Com a exalcalde, per CiU molts anys i els darrers ja amb Junts, Joan Giraut va resistir el darrer mandat al capdavant d’un grup que, des de l’oposició, lluitava entre la renovació i el fraccionament cap al PdeCat. Finalment, tot i acceptar enretirar-se, volia continuar i l’oferta de tancar la llista de Junts el va empènyer a tornar-hi, el 2023, amb les sigles del BNC. Va aconseguir situar-se com a tercera força. Arran del pacte entre el PSC, primera força, amb Junts com a segona, roman com a cap de l’oposició amb una barreja d’experiència i constructivisme que el posa en predisposició de ser escoltat. Tot i que aquí podríem seguir amb allò de Churchill i la gradació entre rivals, enemics i excompanys de partit.
Vostè persevera, gairebé a mig mandat, en la línia d’oposició constructiva.
Quan era alcalde, volia que les propostes del meu govern prosperessin, i per això dono valor a l’actitud d’un govern que escolta més enllà de la mera cortesia. S’analitzen, es contrasten i comparen, i algunes es descarten, però d’altres s’incorporen. Ells governen, i ho respectem. No volem entrar en concursos sobre millors idees, però mirem de contribuir-hi defugint protagonismes i partidismes, amb el benentès que ells són el govern.
En el nou pressupost, els han acceptat millores al camí de ronda entre sa Conca i la punta Prima, que vostè reivindicava, i altres qüestions, com ara el projecte de canalització de la riera de Fanals, o la instal·lació d’una pantalla d’informació a veïns i turistes.
La pantalla pot semblar anecdòtica, però quan es va adjudicar a l’empresa que aleshores tenia la concessió de la publicitat en la via pública, es preveia que acabés revertint, cosa que vam recordar a l’equip de govern. Són qüestions en què amb l’experiència, més enllà de les aportacions, podem contribuir a millorar aspectes.
Sobre el nou tram de camí de ronda, queda pendent la connexió més enllà del Port d’Aro...
És un primer pas, però vinculant-lo amb el projecte global dels camins de mar, permet avançar en aquesta línia. Amb el Port d’Aro, caldrà parlar-ne. Però es tracta d’unir el camí de ronda de s’Agaró amb el passeig de Platja d’Aro, els dos pols.
Entremig, queda també el tram pendent del passeig marítim i la passera. Com veu que s’avanci el pont de vianants del Ridaura amb diners municipals?
Si tenim l’oportunitat de prioritzar la passera, amb recursos propis, no veiem malament que agafem la iniciativa, com ja vam haver de fer amb altres equipaments educatius i farem amb l’escola Fanals.
Respecte a la reforma del passeig existent, com veu els tràmits?
Esperem a veure el dictamen del concurs d’idees, però també s’ha recollit la nostra proposta de reforçar estructures de contenció davant futurs temporals. Més enllà de la millora estètica, que funcioni.
Estan a punt de celebrar el carnaval, i li volia preguntar també quina valoració fan de la festa?
Crec que tornarà a estar a un gran nivell. Hem plantejat que el túnel de llum del Nadal, com l’enllumenat, es mantingui fins passat el carnaval. Així s’amortitzen els costos de muntatge i desmuntatge d’un equipament que ja és municipal. I també s’ha acordat consultar els comerciants si es pot mantenir més mesos, o com a recurs per a altres esdeveniments.
Respecte a la qüestió hídrica, han de començar les obres del nou gran dipòsit i han proposat el projecte de protecció de la riera de Fanals. Com veu els problemes d’inundabilitat, encara que falti pluja?
Els punts crítics són el front marítim, que s’atacarà amb la reforma del passeig, i tot el tram central de la zona comercial, entre el Ridaura i la riera de Fanals. Una altra oportunitat per canalitzar les aigües que baixen del Mas Nou és l’enderroc de l’illa dels apartaments Glòria, davant la rotonda del Doctor Trueta amb l’ampliació de voreres, i del giratori del mercat per fer diverses obres que ampliïn capacitat del clavegueram.
Pel que fa a habitatge protegit, l’altre gran dèficit entre els veïns, quines accions veu viables?
Tenim la possibilitat d’aconseguir el retorn de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i destinar-la a habitatge dotacional protegit. Sobre uns terrenys municipals qualificats com a equipament i cedits a mitjans del segle passat. A partir d’aquí cal l’acord amb el ministeri perquè retornin a l’Ajuntament, i negociar la valoració de l’edifici, amb el benentès que té aluminosi i caldrà enderrocar-lo. I que en el preu de referència de la part edificada, en altres transaccions s’ha fet servir el valor cadastral de referència. També hi haurà sòl a l’eixample de Castell d’Aro i altres zones, i si tant la Generalitat com l’estat s’hi posen, hem d’aprofitar l’onada.
Quin marge oferiria la caserna per a habitatges?
En el solar s’hi podrien encabir 28 habitatges de lloguer per a gent gran i jove, d’acord amb els paràmetres i preus que marca la Generalitat. El projecte també inclouria poder ampliar les llars d’infants a càrrec de l’Ajuntament.
Amb referència al patrimoni, també ha proposat posar en valor les restes de les antigues termes romanes.
És una altra idea a tenir en compte per al futur, a partir del rec que divideix entre el Caleta Palace i la zona que limita amb la plaça on hi ha les restes. Si la propietat s’hi posa bé, podríem obrir-hi un accés independent perquè sigui visitable regularment. Ara només s’hi pot accedir un cop a l’any.
Quines propostes faria per a la mobilitat?
Tot el que sigui potenciar el transport públic és positiu, en busos, freqüències, millors tarifes, o el tren tram, seria positiu i no hem de desaprofitar cap oportunitat. Però cal no perdre de vista la necessitat d’aparcament: s’ha de ser previsor, perquè és un mitjà de transport que no està pas en perill d’extinció. Estem d’acord a recuperar places de pàrquing a l’entorn del mercat, sense renunciar-hi, i l’àmbit de la Masia Bas.