens aniria molt bé, sobretot per la neteja i el manteniment del sotabosc. L’ovella va molt bé per preservar l’entorn natural”, assegura l’alcalde. De fet, el centre agroramader és un repte del mandat del govern municipal inclòs en el pacte PSC-comuns, que lloa les virtuts dels ramats i l’activitat agrícola per contribuir a protegir l’entorn contra els incendis forestals en un context d’emergència climàtica. “Hem de tenir en compte que en els últims anys cada cop anem cap a estius més calorosos i més llargs i el risc d’incendi cada vegada és més gran”, alerta Basagañas.
