Política

Maurici Jiménez Ruiz

Alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (PSC)

“El tram sud del passeig marítim es començarà a la tardor”

“Esperem que el 2026 arribi finançament per completar les obres, perquè és l’últim pas per tancar l’endegament del Ridaura”

“És aviat encara, però comencem a patir per si tindrem o no tindrem aigua. A escala local estem avançant els nostres deures”

Caldria aclarir el lloc de referència per dur la fracció resta de residus de tot el Baix Empordà

El muni­cipi s’enga­lana aquests dies per cele­brar el car­nes­tol­tes més mul­ti­tu­di­nari de la Costa Brava, però l’alcalde, Mau­rici Jiménez, tre­ba­lla en altres fronts.

El car­na­val, aquest cap de set­mana, marca l’inici de curs turístic. Hi han fet algun canvi?
El model fun­ci­ona, però sí que voldríem que fos una festa que anés molt més enllà de la gran rua de dis­sabte. Ja sabem que atrau moltíssima gent i l’1 de març serà gai­rebé com un 15 d’agost, i volem allar­gar-ho. Històrica­ment ja ho havíem tin­gut, amb acti­vi­tats com ara el ball de la dona, i la regi­do­ria de Turisme ha inten­tat aquest any que a par­tir d’aquest dijous gras pas­sin més coses cada dia.
Res­pecte a la tem­po­rada turística, qui­nes expec­ta­ti­ves tenen?
És aviat encara, però comen­cem a patir per si tin­drem o no tin­drem aigua. A escala local estem avançant els nos­tres deu­res. Les obres del nou dipòsit d’aigua començaran aquest any, igual que el pou que recu­pe­ra­rem sub­ven­ci­o­nat per l’ACA. Aquàlia –la con­ces­sionària– pre­veu també ini­ciar les obres de cana­lit­za­ci­ons del futur pou de Mas Semi fins a s’Agaró i a la xarxa de dis­tri­bució ja tenim tots els comp­ta­dors intel·ligents, cosa que ens hau­ria d’aju­dar a detec­tar fui­tes i con­tro­lar con­sums.
A Pala­fru­gell, con­ti­nuen posant límits a noves pis­ci­nes, en dimen­si­ons o fondàries. S’ho plan­te­gen aquí?
No en seria par­ti­dari. Seria com si optéssim per pro­hi­bir banye­res en domi­ci­lis. La qüestió és fer com­plir els límits de con­sum si torna a arri­bar el moment. I si no pots con­su­mir, qui tin­gui banyera no es podrà banyar i qui tin­gui una pis­cina tam­poc la podrà emple­nar.
La idea d’una mini­des­sa­la­dora con­ti­nua sobre la taula?
Par­lant amb l’ACA, ente­nem per­fec­ta­ment que la pri­o­ri­tat ara mateix sigui l’Alt Empordà, on l’embas­sa­ment i els aqüífers estan en pit­jor situ­ació. Però con­ti­nuem tre­ba­llant en la redacció de pro­jec­tes per recu­pe­rar pous salo­bres. No seran actu­a­ci­ons ràpides. Pot­ser tri­ga­rem un parell d’anys a veure-les, però no les des­car­tem, com altres millo­res a la depu­ra­dora.
En quin sen­tit?
Aquest mes hem tan­cat l’adqui­sició d’uns ter­renys anne­xos a la depu­ra­dora de Cas­tell d’Aro, i aviat voldríem for­ma­lit­zar la cessió a l’ACA i el Con­sorci d’Aigües de la Costa Brava perquè puguin ini­ciar la redacció del pro­jecte d’ampli­ació de la planta. Però a més de la capa­ci­tat, el que es pretén amb el nou model de rege­ne­ració de l’aigua depu­rada és eli­mi­nar més nutri­ents, com ara els nitrats, i bom­bar l’aigua riu amunt, cap a Santa Cris­tina, per recar­re­gar tot l’aqüífer de la vall d’Aro.
Pel que fa a habi­tatge pro­te­git, pre­ve­uen acti­var algun pro­jecte amb la Gene­ra­li­tat?
A finals del 2024, el govern de la Gene­ra­li­tat ja ens va dema­nar una pri­mera llista de ter­renys sus­cep­ti­bles d’aco­llir habi­tatge pro­te­git. En tenim un parell ja en pro­pi­e­tat, on es podrien desen­vo­lu­par pro­jec­tes, però també altres pos­si­bi­li­tats en zones a urba­nit­zar en un futur imme­diat. Estem en espera de conèixer qui­nes seran les línies d’actu­ació del Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Habi­tatge. Però no tot passa per la cons­trucció d’habi­tat­ges nous.
A més dels ajuts o incen­tius a pro­pi­e­ta­ris que llo­guin, qui­nes idees tenen?
El pla d’habi­tatge que estem enlles­tint en pro­posa per a la recu­pe­ració d’habi­tat­ges buits, o el seu man­te­ni­ment, o ajuts per al llo­guer d’un pri­mer habi­tatge per als joves. Però també recon­ver­si­ons de locals comer­ci­als en desús, ofi­ci­nes bui­des, o fins i tot fomen­tar que gent gran, per exem­ple, que viu sola en grans pro­pi­e­tats trobi la manera de com­par­tir espais. Apro­fi­tar al màxim el mer­cat que ja exis­teix.
El gran front obert que tenen, però, ara mateix és al lito­ral. La pas­sa­rel·la, que havia de fer Cos­tes, al final la tira­ran enda­vant en soli­tari. Algun grup no ho veu clar del tot.
