El nazisme ha deixat de ser un tabú
L’extrema dreta alemanya ha obtingut els millors resultats des del final de la Segona Guerra Mundial
AfD, segon partit més votat al país, té membres que són fans de Hitler i negacionistes de l’Holocaust
La internacional reaccionària ha aconseguit monopolitzar l’agenda mediàtica i dretanitzar la societat
Més de deu milions d’alemanys han votat un partit que flirteja obertament amb el neonazisme. En les eleccions generals d’aquest diumenge, Alternativa per Alemanya (AfD) ha obtingut el 20,8% dels sufragis, doblant els últims resultats; és la segona força del país, la primera en algunes zones (com l’Alemanya de l’est; exceptuant la capital, Berlín, on ha triomfat l’esquerra) i franges d’edat (homes joves). Són uns resultats alarmants, els més alts de l’extrema dreta a Alemanya des de l’època del nazisme històric.
I amb tot, la principal victòria d’AfD no es compta amb vots. Fa temps que l’extrema dreta va entendre que l’èxit polític és la capacitat de tenir influència en la societat, en l’agenda dels partits, en el discurs mediàtic. AfD no podrà governar mentre els partits alemanys, per responsabilitat democràtica o interès electoral, mantinguin el tallafocs o cordó democràtic. I tanmateix, l’èxit de la dreta més extrema és haver aconseguit dretanitzar la societat, empènyer la resta de partits cap a les seves posicions, monopolitzar els debats i fer girar tota la campanya al voltant dels seus temes preferits: la criminalització de la immigració i la batalla contra els drets de les minories i col·lectius vulnerables, altrament anomenada “batalla contra allò woke”.
Els temes estel·lars de l’extrema dreta (i amb ells, un munt de notícies falses) han ocupat l’espai mediàtic en detriment d’altres que han quedat apartats, com ara l’arrel de la crisi econòmica, la situació de precarietat laboral de milions d’alemanys i la inseguretat vital que comporta; la crisi de l’habitatge, l’endarreriment del país en matèria tecnològica o la pèrdua de competitivitat de les seves empreses. El degoteig d’atemptats d’extremisme islamista durant la campanya també ha ajudat a dirigir el discurs cap a on volia AfD. L’extremisme islamista i el proper al neonazisme comparteixen interessos: ambdós extremismes volen un clima de terror i desconfiança entre cultures, ètnies o religions, i se’n beneficien.
La fotografia que ha sortit de les eleccions alemanyes és l’esperada: els socialdemòcrates s’han desplomat; els conservadors, tot i fer uns mals resultats, han guanyat, i l’extrema dreta ha fet un pas de gegant. L’única nota de sorpresa són els resultats de l’esquerra, Die Linke, que amb una campanya centrada en l’antifeixisme, a trepitjar carrer i a atrapar vot jove, tant als barris com a les xarxes, en particular TikTok, han obtingut un 8,8% dels vots i han estat el partit més votat per les noies més joves. L’escissió reaccionària de Die Linke, el partit-experiment de Sahra Wagenknecht, no ha aconseguit entrar al Bundestag.
A Alemanya, la por a l’ascens de l’extrema dreta ha estat palpable als carrers, que han acollit manifestacions massives de rebuig a AfD sota el lema Nazis una altra vegada, no, i protestes pacífiques contra les seves parades de propaganda. La gent més gran, la que té més fresc el record de que ha significat el nazisme, és la que més s’ha preocupat per l’auge d’AfD. La majoria creia que no tornarien a veure candidats declarant-se obertament fans de Hitler, com ara Siegbert Droese, representant de l’ala més filonazi del partit.
Droese, per cert, es va reunir el setembre passat amb una delegació d’Aliança Catalana encapçalada per Pau Nadal i va assegurar que ambdós partits “comparteixen els ideals i els valors”. Droese, que també ha donat suport a Vox i a la “sagrada unitat d’Espanya”, es va fer famós per haver fet campanya amb un cotxe amb la matrícula amb el missatge “HH, Heil Hitler”, i haver-se fotografiat davant el refugi del Führer a Polònia amb la mà al cor. O Wilhelm von Gottberg, figura històrica dins d’AfD, que del 2017 al 2021 va ser diputat (del 1991 al 2016 havia estat l’alcalde de Schnega), i que és un reconegut negacionista de l’Holocaust i antisemita.
No gaire lluny d’Alemanya, el setembre passat el Partit per la Llibertat d’Àustria (FPÖ) va aconseguir un resultat històric: l’extrema dreta va guanyar les eleccions al país per primer cop des de la Segona Guerra Mundial. Com AfD, també és un partit vinculat al nazisme.
El primer president de l’FPÖ va ser un antic membre de les SS nazis, Anton Reinthaller. I el president actual de la formació, Herbert Kickl, que ja va ser ministre de l’Interior del 2017 al 2019, es refereix a si mateix com “el canceller del poble”, que és com s’autoanomenava Hitler.
Flirtejar amb el nazisme ja comença a ser mainstream. Fa poc hem pogut veure com l’home més ric del món, Elon Musk, feia la salutació nazi durant l’acte de celebració per la presa de possessió de Donald Trump.
“Ja no ens avergonyim”
Molts d’altres s’hi van atrevint, com l’ideòleg del moviment MAGA, Steve Bannon, que ha fet la salutació nazi durant la convenció dels conservadors trumpistes en què ha participat tota l’extrema dreta europea. “Ja no ens avergonyim del que som”, va dir Giorgia Meloni, a qui Bannon ha lloat pel seu compromís feixista.
A Itàlia fa temps que el feixisme va deixar de ser un tabú per ser un reclam. I l’extrema dreta mundial està treballant perquè passi el mateix amb el nazisme. Si això ens preocupa, encara som a temps de prendre consciència del moment històric on som i actuar en conseqüència.
