Política

Francesc Castañer Campolier

Alcalde (Independents de Porqueres)

“La clau de l’èxit ha estat fer els projectes per fases i molt pensats”

“Com passa a tot el país, el repte és l’habitatge. Som un municipi de 4.850 habitants, a punt d’arribar als 5.000”

“S’està urbanitzant un sector on hi ha parcel·les municipals on podrien sortir al voltant de 38 pisos”

Porqueres ha deixat de ser un municipi dormitori. Disposem de bons serveis i de moltes entitats A la plaça Major volem pisos tutelats per a gent gran per viure-hi de manera compartida

L’alcalde de Por­que­res, Fran­cesc Castañer (Inde­pen­dents de Por­que­res), des­taca la importància de gene­rar habi­tatge en un muni­cipi bàsica­ment for­mat per cases uni­fa­mi­li­ars. En aquest sen­tit, i des de fa temps, es tre­ba­lla amb la Gene­ra­li­tat i ja es dis­posa de ter­renys per ofe­rir per fer habi­tatge de pro­moció pública amb tres par­cel·les del sec­tor que s’està urba­nit­zant dar­rere l’empresa Gui­tar­res Camps. Un altre repte, explica, és relli­gar un muni­cipi que es va expan­dir de manera caòtica durant les dues grans ona­des de crei­xe­ment dels anys setanta i noranta del segle pas­sar. Ara, i segons des­taca amb orgull, tot i la feina que resta, Por­que­res és un muni­cipi equi­li­brat amb un impor­tant ven­tall de ser­veis que el fan mirar al futur amb opti­misme, i tot això a les por­tes d’arri­bar als 5.000 habi­tants.

