Puig Antich: l’Estat rubrica l’anul·lació del procés

Cinquanta-un anys i vint-i-un dies després que un tribunal militar de Barcelona dictés una sentència que condemnava a mort Salvador Puig Antich, el govern espanyol, a través del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, ha emès una resolució transcendent en què “declara il·legal i il·legítim” aquell tribunal, i “il·legítima i nul·la la condemna”.

La resolució, que porta data del 30 de gener del 2025, rubrica un procés obert la tardor passada, quan el ministre Ángel Víctor Torres va lliurar a la família Puig Antich un títol en què es declarava Salvador “víctima de persecució i violència política”. El document expedit aquest gener concerta l’abast d’aquella primera declaració i especifica, sense possibilitat d’equívoc, la nul·litat del consell de guerra i la sentència que se’n va derivar.

L’escrit, que reprodueix El Punt Avui, té una part introductòria en què explica que Salvador Puig va formar part del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) i que, en ser detingut el 25 de setembre del 1973, es va produir un tiroteig que li va causar lesions a la cara i en una espatlla, de les quals va haver de ser operat. El text relata que Salvador va ingressar a la presó Model de Barcelona, va ser jutjat en un consell de guerra, condemnat a mort i executat pel mètode del garrot vil el dissabte 2 de març del 1974.

A la part dispositiva del document, i en aplicació d’allò que està previst en la llei de memòria democràtica, es disposa que “es declara il·legal i il·legítim el tribunal que va jutjar don Salvador Puig Antich”, i, en un segon punt, “es declara igualment il·legítima i nul·la la condemna, sanció o resolució dictada contra don Salvador Puig Antich”.

El document no fa referència a la mort del policia Francisco Anguas, de resultes dels impactes rebuts en el tiroteig, no especifica el delicte de terrorisme pel qual va ser condemnat Puig Antich, ni tampoc entra en les irregularitats que es van cometre en el procés judicial, ni en el fet que en un intent de revisió de la causa que va desestimar el Tribunal Suprem, el 1995, dos magistrats van emetre vots particulars ressaltant que Salvador no havia tingut un procés just.

La resolució signada el 30 de gener passat pel ministre Víctor Torres és fruit d’un escrit que la família Puig Antich va adreçar al ministeri després que a la tardor se’ls lliurés el primer document de reparació. Va ser un títol ple d’irregularitats tant en la forma com en el fons. Per un costat, se citava la causa judicial de manera errònia, fent referència al sumari 106/73 quan calia escriure-hi 106-IV-73, i, per l’altre, no hi havia la data en què s’havia expedit.

A més, tot i que en aquell primer document es donava a Salvador la consideració de víctima de persecució política, i es feia referència a la llei de memòria democràtica que declara nuls els judicis conseqüència d’aquelles pràctiques, en cap cas es decretava de manera clara i explícita la nul·litat del consell de guerra a Puig Antich.

L’escrit de la família al ministeri va anar en la línia de demanar una esmena al títol que era erroni i incomplet i un aclariment sobre la necessitat que els fos expedit un document en què s’especifiqués la nul·litat, com ara ha succeït. En l’escrit enviat al seu dia al ministeri es recordava que en els casos dels expedients de nul·litat dels processos a Lluís Companys i a José Luis Sánchez-Bravo Solla, membre del FRAP, sí que s’havia dictat una resolució motivada i de contingut inequívoc.

El ministeri ja va corregir, en un primer moment, el títol escrivint correctament la numeració de la causa i posant data al document, i ara ha completat el procediment donant curs a aquesta resolució motivada. Amb aquest escrit, la mateixa institució del govern d’Espanya que l’1 de març del 1974 va donar per bona la condemna a mort i va activar l’execució de Puig Antich fa esmena i declara la nul·litat de tot el procés.

La reparació a Puig Antich es produeix en l’àmbit moral, personal i familiar i en cap cas dona peu a instar una reclamació patrimonial. En l’àmbit jurídic, la resolució del ministre Víctor Torres ha de ser adjuntada ara a l’expedient del procés judicial.