Un Borbó va intercedir per la vida de Salvador Puig Antich

“Pel respecte i pel bé de la nostra pàtria Espanya, demanem que sigui commutada la pena de mort que recau sobre Salvador Puig Antich.” Aquest és el text que va donar cos a un telegrama que el 20 de febrer del 1974 va enviar Francesc Xavier de Borbó Parma al general Francisco Franco, amb el propòsit que el règim indultés el jove llibertari. El telegrama es va enviar nou dies després que el Consell Suprem de Justícia militar confirmés la sentència amb la pena capital imposada en el consell de guerra celebrat a Barcelona el 8 de gener d’aquell mateix any.

El document en què es dona notícia del contingut del telegrama va ser emès pel servei de premsa del carlisme i datat a la ciutat de Madrid, i és un dels 382 que integren l’expedient 42/08834/04, un dossier d’enllaç que es guarda a l’Arxiu General de l’Administració (AGA), amb seu a Alcalá de Henares, i que ha estat matèria classificada fins a l’1 de gener passat. En aquest cas, el dossier d’enllaç que porta l’etiqueta de Salvador Puig Antich agrupa prop de 400 documents.

Francesc Xavier de Borbó Parma era membre de la branca italiana del llinatge dels Borbons, aspirant al tron del regne d’Espanya i líder del Partit Carlí. La seva trajectòria política és plena d’anades i vingudes, i de la mateixa manera que va fer costat a la revolta feixista del 1936 va acabar constituint-se en oposició al règim de Franco. És en el marc d’aquesta oposició que cal entendre el contingut del telegrama i la intenció en la petició de clemència per a Salvador Puig, que va ser desatesa.

Entre la documentació que conté aquest expedient de l’AGA, n’hi ha una altra de rellevant en relació amb les gestions fetes per evitar l’execució. En aquest cas, la petició va venir d’una organització de caire cristià, la Comisión Nacional de la Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC). Es tracta d’una carta datada a Madrid també el febrer del 1974 i dirigida a l’aleshores president del govern espanyol, Carlos Arias Navarro, signada per José Antonio Garvayo i Antonio Martín, amb responsabilitat organitzativa dins de l’HOAC. En la missiva demanen a Arias que intercedeixi davant Franco, anul·li la condemna a mort i faci les passes necessàries per abolir aquesta pena de legislació espanyola.

Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març del 1974, a la presó Model de Barcelona i pel mètode del garrot, demà farà 51 anys. De res van servir les accions del Borbó i l’HOAC ni altres moviments que hi va haver amb l’objectiu de salvar la vida al militant del MIL, i que també es recullen en l’expedient custodiat per l’AGA. A banda de conservar documents originals, ja sigui generats per organismes de la mateixa administració o per persones externes, el dossier conté reculls d’informacions generades en aquella època en relació amb Salvador. En aquest sentit, es detecta un gran interès de l’administració franquista per seguir qualsevol moviment que el cas generés, i la interpretació que en feia la premsa estrangera. En el dossier, hi abunden els informes fets per personal del Ministeri d’Informació i Turisme de seguiment de les notícies que apareixen en la premsa de països europeus, així com recull de cables d’agències.

Amb relació a les peticions d’indult, destaca la que van fer 300 personalitats de la vida social i política espanyola, encapçalades pel socialista Enrique Tierno Galván, que va acabar sent alcalde de Madrid en les primeres eleccions municipals de la democràcia recuperada. Pel que fa a aquest afer, es conserva un document del Ministeri de Governació, datat el 28 de febrer del 1974, en què es consignen els noms de les persones més conegudes que van signar aquesta petició, com el que va ser ministre de Franco Joaquín Ruiz Jiménez, Gregorio Peces-Barba i la poetessa Aurora de Albornoz, entre d’altres.

S’hi afegeix un document de la Comissaria General d’Investigació Social en què s’informa d’una reunió celebrada al Col·legi d’Advocats de Santiago de Compostel·la, que va acordar escriure un telegrama per demanar clemència per a Salvador.

