Joan Martín
Cap de l’oposició (PSC)
“Anuncien inversions que fa anys que estaven previstes”
“En habitatge, l’alcalde exigeix gestionar els pisos de la Sareb, però el que ha de fer és usar les ordenances i carregar-los impostos”
“La Generalitat està molt compromesa amb el campus de salut, i des del món local cal propiciar que es faci al més aviat possible”
No són de fiar. Han tingut compromisos que no han complert i han promès inversions que no s’han fet mai
El portaveu socialista, Joan Martín, torna a ser a l’oposició per tercer mandat consecutiu, però en les darreres eleccions va aconseguir mantenir el nombre de regidors. Continua preocupat pel que considera falta d’acció per part del govern municipal i per l’alentiment del projecte del campus de salut.
El pressupost per al 2025 és de rècord i s’han anunciat moltes inversions. Què en pensa?
El problema és quan analitzem què ha passat amb els pressupostos anteriors. Moltes vegades aquesta voluntat d’intencions s’ha quedat en això, en voluntat. Tots els projectes d’inversió que han anunciat són molt antics i fa temps que s’han de fer. Si no es fan, és clar que hi ha diners al calaix. Són les inversions que van dir que farien els anys 2020, 2021, 2022...
La pista esportiva, el cementiri, el pàrquing de les Guixeres, són projectes antics?
El pàrquing de les Guixeres el van pactar amb nosaltres en la investidura del 2015. Han passat deu anys i no s’ha fet. És que no ha fet res, i així portem molts anys. Si una cosa caracteritza el govern d’ERC, abans amb la CUP, ara amb Junts amb el suport de la CUP, és que no han fet res. Si jo penso què és el que ha fet aquest govern des que van arribar, quin és l’element característic, la fita important que ha fet, em costarà de trobar algun gran projecte. I la pista esportiva també fa molt temps que s’anuncia.
Ara s’ha comprat l’antiga fabrica tèxtil de la Gassol?
Sí, són prop de sis milions d’euros per un equipament en què no saben què hi volen fer i que té més de 12.000 metres quadrats, amb amiant que caldrà treure. Això tampoc ho van dir. Compren espais dels quals no saben què en faran, mentre a altres punts del municipi en falten, com al barri de la Massana, on no hi ha equipaments.
Queda clar que no té gaire confiança en la paraula de l’alcalde.
És que ja és el tercer mandat. No són de fiar, perquè han tingut molts compromisos que no han complert, i han promès moltes inversions que mai s’han fet. Tot és improvisació, i després hi ha aquests projectes que són a mitges amb Girona, com la séquia, les Deveses, amb els quals s’omplen la boca. Però falta el dia a dia de la ciutat, el manteniment, els parcs infantils, que està bé que se’n facin de nous, però cal mantenir els que ja hi ha. Ho veiem també amb la il·luminació, les voreres...
Una altra de les partides del pressupost amb gran inversió és la de cultura, amb 2,1 milions.
Jo, si analitzo en què s’inverteix en cultura a Salt, no veig que hi hagi un retorn. En aquest sentit, sí que la cultura és una porta d’entrada per a la inclusió i per a la igualtat d’oportunitats. Sí que es fa feina, i com a docent, també crec que la cultura pot ser un àmbit d’entrada. Però l’has de relacionar amb l’educació, l’has de relacionar amb el sentiment de pertinença, l’has de relacionar amb l’orgull de ser d’aquí. Sí, està molt bé, tenim un Ateneu. I fa molta activitat, però moltes vegades queda esbiaixada a una tipologia de persones molt concreta. I el que necessitem és que això s’obri. Necessitem que la gent senti orgull de Salt i en això sí que la cultura hi ha de jugar un paper.
En habitatge, l’alcalde reclama gestionar els pisos de la Sareb.
La solució a aquesta temàtica no és senzilla, però l’alcalde no pot dir a la Generalitat que obligui els fons voltor a entregar els pisos. No és tan senzill. Sí que té, en canvi, unes eines que estan a la seva disposició i que no fa servir, que són les ordenances fiscals. Si els fons voltor no cedeixen els pisos, pot fer un recàrrec dels impostos. Les adquisicions que s’han fet han estat gairebé de casualitat, perquè hi va haver l’oportunitat. Però quan hi havia subvencions de la Diputació per adquirir habitatge, no es van demanar. S’ha de ser més efectiu.
Assegura que el campus de salut va amb retard. El preocupa el futur Clínic, a Barcelona?
Pel que fa al Clínic, sí que al final estem parlant d’un dels grans hospitals de Catalunya, amb una potència que evidentment pot córrer molt més. Però jo crec que hi ha un compromís molt clar de la Generalitat respecte al campus de salut, i el que necessitem és propiciar que es faci al més aviat possible. Perquè no és el mateix que es faci el 2032 que el 2050. I no és només el campus. S’ha de moure tot, la part comercial, la mobilitat... Les administracions han de posar les condicions perquè si una empresa ha de valorar si se’n va al costat del Clínic o a Girona pensi on es fa la millor feina en salut mental, per exemple, i opti pel nou Trueta. Perquè això és el que generarà activitat econòmica, i potenciarà el sector. Això és important. Jo crec que això, des de la Generalitat, ho tenim clar. Però pels ritmes que veiem que porten les administracions locals no ho tenim tan clar. Perquè al final tot això es va aprovar l’any 2020. El 2022, si no recordo malament, havien d’estar els planejaments fets i ja hem entrat a l’any 2025.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.