“La negació del poble kurd ha estat derrotada al segle XXI”

Encara no podem parlar d’un procés de pau en aquesta fase. Cal aclarir alguns titulars. A hores d’ara, hi ha agendes que diuen que Abdullah Öcalan farà un comunicat. És possible que després de veure el seu missatge puguem parlar d’un procés de pau. Però en aquest moment, tant per les experiències passades com pel pes de la qüestió kurda, és massa aviat.

Un dels principals factors d’aquest apropament són els canvis a l’Orient Mitjà. L’escenari geopolític que s’ha creat amb la caiguda del règim d’Al-Assad i amb el procés ofensiu que Israel va començar l’any passat sembla haver canviat l’equilibri que hi havia a la regió amb els EUA i Rússia. Per tant, hi ha en joc moltes coses, i cada estat ha d’actuar a la seva manera. Aquest nou equilibri és el factor principal que provoca aquest apropament. Hi ha necessitat d’unificació política. Turquia ha d’abandonar l’enfocament tradicional de la qüestió kurda, que ara s’ha convertit en una qüestió global. Està experimentant dificultats a causa d’això. Öcalan vol que el problema kurd sigui eliminat del conflicte i de la guerra i que es tracti des d’un àmbit polític. Tots els processos es basen en els condicionants internacionals i en l’esperança de les accions entre els actors rellevants.

Cada nou procés és la continuació del procés anterior. En termes de conseqüències, no diria que aquesta relació continua, però sí que la gestió segueix des del procés de pau de Dolmabahçe, entre el 2013 i el 2015. La pau és una necessitat per a nosaltres. És una cosa a la qual no es pot renunciar. El DEM és un partit que està disposat a pagar un preu per la solució de la qüestió kurda dins d’una base democràtica a Turquia. I és un partit que facilitarà tot tipus de coses. Si comencen les negociacions, hi haurà una necessitat de mediació. Estarem disposats a fer-ho. I ho farem. I farem encara més que això. Però crec que hauríem de fer una distinció aquí. L’Estat està tractant amb el PKK, el moviment kurd, un moviment descrit com a il·legal en el marc de les lleis. Per tant, l’organització amb la qual l’Estat vol negociar no és el DEM. L’Estat diu: aturem la lluita armada. Llavors hauria d’haver-hi una mediació. Per descomptat, hi hauria d’haver un període d’espera. Per tal que el procés avanci, l’Estat s’hauria d’aproximar a l’organització a través d’aquest procés de mediació. Perquè el problema es resolgui, el DEM ha d’estar directament en contacte amb el PKK, en contacte amb les seves autoritats. I creiem que Öcalan pot resoldre el problema fent un diàleg amb el PKK perquè el procés no torni a fallar. El PKK ha de poder tenir connexions i converses amb Öcalan. El nostre paper com a partit DEM és fer del problema una qüestió social des d’una perspectiva democràtica i organitzar la diplomàcia pública.

Sens dubte. Sí. Ha de ser-ho, perquè és el líder del PKK. L’organització l’accepta com el líder, com el president. El volen escoltar. No només a Turquia, sinó a les quatre parts del Kurdistan, a Europa i en moltes parts del món, el poble kurd considera Öcalan el seu líder. El descric com el negociador principal. És difícil ser l’únic, però objectivament ell és vist d’aquesta manera.

Durant anys l’Estat ha privat Öcalan dels seus drets legals. Com a figura política, com a actor, com a líder d’un poble, com a líder d’una organització, se li ha impedit tenir el seu paper des de la presó. Es veu com un rival polític o un enemic i l’intenten mantenir en les posicions més desfavorides. Aquesta és la lògica de l’actuació del govern, i per això va ser lliurat a Turquia el 1999. Però la història ha demostrat que, per molt que sigui empresonat, les seves idees, els seus escrits, els seus llibres i l’organització han continuat presents en la societat.