El con­sens entre tots els grups és que l’hau­ria de pagar Cos­tes de l’Estat. Però la foto fixa, també com­par­tida, és que avui no hi ha pres­su­post esta­tal i a curt ter­mini sem­bla que tam­poc n’hi haurà. Por­tem tots ple­gats tre­ba­llant-hi molts anys i ara que tenim el pro­jecte enlles­tit i tots els per­mi­sos de l’ACA, la Gene­ra­li­tat, ho con­ti­nuem tenint atu­rat. Quan hi hagi pres­su­post, ja tro­ba­rem la manera de des­ti­nar aquests recur­sos en algun altre punt de la reforma del pas­seig.
En quin punt està la reforma del pas­seig exis­tent?
Ja hem esco­llit les cinc millors pro­pos­tes del con­curs d’idees, d’entre les 30 que com­pe­tien. Han pre­sen­tat esbos­sos del pro­jecte, i ara caldrà triar la gua­nya­dora. Aquest març s’hau­ria de pre­sen­tar el vere­dicte i encar­re­gar el pro­jecte bàsic, sot­me­tre’l al dic­ta­men de les altres admi­nis­tra­ci­ons i després veure com es paga. Però per a això cal anar tan­cant alguns fronts.
I les obres de la zona sud?
El tram sud del pas­seig es començarà a arran­jar a par­tir de la tar­dor. Cos­tes con­voca el con­curs amb la idea d’ini­ciar les obres del tram pen­dent a final de setem­bre. Han divi­dit el pro­jecte, sense la pas­sa­rel·la, perquè puguem tra­mi­tar aquesta part d’urgència dins de les matei­xes dates. La intenció és avançar la urba­nit­zació i anco­rat­ges a banda i banda del riu, durant el 2026, i poder ins­tal·lar l’estruc­tura pas­sat l’estiu.
Tenen clar a què des­ti­na­ran els diners del Puosc?
El Puosc ens supo­sarà una inversió de 650.000 euros, apro­xi­ma­da­ment. I tenim un pla d’inver­si­ons de gai­rebé cinc mili­ons. Cal veure les bases i veure on els des­ti­nem, perquè ani­ran arri­bant esgla­o­na­da­ment en anu­a­li­tats.
L’altra rei­vin­di­cació que sem­bla que es com­plirà és la millora dels ponts de la C-253 i la GI-666 sobre el Ridaura, per part de la Gene­ra­li­tat.
Ja figu­rava en el pres­su­post del 2023 i s’han encar­re­gat els pro­jec­tes, segons ens va anun­ciar la con­se­llera Pane­que. Espe­rem que el 2026 arribi el finançament per com­ple­tar les obres, perquè és l’últim pas per tan­car l’ende­ga­ment del Ridaura, des del 2009, i solu­ci­o­nar els pro­ble­mes d’inun­da­bi­li­tat. Tot això, en paral·lel, pot fer des­en­ca­llar algu­nes ini­ci­a­ti­ves pri­va­des a l’entorn del riu, des de l’ampli­ació del Port d’Aro fins als Estanys o el sec­tor oest de Cas­tell d’Aro, a tocar de l’ins­ti­tut.
La nit de Platja d’Aro és recor­dada amb nostàlgia, però l’oci noc­turn sem­pre és vist amb certa recança per part de molts resi­dents o segons resi­dents. Cap a on va el sec­tor?
Fa pocs dies en parlàvem amb el nou pre­si­dent de l’asso­ci­ació de l’oci noc­turn. Tenim clar que la nit del 2025 no és la dels 90 ni la dels 70, per mol­tes casuísti­ques. Però con­ti­nua for­mant part de la iden­ti­tat de Platja d’Aro i, dins del turisme fami­liar, hi ha qui vol sor­tir de nit, i amb qua­li­tat. Mol­tes coses depe­nen dels locals, però d’altres també de nosal­tres, o dels ser­veis de mobi­li­tat.
El trans­port públic és un altre dels ser­veis en què recla­men millo­res. En què s’ha avançat?
El bus noc­turn amb Girona ens agra­da­ria que fun­cionés tot l’any. No només a l’estiu. I el sis­tema tari­fari inte­grat ens ha d’aju­dar, perquè és bàsic que els nos­tres veïns tin­guin els matei­xos estal­vis en preu per quilòmetre que en altres comar­ques. Però no només cos­tos, sinó també una revisió a fons dels hora­ris i freqüències. Que encai­xin amb els dels estu­dis d’FP, o que faci­li­tin arri­bar a l’hora a una visita a l’hos­pi­tal.
I a escala de la vall d’Aro i el con­tinu urbà amb Sant Feliu?
Estem estu­di­ant amb Sant Feliu de Guíxols i Santa Cris­tina d’Aro opti­mit­zar l’L5, que passa per Cas­tell d’Aro i s’Agaró però no arriba a Platja d’Aro. Els cos­tos poden ser supe­ri­ors, però si la Gene­ra­li­tat ens dona un cop de mà i els ajun­ta­ments ens ajus­tem, pot ser posi­tiu. El flux de pati­nets de tre­ba­lla­dors entre Sant Feliu i Platja d’Aro deixa clar que hi ha demanda.
Res­pecte a Solius, espe­ren alguna nove­tat immi­nent?
La gestió del con­sorci s’ha endreçat. I la Gene­ra­li­tat ens ha aju­dat a cobrir els cos­tos de man­te­ni­ment de l’abo­ca­dor clau­su­rat. Però encara tenim el sobre­preu del trans­port de la resta a Vaca­ris­ses i de l’orgànica a Lleida. El desig és que aquest any tin­guem l’informe favo­ra­ble per reo­brir la planta d’orgànica i l’acti­vi­tat de trans­ferència. I per a la resta, pot­ser la pressió bai­xarà quan torni a fun­ci­o­nar la inci­ne­ra­dora de Camp­dorà, però cal­dria acla­rir el debat sobre quin és el punt de referència de la fracció resta a tot el Baix Empordà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.