“Apostem per la continuació de la Diagonal com a via urbana”

Jo crec que sí. Els grans projectes de ciutat, les grans línies estratègiques, ja estan definides en el pla d’actuació municipal. Jo mateix, amb l’anterior alcaldessa, havia participat molt activament a l’hora de definir-lo. Però sí que és veritat que el tarannà, l’empremta, la forma de fer, també s’acaba introduint. En el meu cas, jo crec que el meu perfil és de proximitat amb la gent, sobretot per la meva història de vinculació amb les entitats i activitats ciutadanes i com a regidor de Cultura durant deu anys.

Hi ha vegades que dintre dels equips, i en aquest cas, amb l’alcaldessa, especialment, pot haver-hi algun moment en què les coincidències s’acabin perdent i això provoca una situació que s’ha de mirar de resoldre de la millor forma. Segurament no era la millor sortida, però va acabar amb aquestes desavinences i amb una regidora que ara és no adscrita. És una situació que haurem de mirar si es pot reconduir. Sobretot perquè la regidora no ha canviat de perfil polític. La seva trajectòria en aquests mesos com a regidora no adscrita ha estat de continuar donant suport a les polítiques en les quals ella creia. És una situació que esperem que puguem reconduir.

Sí, forma part del meu tarannà. Ho dic convençut, no ho dic per dir: tot allò que puguem ampliar i arribar a consensos molt més amplis, segur que és millor per la ciutat. Això significa que com a govern hem de fer alguna concessió o cessió en coses en què potser no coincidim tant. La política és això. Malgrat la majoria absoluta amb la coalició, els acords més enllà són millors per la ciutat. Volem continuar treballant en aquesta línia.

Tant sí com no. El metro a Esplugues fa molt de temps que l’estem reivindicant i pensem que hauria d’haver arribat. Tenim un hospital de tercer nivell pediàtric, tenim el Pediatric Cancer Center, l’hospital Sant Joan de Déu, que per si sol ja ho demanaria. No és, evidentment, l’única motivació o argument perquè el metro arribi a Esplugues, a banda de la parada que tenim a Can Vidalet, que una vorera és l’hospitalet i l’altra, Esplugues. Però és veritat que som de les ciutats que limiten directament amb Barcelona que no tenen una xarxa de metro adequada. La reivindicació d’aquesta mobilitat, aquesta connectivitat, que afavorirà la resta del Baix Llobregat, és molt necessària. Ja teníem un projecte executiu avançat, en la bona direcció, però el Clínic ha de ser la palanca perquè això succeeixi molt més ràpid. Jo estic convençut que serà així.

Per nosaltres ha de tenir una parada a Sant Joan de Déu i una altra estació davant de l’ajuntament, al centre, que és el que estava previst en el projecte que es va fer. Si amb l’arribada del Clínic hi ha d’haver alguna modificació perquè pugui donar servei als dos hospitals, em sembla coherent i lògic, però sense perdre mai l’estació que doni servei a Sant Joan de Déu amb unes condicions adequades.

Es parla de diferents propostes sobre la B-23. El concepte és més prolongar la Diagonal com a via urbana. L’Àrea Metropolitana està treballant en aquest sentit fins a Sant Joan Despí; per tant, tot el tram d’Esplugues i Sant Just. Prolongar la Diagonal té diferents solucions i plantejaments que s’estan treballant. Una és pacificar el trànsit i que deixi de ser, a partir del límit amb Esplugues, una autopista i continuï com a via urbana, o fer subterrani algun tram i que la Diagonal circuli per sobre.

El que ha de ser és una via urbana com a prolongació de la Diagonal. Perquè pensem que aportaria beneficis a l’Ajuntament. ¿Això vol dir que alguna part s’ha fer subterrània i s’ha de fer algun túnel? Probablement, perquè per l’orografia, té més sentit que algun tram pugui ser subterrani i que la Diagonal pugui anar per sobre. Per exemple, podria creuar Laureà Miró, que és l’antiga N-2 que anava de Barcelona a Madrid, i que l’encreuament de l’avinguda Diagonal fos una gran centralitat en aquest punt. Nosaltres apostem per la continuació de la Diagonal com a via urbana perquè, a més, ens generarà al voltant oportunitats des del punt de vista d’activitat econòmica i també d’equipaments i habitatge. Ens sembla la millor proposta.

L’accés a l’habitatge l’he marcat com a prioritat número 1. Les dificultats que té especialment la gent jove, però tothom en general, per accedir a l’habitatge són una realitat que tenim al país, no només a Esplugues. Hem fet una gran part de feina. Estem desenvolupant l’àrea residencial estratègica Montesa, on estan previstos 1.159 habitatges, i tenim alguna promoció més prevista. Farem 1.200 i escaig d’habitatges de protecció oficial en els propers anys. Ara ja s’estan construint, estan en marxa, uns 250 d’aquests 1.200. Són habitatges de protecció oficial de compravenda. D’aquests 1.200, els 70% seran de lloguer. En una ciutat com la nostra, que té molt pocs sòls, som la ciutat més petita del Baix Llobregat en extensió, l’aposta per l’habitatge públic és molt ferma i estem fent la feina. Especialment per a determinats col·lectius, estem mirant de crear més habitatge dotacional. Tenim 64 habitatges destinats a joves que poden sortir a una renda d’uns 450 euros. En aquests casos tenen una durada màxima de vuit anys d’estada, perquè el que es pretén amb aquests habitatges és que hi hagi rotació i es puguin fer servir com a primer espai d’independització dels joves. La voluntat és crear-ne més d’aquesta tipologia per a col·lectius com els joves, famílies monoparentals i gent gran.

Sí, responem a la crida del govern de la Generalitat per oferir sòl per construir aquests 50.000 habitatges que el president Salvador Illa vol tirar endavant. En aquest sentit, a part dels 1.200 que ja estan dissenyats, programats i s’estan construint, tenim alguna zona més que s’ha de desenvolupar, com la de Can Cervera. Hem ofert la possibilitat que s’hi puguin crear nous habitatges, però el planejament encara l’hem d’acabar de definir.

L’espai Corberó el vam adquirir com un equipament municipal i volem donar servei a la ciutadania des del punt de vista de l’activitat cultural. Per la seva configuració, ens està generant recursos, perquè l’estem llogant sobretot per a filmacions o esdeveniments d’empresa. Ens està aportant uns ingressos econòmics que ens ajuden a recuperar la inversió i al seu manteniment. Ara hem anunciat un acord per adquirir el convent de Montsió, que està tocant a l’espai Corberó. En l’àmbit patrimonial, tant una cosa com l’altra són per al gaudi de la ciutadania, per generar activitat cultural i social i per preservar el patrimoni. Ara tot just comencem les obres del Teatre Auditori. L’espai Corberó, el convent de Montsió i l’auditori esperem amortitzar-los aprofitant l’activitat empresarial que hi ha a Barcelona, com les fires, perquè s’hi puguin realitzar esdeveniments. Aquesta és la vocació: fer compatible l’activitat cultural amb l’obtenció de recursos.