El segle XX és un segle basat en la negació kurda a l’Orient Mitjà. Els kurds es van dividir en quatre estats. I tots aquests estats i el sistema internacional global van ser construïts sobre la negació kurda. Però, al segle XXI, la negació kurda ha estat derrotada. Tant per la lluita dels kurds com per les lluites de poder a la regió, els kurds han entrat en la balança. A causa de la posició geopolítica de la seva terra, tots els actors globals regionals tenen a dins el moviment kurd i el poble kurd. Crec que el fet d’enviar una delegació a Imarli és una mostra de la consciència d’aquest canvi de situació històrica.

No hi ha dubte que no hem de passar per alt com canvia la situació amb Trump o sense Trump, i la posició d’Israel fa un any i la d’un any més tard, independentment de si Damasc hagués caigut o no. A l’Orient Mitjà, i en realitat a tot el món, hi ha una guerra hegemònica, un conflicte econòmic entre la Xina i els Estats Units i un conflicte polític entre Rússia i els Estats Units. Aquests conflictes no són nous, però crec que hauríem de dibuixar la línia aquí. Hi ha una guerra hegemònica al món capitalista perquè el capitalisme està experimentant una crisi. Una de les maneres de sortir d’aquesta crisi, en realitat, és estendre la guerra a la geografia. Per al capitalisme, doncs, la guerra és un mitjà per sortir de la crisi. La guerra s’està estenent al poble, per als kurds i per la resta del món. Aquest és un factor fonamental. Els kurds lluiten per la seva llibertat, lluiten pels seus drets i contra aquest sistema hegemònic del segle XXI.

Per a un acord de pau entre l’Estat turc i el moviment kurd, el PKK, la qüestió s’hauria d’eliminar de l’àmbit del conflicte i de la guerra, i s’hauria d’emmarcar en una base legal i política. En primer lloc, hauríem d’eliminar el fet que l’Estat kurd pugui ser una amenaça per a Rojava. Com he dit abans, el problema kurd és un problema regional. Avui, el concepte de guerra no és només un concepte a Turquia. Per tant, no és un conflicte dins de les fronteres, sinó que va més enllà. Estem parlant d’una guerra diplomàtica, militar, cultural i econòmica per a tots els kurds. No només d’una guerra militar. Estem parlant d’un estat que s’oposa també al dret dels kurds al Japó. Si aquest acostament a Turquia realment aconsegueix la pau, crec que l’amenaça militar i armada a Rojava serà eliminada.

No és una pregunta que realment m’ocupi a mi. Mentre la qüestió kurda no es resolgui sobre una base democràtica, no hi haurà Constitució democràtica a Turquia. Cada Constitució que es faci en un entorn en què no s’estableixin els drets dels kurds serà un procés amb un estàndard democràtic molt baix. En realitat, tothom hi guanyaria, en aquesta direcció. Però això no significa que l’AKP, com a partit polític, vulgui adaptar la solució democràtica de la qüestió kurda als seus interessos polítics. La gent està sagnant. Milions de persones són desplaçades. S’està fent una migració forçada. Desenes de milers de persones hi han perdut la vida. Estem parlant d’un problema en què centenars de milers de persones van a la presó. I és un problema que afecta tothom econòmicament i culturalment. Si el problema de la democràcia es resol quan hi hagi la nova Constitució de l’AKP tot es resoldrà. Ho hem de mirar des d’aquí. En cas contrari, reduirem el problema. Hem reduït la qüestió kurda. Som un moviment que defensa la democràcia i la llibertat contra la monarquia del govern. No només hi ha kurds en aquesta causa, hi ha totes les forces turques.

Aquesta acusació d’hipocresia o de no ser sincers és una injustícia molt dura per a nosaltres, perquè som els que vam ser assassinats i reprimits per Erdogan. Hi ha gent que diu aquestes coses, però no són els que són assassinats, empresonats o reprimits. Aquests som nosaltres. Sempre hem estat en les condicions més difícils, hem lluitat per la igualtat, la llibertat i la democràcia. Continuarem fent això, però aprofitarem totes les oportunitats per a la possibilitat de pau.