Una de les circumstàncies que permeten analitzar la documentació de l’expedient sobre Puig Antich és fins a quin punt es van produir desavinences dins del govern de Franco en la reunió celebrada l’1 de març del 1974, en la qual es va acordar tirar endavant l’execució consumada l’endemà mateix a Barcelona. Un informe de la Direcció General de Seguretat cita una informació difosa per l’Agència Popular Informativa (API), que actuava des de la clandestinitat, en la qual es parlava de “divergències” en l’executiu. En concret, s’hi diu que el ministre de Governació, José García Hernández, era ferm partidari de tirar endavant l’execució, mentre que el d’Hisenda, Antonio Barrera, s’hi va oposar.

En aquest context, és coneguda l’existència d’una carta que al seu dia va enviar l’aleshores governador civil de Barcelona, Tomás Pelayo Ros, al ministre García Hernández, en què exposava els seus dubtes sobre la responsabilitat de Puig Antich en la causació directa de la mort del policia Francisco Anguas. Aquesta carta no va tenir mai resposta, fet que reforça la idea de la duresa del punt de vista del ministre en l’afer.

Les fonts que nodreixen aquest expedient són policials i també militars. En aquest sentit, els serveis d’informació de l’exèrcit, coneguts amb el nom de Resibe, també van seguir de molt a prop l’impacte que l’aplicació de la pena de mort havia tingut en la societat. El primer dia feiner després de l’execució, el 4 de març del 1974, es van transmetre un seguit d’informes, via tèlex, sobre la situació que es vivia a Barcelona. En un tèlex de primera hora de la tarda que porta el número 566, s’hi detalla una acció de protesta que va consistir a posar un cadenat de punta a punta del carrer Mallorca, a l’altura de la rambla de Catalunya, i una manifestació “d’un grup de persones” a la Rambla, a l’altura del carrer Ferran, on es va fer una detenció. La font militar informant detalla que “pràcticament no hi ha hagut classe a la universitat” i que “s’han fet moltes assemblees i s’ha fet gran profusió de propaganda subversiva”.

L’informador de l’exèrcit també va comunicar una protesta que van fer 300 obrers del torn de matí de la fàbrica SAE-Metron de Viladecans que van deixar de treballar durant mitja hora, a partir de les nou, i van quedar inactius en el seu propi lloc de treball. La ràbia per la mort de Salvador va durar tot el dia, i una nota informativa de la Direcció General de Premsa, datada aquell 4 de març del 1974 a tres quarts de set del vespre, relatava el llançament de dos còctels Molotov davant del Liceu que van tocar dos policies i els van “ferir de gravetat”.

Totes aquestes protestes es van produir dos dies després de l’execució, però el mateix dissabte en què es va segar la vida de Salvador ja hi va haver les primeres accions al carrer, de les quals també queda constància en l’expedient de l’AGA. Al matí hi va haver una manifestació de centenars de persones al carrer Còrsega i a la tarda una altra a Balmes i Pelai. El personal de Bellvitge va fer una plantada al vestíbul de l’hospital.

El control del que passava i el que es deia amb relació a l’última execució per garrot vil es va mantenir actiu durant mesos. Al cap d’un any es va recollir una esquela, publicada al Diari de Lleida, en què, en llengua catalana, es demanava una pregària per Puig Antich i Heinz Chez, executat el mateix dia i hora a la presó de Tarragona.

Aquell 2 de març del 1975, un informant de la Direcció General de Seguretat va redactar una nota dirigida al Ministeri d’Informació sobre la cerimònia que s’havia fet a l’església barcelonina de Pompeia, en memòria de Salvador. En la nota s’explica que la celebració va ser seguida per 650 persones i que a la sortida “grups de joves que portaven bufandes amb els colors de la bandera catalana es van dirigir cap al centre de la ciutat”. També detalla que al cementiri hi havia presència policial que va impedir que grups de joves que volien anar fins a la tomba de Puig Antich poguessin fer-ho.

Pel que fa a la qüestió del relat dels fets ocorreguts durant la detenció de Puig Antich i la mort a trets del policia Francisco Anguas, la informació que conté l’expedient només fa que incrementar la confusió sobre el nombre de trets que hauria disparat Salvador. La manera de tractar aquest fet, nuclear en la història, ratifica la falta de claredat de la versió oficial i la manipulació que van practicar tant la policia com la justícia per justificar la condemna a mort.