Quins són els prin­ci­pals rep­tes que ha d’afron­tar Por­que­res?
Com passa a tot el país, el repte és l’habi­tatge. Som un muni­cipi de 4.850 habi­tants, a punt d’arri­bar als 5.000, el que repre­senta pujar un graó més. Això impli­carà tenir uns ser­veis extres, dos regi­dors més i, també, una apor­tació més impor­tant per part de l’Estat.
Això lliga amb els ser­veis que dona el muni­cipi.
Sí, els ser­veis ja els estem ofe­rint i, a més, arri­bar als 5.000, serà una bona cosa. El que ens tro­bem és que tenim un seguit de sec­tors urbanístics que hem d’aca­bar de desen­vo­lu­par.
Per cons­truir?
No exac­ta­ment. Tenim uns sec­tors que, ara mateix, són camps dins de la mateixa trama urbana. Com dic, no tant per créixer com per relli­gar el muni­cipi i asso­lir unes bones comu­ni­ca­ci­ons.
Par­lava dels ser­veis. Satis­fet dels que ofe­reix el muni­cipi?
Penso que sí. Tenim un pavelló, una sala poli­va­lent, una pis­cina, ins­tal·laci­ons de petanca, dues esco­les, bibli­o­teca, un cen­tre per a gent gran, un polígon indus­trial, que està força ocu­pat i dona opor­tu­ni­tats de tre­ba­llar a la gent, i un CAP.
Estic per venir a viure-hi. Una llista que fa pat­xoca.
Gràcies. Sí, n’estem molt orgu­llo­sos. A vega­des, no valo­rem prou el que tenim, perquè som molt auto­e­xi­gents. En l’àmbit de ser­veis, penso que hem arri­bat a unes dimen­si­ons cor­rec­tes. I això sem­pre pen­sant en més i mai en menys!
Seguim amb els rep­tes.
Un dels rep­tes que tenim és la via pública. La clau de l’èxit ha estat fer els pro­jec­tes per fases i molt pen­sats. Si mireu la zona espor­tiva, veu­reu que també hi tenim pis­tes de ten­nis i camp de fut­bol. Quan vam començar, ho vam fer amb un pla­ne­ja­ment de com hau­ria de ser.
Sem­pre és bo pla­ni­fi­car bé.
Sem­pre explico l’anècdota que, quan vam començar la pis­cina, pri­mer vam fer els ves­ti­dors que van ser­vir per al camp de fut­bol, que és el que vam fer pri­mer, però que van donar ser­vei a banda d’aquests equi­pa­ments a altres acti­vi­tats espor­ti­ves. Amb això vull dir que tot s’ha fet pen­sant molt com fer-ho i de quina manera. Tot molt pen­sat.
Molta feina per fer?
Sí, perquè Por­que­res va créixer de manera molt caòtica, espe­ci­al­ment en la dècada dels setanta i la dels vui­tanta del segle pas­sat, espe­ci­al­ment amb la gent que va venir de Sant Miquel. Després, als anys noranta, vam tenir una altra onada de crei­xent. Per això comento que ens faria falta aca­bar de relli­gar, de cosir, con­nec­tar aquests sec­tors que, en aquell moment i fruit d’aquest crei­xe­ment caòtic, van que­dar sense urba­nit­zar. El que sí que tenim és molt de sòl rústic. El muni­cipi té uns 33 km²; per tant, som grans. La majo­ria de la població es con­cen­tra als pobles de les Pedre­res, Mata i Miànigues.
Què diria que els falta?
Aca­bar la plaça Major. El muni­cipi el for­men set pobles. Ja fa temps que, entre Mata i les Pedre­res, que serien els nuclis amb més població, els ter­renys on hi havia hagut l’antic camp de fut­bol els anem con­ver­tint en la plaça Major. S’hi ha fet la bibli­o­teca i també hi ha el con­sul­tori mèdic i el cen­tre de la gent gran. I un dels pro­jec­tes que tenim és tras­lla­dar-hi l’ajun­ta­ment.
Per allò que deia de relli­gar el muni­cipi i crear siner­gies.
L’ajun­ta­ment està en un mas al polígon indústria. Actu­al­ment, Por­que­res ha dei­xat de ser un muni­cipi dor­mi­tori. Dis­po­sem de molts de ser­veis i, també, de mol­tes enti­tats. Això fa que siguem una comu­ni­tat molt viva. Però sí que és veri­tat que l’urba­nisme que tenim és d’habi­tatge uni­fa­mi­liar. És cert que tenim algun edi­fici d’habi­tatge plu­ri­fa­mi­liar i això també ho estem tre­ba­llant, a banda d’aju­dar a dotar de més dina­misme el nucli.
I el comerç?
Dina­mit­zar el comerç és un pro­blema arreu del país, en el sen­tit que ho tenen molt difícil per tirar enda­vant. Sí que és veri­tat que ens va sor­tint algun petit comerç, si bé més adreçats al sec­tor ser­veis, més espe­ci­a­lit­zats. Mol­tes vega­des, és fàcil ser nega­tiu, però també veus que, a poc a poc, es van obrint comerços que poden plan­tar cara a les grans cade­nes. Tenim el car­rer Sant Andreu, que és la car­re­tera d’anar a Banyo­les, on es con­cen­tra la majo­ria dels comerços. Arre­glant tot aquest entorn pro­vo­ca­rem que pas­sin coses i sigui més atrac­tiu. És un tre­ball cons­tant ben enca­mi­nat.
Estan satis­fets dels ser­veis que ha acon­se­guit donar al ciu­tadà?
Sí, penso que en l’àmbit de ser­veis estem ben dotats. Però no hem d’obviar la pressió que repre­senta estar engan­xats a Banyo­les, que té uns 20.000 habi­tants, qua­tre vega­des més que nosal­tres. Per tant, el que tre­ba­llem és defen­sar aquest sen­tit de per­ti­nença, d’iden­ti­tat per evi­tar ser xuclar.
Què els manca?
Un ins­ti­tut. És veri­tat que es va posar sobre la taula fer un quart ins­ti­tut, a Por­que­res. Ho vam llui­tar molt, però no va ser pos­si­ble pel tema de la nata­li­tat. També ens falta, no obli­dem que tenim molt sòl rústic, por­tar l’aigua pota­ble al nucli de Pujar­nol.
És com­pli­cat?
Molt, perquè som davant un dis­se­mi­nat. Estem mirant amb l’ACA si a través de Sant Miquel de Camp­ma­jor podem fer-hi arri­bar l’aigua. És una pro­blemàtica molt gran, perquè tenim un des­ni­vell de 800 metres. L’aigua la tre­uen de pous, i el tema de la sequera pre­o­cupa.
Al prin­cipi de l’entre­vista par­lava del repte de l’habi­tatge.
Quan Por­que­res va començar a créixer, a les parts urba­nes es van com­prar par­cel·les i, després, amb el boom immo­bi­li­ari, això va con­ti­nuar. Mol­tes, que eren per als fills, no es van edi­fi­car. El sòl, doncs, està molt repar­tit amb mol­tes famílies que tenen par­cel·les bui­des i els fills han mar­xat i no s’han edi­fi­cat. Però, a poc a poc, ja es van aca­bar d’emple­nar.
I pel que fa als habi­tat­ges plu­ri­fa­mi­li­ars?
S’està urba­nit­zant un sec­tor, dar­rere Gui­tar­res Camps, on hi ha tres par­cel·les on podrien sor­tir al vol­tant de 38 pisos de fins a 90 m². Estem mirant si a través d’Incasòl o d’algun altre orga­nisme pot tirar enda­vant. Fa qua­tre anys que hi estem tre­ba­llant. Les obres d’urba­nit­zació ja és fan i els ter­renys estan dis­po­ni­bles. A més, a la plaça Major volem fer pisos tute­lats per a gent gran per viure-hi de manera com­par­tida amb espais comuns i pri­vats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.