Política

política

El CEO de la BPA apunta a Fernández i Rajoy

El ban­quer Joan Pau Miquel només té naci­o­na­li­tat andor­rana, però va pagar amb 22 mesos de presó pre­ven­tiva i sis mesos més d’arrest domi­ci­li­ari –a més de tenir encara tots els béns embar­gats– el law­fare de les cla­ve­gue­res de l’Estat espa­nyol con­tra el procés inde­pen­den­tista. “Va ser extre­ma­da­ment dur. Es van empor­tar 50 anys d’una enti­tat, la Banca Pri­vada d’Andorra, i la vida de 700 emple­ats. Som vícti­mes d’un atac con­tra els nos­tres drets i la nos­tra hono­ra­bi­li­tat per una ope­ració que segu­ra­ment es va ges­tar molt a prop del Congrés per poli­cies que ho farien tot per Espa­nya i diri­gits per polítics sense escrúpols ni moral”, va rela­tar el con­se­ller dele­gat (CEO) de la BPA a la comissió d’inves­ti­gació del Congrés sobre l’ope­ració Cata­lu­nya, que ahir es va endin­sar en la trama andor­rana nas­cuda d’una doble espe­cu­lació poli­cial: que Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Jun­que­ras tenien diners a la BPA i que allò enter­ra­ria l’inde­pen­den­tisme. Quan el dipu­tat Josep Pagès (Junts) li va pre­gun­tar si Espa­nya va vio­lar la sobi­ra­nia d’Andorra amb una inter­venció il·legítima, Joan Pau Miquel va ser rotund en la denúncia i va apun­tar a l’exmi­nis­tre de l’Inte­rior Jorge Fernández Díaz com a ordi­dor de tot i a Mari­ano Rajoy com a res­pon­sa­ble últim. “És Celes­tino Bar­roso qui ve de Madrid per amenaçar-me i és evi­dent que això afecta la sobi­ra­nia d’un país ter­cer. Ell es pen­sava que era a Sòria quan es tro­bava en un país ter­cer”, va rela­tar. “Que Fernández Díaz actués sol o amb conei­xe­ment del pre­si­dent del govern, jo, avui, no ho puc asse­gu­rar. Però un dia ho demos­traré tot”, va reblar el CEO de la BPA.

Miquel con­si­dera que va patir una “ope­ració de law­fare d’èxit” de la qual és un “dany col·late­ral”. “Trans­cor­re­guts 10 anys, no exis­teix ni una sola acu­sació a la direcció de l’enti­tat que per­metés a cap cli­ent blan­que­jar capi­tals”, va recor­dar.

Les dades dels Pujol

El ban­quer va negar que l’ori­gen de les dades dels Pujol fos la BPA. “Jo no tinc totes les res­pos­tes, però és clar que es va forçar la inter­venció del banc per obte­nir els comp­tes de cli­ents naci­o­na­lis­tes cata­lans. Els fun­ci­o­na­ris de poli­cia Celes­tino Bar­roso i Mar­ce­lino Martín Blas no van acon­se­guir l’accés a una infor­mació que no exis­tia i van posar fi a un banc que tenia una quota de mer­cat del 20% i pesava el 4% del PIB”, va rela­tar. Rufián va retreure a Rafa Her­nando (PP) que rigués davant el relat d’un empre­so­na­ment injust en l’època de Rajoy. En el seu torn, Her­nando va ata­car Miquel acu­sant-lo de bus­car diners amb el cas. Per Miquel, Fernández Díaz era “l’orga­nit­za­dor” de tot –“I després es pensa que anant a missa de tant en tant expia les cul­pes!”, va iro­nit­zar– i no és casual que Rajoy fes una visita ofi­cial d’estat a Andorra el 8 de gener del 2015.

Bar­roso i Martín Blas

La causa va arren­car el setem­bre del 2016 arran de la decla­ració judi­cial davant la bat­lle ins­truc­tora Canòlic Min­go­rance del pre­si­dent de la BPA, Higini Cierco, que va rela­tar com a par­tir del 2014 ell i Miquel van ser coac­ci­o­nats i extor­quits, pri­mer per l’ins­pec­tor Celes­tino Bar­roso, agre­gat d’Inte­rior a l’ambai­xada espa­nyola, i més tard per Martín Blas, cap d’assump­tes interns entre el 2012 i el 2015 i que en la missió es pre­sen­tava com a Félix Rodríguez.

“Ni somio la res­ti­tució”

L’extorsió con­sis­tia en l’exigència d’entre­gar els supo­sats comp­tes ban­ca­ris andor­rans de Pujol, Mas i Jun­que­ras sota l’amenaça de tan­car la BPA i la filial Banco Madrid. Totes dues enti­tats van ser liqui­da­des el 10 de març del 2015. “La res­ti­tució és difícil i ja ni hi somio. Però es podria començar per l’hono­ra­bi­li­tat de les per­so­nes”, va expo­sar Miquel ahir al Congrés.

Gràcies a la tena­ci­tat de l’advo­cat Agustí Car­les (Drets), que aviat va vin­cu­lar Martín Blas (el fals Félix) amb el del cas Pequeño Nicolás, la que­re­lla ini­cial –coor­di­nada amb l’advo­cat andorrà de l’Ins­ti­tut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), Alfons Cla­vera– con­tra Martín Blas i Bar­roso es va ampliar al supe­rior o DAO, Euge­nio Pino, i a l’ins­pec­tor en cap Boni­fa­cio Díez. Una segona que­re­lla, admesa a tràmit l’agost del 2020, hi incloïa ja els res­pon­sa­bles polítics de l’ope­ració Cata­lu­nya: Rajoy, Mon­toro (Hisenda), Fernández Díaz (Inte­rior), l’exse­cre­tari d’estat d’Inte­rior Fran­cisco Martínez i l’exdi­rec­tor de la Poli­cia Igna­cio Cosidó.

Després d’oir Miquel, la comissió d’inves­ti­gació –pre­si­dida per Arnau Ramírez (PSC)– cita Rajoy i Fernández el 5 de març.

Fin­CEN i Patriot Act

El docu­men­tal L’estafa d’Andorra, d’Eric Merola i dis­po­ni­ble a You­Tube, indaga en un fet poc cone­gut i clau en la trama: el Fin­CEN (Finan­cial Cri­mes Enfor­ce­ment and Anti­Mo­ney Laun­de­ring Network del Depar­ta­ment del Tre­sor dels Estats Units) té el poder de tan­car qual­se­vol banc del món amb una sim­ple nota de premsa, ano­me­nada Secció 311, que és part de la Patriot Act, sense reque­rir cap prova de delicte i només amb el pre­text de “pro­te­gir el sis­tema finan­cer mun­dial”. La poli­cia espa­nyola va ser l’encar­re­gada d’ofe­rir al Fin­CEN pro­ves fal­ses de blan­queig i això va por­tar els EUA a liqui­dar la BPA amb una nota de la Secció 311. Com va recor­dar Miquel ahir, la nota del Sep­blac (Uni­tat d’Intel·ligència Finan­cera d’Espa­nya) –diri­git lla­vors pel gironí Juan Manuel Vega Ser­rano– que ori­gina tot el cas és encara avui “secreta i reser­vada”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia