política
El perdó del deute i el nou finançament conviuen amb l’assalt andalús de Montero
La setmana de la vicepresidenta María Jesús Montero va arrencar dilluns en clau catalana –amb la llicència de permetre que Oriol Junqueras ho anunciés en primícia a la seu d’ERC– amb l’acord de condonació del deute autonòmic pactat amb ERC i ampliable a totes les comunitats i va concloure divendres a Sevilla en el dia d’Andalusia, diada en honor del referèndum andalusista del 28 de febrer del 1980 i a la qual va arribar visitant el dia abans Màlaga per presidir l’acte de reparació de Manuel José García Caparrós, el jove malagueny de 18 anys treballador de la cerveseria Victoria assassinat en les manifestacions per l’autonomia andalusa el 4 de desembre del 1977. Aquesta no és una setmana anòmala en el calendari d’una de les ministres més actives i que exerceix de portaveu del govern sense ser-ho –ho va ser del gener del 2020 al juliol del 2021 però ara, segons l’organigrama, ho és la ministra d’Educació, Pilar Alegría–, però sí que il·lustra el xoc entre carpetes i calendaris que Montero viu com a ministra d’Hisenda i alhora secretària general del PSOE andalús. El perdó del deute i el debat del nou finançament singular per a Catalunya conviuran cada cop més amb l’assalt de Montero a la presidència de la Junta, ja que la data de les eleccions (si el president Juanma Moreno no les avança) és el juny del 2026. Els calendaris de complir amb Catalunya i reconquerir Andalusia per al PSOE, doncs, estan condemnats a confluir en la cruïlla del 2025 amb el 2026 i desafiaran la ductilitat de Montero, que no pot acudir al duel amb Moreno amb l’estigma –convenientment explotat pel PP– d’afavorir Catalunya amb el nou finançament.
Que Catalunya i el seu autogovern i finançament siguin invitats electorals a Andalusia no és nou. El 2006, amb Javier Arenas com a líder del PP andalús i Juan Ignacio Zoido com a secretari general, els populars van inundar les emissores de ràdio amb falques que simulaven una conversa de carrer amb el greuge com a leitmotiv. “–Saps que si marxem d’Andalusia a Catalunya el nostre fill haurà d’estudiar català? –Com? –El que sents. A Catalunya és obligatori estudiar català i no es pot en espanyol, que és la llengua de tots. –I per què? –Perquè Zapatero ho consent, i Chaves hi dona suport.” Aquesta era una de les falques marca de la casa del PP andalús i un tast de la duresa en forma d’anticatalanisme que vint anys després es pot trobar Montero, que coneix l’ardit del PP perquè ella va patir in situ les falques sent consellera de Sanitat (2004-2013) del govern de Manuel Chaves.
Calendaris superposats
La condonació del deute obre una tramitació que tot just ha viscut la seva primera etapa, però que es prologarà més enllà del 2025. L’acord aprovat en el Consell de Política Fiscal i Financera de dimecres –amb estampida del PP sense ni tan sols esperar al punt de l’ordre del dia– ha de donar pas ara a una llei orgànica aprovada pel Consell de Ministres per ser enviada al Congrés per a la seva aprovació amb majoria absoluta de 176 vots (amb l’imprescindible vot a favor de Junts) a finals d’any. I amb la llei orgànica al BOE no acaba tot, perquè Hisenda ha de negociar bilateralment amb cada comunitat la quitança en aquell territori i fixar el conveni i firmar-lo perquè es faci efectiva la condonació del deute. És en aquest últim tràmit que Montero augura que, arribada l’hora de tenir el conveni al davant i ja sense tant de focus i després d’haver espremut el greuge territorial, el PP el firmarà i s’hi apuntarà.
“Genovès o andalús?”
Si bé amb la condonació del deute Montero ha protegit el seu flanc de candidata a la Junta amb l’escut de situar Andalusia com la gran beneficiada del càlcul, amb 18.791 milions de perdó davant els 17.100 milions perdonats a Catalunya, blindar-se contra els greuges no serà tan senzill en un debat com el del nou sistema de finançament que arriba acompanyat de l’adjectiu singular. Davant Moreno, que té un perfil moderat com a baró popular que està als antípodes ideològics i estilístics de la madrilnya Isabel Díaz Ayuso, l’estratègia inaugurada per Montero per navegar les onades d’acusacions de beneficiar Catalunya és acusar el PP andalús de sucursalisme madrileny com ha fet històricament l’independentisme amb el PSC. “T’aixeques de la taula i prefereixes defensar els interessos de Gènova! Ets més genovès que andalús! I no genovès d’Itàlia sinó de la seu del PP de Gènova 13, que és la que dona instruccions”, ha etzibat Montero a propòsit de l’estampida dels catorze consellers populars d’Hisenda liderats per Miguel Corgos (Galícia), Rocío Albert (Madrid) i Carolina España (Andalusia) dimecres en el si del CPFF.
L’ajuda de Puigdemont
En vigílies de la diada del 28-F el Centre d’Estudis Andalusos ha publicat el seu tradicional estudi d’identitat i l’última edició revela que els que se senten més andalusos que espanyols superen ja el 25% i escalen fins al 27% (més d’un de cada quatre), mentre que un 64% sosté que el govern espanyol tracta millor la resta de comunitats. Conscient del repunt andalusista i del substrat del greuge, Moreno s’aferra al greuge fiscal. “Els diners que només existeixen sobre el paper no paguen carreteres ni construeixen hospitals ni col·legis, només és il·lusionisme comptable”, denuncia el president andalús, nascut a Barcelona. “Sense un finançament just per a la nostra terra, sense els recursos que ens corresponen i que exigim, l’autogovern d’Andalusia es dilueix i els drets dels andalusos es limiten”, rebla. La sort de la vicepresidenta Montero és que la queixa de Carles Puigdemont l’ajuda en el seu derbi andalús. “Quina part del plantejament porta determinats periodistes o portaveus polítics a dir que Junts no vol que la Generalitat pagui menys deute? Per cert, han donat explicacions de la raó per la qual es perdona el 50% de deute a Andalusia i només el 20% a Catalunya?”, argumentava Puigdemont en un llarg apunt a X que li servia per redreçar l’oposició inicial de Junts i que de retruc alleuja Montero. Perquè si Moreno li retreu que 18.791 milions de deute perdonats a Andalusia són “engrunes” i Puigdemont hi veu un privilegi andalús, la suma dels atacs inversos és zero.
Primeres fissures al PP
Per si l’ajuda involuntària de Puigdemont a Montero no fos prou, els barons del PP pateixen les primeres fissures. “Jo, sent president d’una comunitat, he de llegir-ne la lletra petita abans de saber si hi ha adhesió o no hi ha adhesió”, admet el president d’Aragó, Jorge Azcón, quan se li pregunta si al final firmarà el conveni de la quitança.
Si bé la legislatura de Pedro Sánchez avança cap al seu equador amb el 2027 com a horitzó final, fonts d’ERC i de Junts admeten que estan descobrint ara que els anhels dels seus pactes depenen més que mai del calendari polític al sud de Despeñaperros. La convocatòria d’eleccions andaluses és l’únic botó en mans de Moreno, però el compàs del calendari català i andalús dels propers divuits mesos el dicta la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, que cada cap de setmana es vesteix de cap de cartell del PSOE andalús.