La maniobra patriòtica frustrada de McCain

De cara a les eleccions nord-americanes, el candidat demòcrata, Barack Obama, té l’avantatge més gran que li han donat les enquestes fins ara i en un moment en què els resultats ja són molt més fiables i posen cada dia més lluny la perspectiva d’una victòria del republicà John McCain. Obama sembla beneficiar-se de la crisi financera, que normalment perjudica el partit del govern. Malgrat que el Congrés està sota control demòcrata i que amb el sistema de divisió de poders té un rol essencial i, de vegades, igual o més gran que el president, és la Casa Blanca qui simbolitza el poder i carrega amb les responsabilitats dels èxits o els problemes.

El senador McCain ha fet tot el possible per demostrar el seu interès i patriotisme, però la maniobra de suspendre la campanya per dedicar-se a la crisi financera no li va donar resultat i també ell va quedar sorprès, com la resta del país, quan dilluns els congressistes republicans van votar 2 a 1 en contra de les mesures d’emergència que demanaven el president i els seus assessors econòmics.

Ni els articles de molts economistes ni les protestes dels legisladors republicans han servit per anul·lar les crítiques demòcrates que ha estat la “cobdícia” dels rics, amb el suport de la política republicana d’eliminar els controls als mercats, la causa dels problemes financers amb què es troben avui els Estats Units i la resta del món.

De fet, però, els republicans van intentar posar més controls als bancs hipotecaris, però la proposta en aquest sentit del mateix McCain l’any 2005 va quedar aturada per les maniobres demòcrates. L’any següent, quan els republicans ja no tenien majoria, la llei ni es va tornar a presentar i tampoc el president Bush va tenir èxit en els seus intents de posar més controls.

Les lleis per establir els bancs hipotecaris Fannie Mae i Freddie Mac, que garantien tant crèdits bons com dolents, i especialment el mecanisme subprime, que ha repartit els problemes arreu del món, són productes demòcrates amb oposició republicana.

Tot això té ara poca importància davant l’angúnia de la gent, que veu esvair-se els seus estalvis i desaparèixer el valor de casa seva: contrasten l’eloqüència i les promeses d’Obama amb el fracàs de McCain a l’hora d’aconseguir el suport dels republicans a unes ajudes financeres que semblen essencials.

Ahir semblava que s’estava obrint una finestra perquè el Congrés aprovi la llei ràpidament, quan els senadors van decidir pressionar els congressistes presentant ells la mesura primer i afegint-hi unes modificacions que l’endolceixen molt per als republicans, com reduir alguns tipus d’impostos i augmentar les garanties dels dipòsits en un 150%.

Els canvis facilitaven les coses als republicans de la Cambra, que tenen por de perdre les eleccions legislatives al novembre si aproven una mesura que els seus electors entenen com els primers passos d’un sistema socialista als EUA. Tot i que cada cambra es planteja la seva llei, és probable que les modificacions segueixin la pauta que marquin els senadors.

Les negociacions per als vots de la Cambra de Representants i la versió final de la llei es reprenen avui, però l’atenció del país estarà dividida entre els mercats de valors i el gran espectacle d’aquesta matinada que ve: el primer cop que un debat de vicepresidents atreu més que el de presidents, entre el senador demòcrata Joe Biden i la governadora d’Alaska, Sarah Palin.