La llei de memòria democràtica supera les esmenes de Vox i PPC i tira endavant

El projecte de llei de memòria democràtica ha superat les esmenes a la totalitat de Vox i el PPC, ja que la resta de grups hi han votat en contra. La norma estableix un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista de l’espai públic i les distincions a les persones que van donar suport al franquisme. Segons el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, el text respon a un “compromís ètic i democràtic amb totes les persones que van patir la repressió i amb la memòria dels que ja no estan entre nosaltres”.

La proposta de llei ja es va tramitar en la legislatura d’Aragonès, però no va arribar a bon port per l’avançament de les eleccions. Segons el conseller el text no ha canviat des d’aleshores. La norma unifica, actualitza i completa en un únic cos legal la legislació catalana vigent en aquesta matèria sobre la base dels principis de veritat, reparació, justícia i garantia no repetició.

Entre altres aspectes, defineix les figures de l’espai i el paisatge de memòria democràtica; sanciona els danys en fosses i l’enaltiment del franquisme; preveu que la Generalitat pugui exercir d’acusació popular en processos penals per delictes comesos durant la Guerra Civil o la dictadura; inclou la perspectiva de gènere; i introdueix l’estudi de la memòria democràtica en els currículums educatius des de primària. A més, estableix actes de commemoració cada 14 d’abril, dia de la proclamació de la República l’any 1931, i cada 7 de novembre, data de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, el 1971.