Mil pisos en mans de bancs

La desocupació més destacada de l’any passat al Vendrell va ser la d’un complex turístic a Coma-ruga amb vint xalets unifamiliars situat davant d’un institut escola. L’Ajuntament feia molts anys que lluitava perquè es buidés, insistint a jutges perquè ho autoritzessin i perseguint la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) perquè es mogués. Hi malvivien una setantena de persones. “Si no era amb ordre judicial, no hi podíem fer res”, explica l’alcalde del municipi, Kenneth Martínez. “Portava molts anys ocupat i generava molts problemes de robatoris. És una situació que hem resolt i ara el barri està tranquil. La Sareb ha actuat i ho té vigilat. De fet, és un complex que encara té possibilitats de vendre’s”, assegura el batlle.

L’altra gran desocupació va tenir lloc al centre històric, en una edificació de nova construcció però sense cèdula d’habitabilitat. La van ocupar la primavera del 2023. “Cada dia hi havia dues o tres estirades de bosses i furts. Aquí sí que vam fer una operació policial d’emprenyar, pur i dur, fins que vam tenir una finestra d’oportunitat: els ocupants es van barallar, hi va haver un petit incendi i, amb un escrit dels Bombers que deia que s’havia de tancar per risc, vam actuar. Amb un paper dels Bombers pots anar a tot arreu”, valora Martínez.

Davant del problema amb les ocupacions il·legals, el Vendrell va crear l’estiu del 2023 una oficina antiocupacions, que l’any passat va evitar un total de 110 intents d’entrada en immobles aliens, cosa que representa el 88% del total d’intents que es van registrar, que van ser 124. Els que no es van poder evitar van ser els que ja estan en processos judicials, en els quals l’Ajuntament no pot actuar per mitjà de la policia local.

“Tenim un problema amb les ocupacions perquè hi ha mil habitatges que són propietat de grans tenidors, bancs i fons d’inversions”, resumeix Martínez. “És inacceptable, inadmissible i una vergonya que quinze anys després del crac de la construcció hi hagi més de mil pisos en mans de bancs que siguin la temptació per provocar aquest conflicte de convivència i siguin una font per a les màfies, que s’aprofiten de les dificultats de les persones d’accedir a un habitatge”, continua. “Jo no parlo per parlar. De vegades venen al despatx i et diuen que els volen fer fora i els preguntes com hi van arribar i expliquen que van venir de Calatayud pagant una gent... És terrible”, afirma el batlle, que critica que grans propietaris vulguin vendre a preu de mercat i reclama a les administracions superiors que obliguin els grans tenidors a vendre, llogar o cedir immobles als consistoris per solucionar l’emergència d’habitatge de moltes famílies.

Segons l’Ajuntament, el perfil més habitual dels que intenten ocupar un habitatge il·legalment és el de persones que tenen antecedents policials i això acaba sent un focus de problemes de convivència amb el veïnat, ja que aprofiten l’espai per fer activitats delictives. Quan es detecta una ocupació, l’Ajuntament mira primer al cadastre a la recerca del propietari de l’immoble per veure si ha posat una denúncia al jutjat: “Els grans bancs, amb tantes propietats que tenen, potser no han posat la denúncia.” També es pot donar el cas que l’immoble estigui en una mena de llimbs: des que el jutge embarga una propietat fins que se la fa pròpia la Sareb poden passar mesos, “i mentrestant no hi ha propietari, no pots posar una denúncia, no pots fer res, excepte si hi ha ocupacions de gent que es dedica directament a la delinqüència, que fem la part no administrativa, la policial”. Aleshores comença el que Martínez en diu “incomodar”: “Fem un servei que consisteix a estar fix davant de la porta perquè et vegin. Qui són vostès? Demanar la documentació. Si estan connectats il·legalment a la xarxa d’aigua, els la tallem, juguem al gat i la rata. Envies Endesa, que va ràpid pel risc d’accidents, però tampoc no és l’endemà. Anem incomodant i aprofitem oportunitats, quan es buida un immoble perquè marxen, o perquè es barallen, o quan només queda una família i els nostres serveis socials li faciliten durant unes setmanes un pis de trànsit.” Cas per cas, persona a persona.

“És allò que els ajuntaments no hauríem de fer perquè no ens correspon: no tenim els diners, no ens toca, no tenim eines, no ens donen recursos. I a sobre ho fem sota amenaça que estem traspassant les nostres competències”, defensa el dirigent socialista. “Si nosaltres anem a un bloc de pisos ocupats que pel que sigui està buit i el tapiem, si ho fem sense tot el tràmit judicial, podríem estar fent malversació de fons públics perquè estem posant uns totxos en una propietat privada amb una competència que no és municipal”, recorda. “No tenim cap altra opció, perquè si hi ha un focus d’ocupació que genera mal ambient i por al barri, i tenim la possibilitat de tapiar i solucionar com a mínim temporalment aquell problema, què faràs? Tapiaràs, però amb un informe d’intervenció que et diu: alerta, que aquí hi ha una despesa que no correspon”, argumenta l’alcalde. En aquest sentit, l’oficina treballa “sobre el límit, límit, límit” de les competències municipals.