Francesc Castañer Campolier
Alcalde (Independents de Porqueres)
“La clau de l’èxit ha estat fer els projectes per fases i molt pensats”
“Com passa a tot el país, el repte és l’habitatge. Som un municipi de 4.850 habitants, a punt d’arribar als 5.000”
“S’està urbanitzant un sector on hi ha parcel·les municipals on podrien sortir al voltant de 38 pisos”
Porqueres ha deixat de ser un municipi dormitori. Disposem de bons serveis i de moltes entitats A la plaça Major volem pisos tutelats per a gent gran per viure-hi de manera compartida
L’alcalde de Porqueres, Francesc Castañer (Independents de Porqueres), destaca la importància de generar habitatge en un municipi bàsicament format per cases unifamiliars. En aquest sentit, i des de fa temps, es treballa amb la Generalitat i ja es disposa de terrenys per oferir per fer habitatge de promoció pública amb tres parcel·les del sector que s’està urbanitzant darrere l’empresa Guitarres Camps. Un altre repte, explica, és relligar un municipi que es va expandir de manera caòtica durant les dues grans onades de creixement dels anys setanta i noranta del segle passar. Ara, i segons destaca amb orgull, tot i la feina que resta, Porqueres és un municipi equilibrat amb un important ventall de serveis que el fan mirar al futur amb optimisme, i tot això a les portes d’arribar als 5.000 habitants.
Quins són els principals reptes que ha d’afrontar Porqueres?
Com passa a tot el país, el repte és l’habitatge. Som un municipi de 4.850 habitants, a punt d’arribar als 5.000, el que representa pujar un graó més. Això implicarà tenir uns serveis extres, dos regidors més i, també, una aportació més important per part de l’Estat.
Això lliga amb els serveis que dona el municipi.
Sí, els serveis ja els estem oferint i, a més, arribar als 5.000, serà una bona cosa. El que ens trobem és que tenim un seguit de sectors urbanístics que hem d’acabar de desenvolupar.
Per construir?
No exactament. Tenim uns sectors que, ara mateix, són camps dins de la mateixa trama urbana. Com dic, no tant per créixer com per relligar el municipi i assolir unes bones comunicacions.
Parlava dels serveis. Satisfet dels que ofereix el municipi?
Penso que sí. Tenim un pavelló, una sala polivalent, una piscina, instal·lacions de petanca, dues escoles, biblioteca, un centre per a gent gran, un polígon industrial, que està força ocupat i dona oportunitats de treballar a la gent, i un CAP.
Estic per venir a viure-hi. Una llista que fa patxoca.
Gràcies. Sí, n’estem molt orgullosos. A vegades, no valorem prou el que tenim, perquè som molt autoexigents. En l’àmbit de serveis, penso que hem arribat a unes dimensions correctes. I això sempre pensant en més i mai en menys!
Seguim amb els reptes.
Un dels reptes que tenim és la via pública. La clau de l’èxit ha estat fer els projectes per fases i molt pensats. Si mireu la zona esportiva, veureu que també hi tenim pistes de tennis i camp de futbol. Quan vam començar, ho vam fer amb un planejament de com hauria de ser.
Sempre és bo planificar bé.
Sempre explico l’anècdota que, quan vam començar la piscina, primer vam fer els vestidors que van servir per al camp de futbol, que és el que vam fer primer, però que van donar servei a banda d’aquests equipaments a altres activitats esportives. Amb això vull dir que tot s’ha fet pensant molt com fer-ho i de quina manera. Tot molt pensat.
Molta feina per fer?
Sí, perquè Porqueres va créixer de manera molt caòtica, especialment en la dècada dels setanta i la dels vuitanta del segle passat, especialment amb la gent que va venir de Sant Miquel. Després, als anys noranta, vam tenir una altra onada de creixent. Per això comento que ens faria falta acabar de relligar, de cosir, connectar aquests sectors que, en aquell moment i fruit d’aquest creixement caòtic, van quedar sense urbanitzar. El que sí que tenim és molt de sòl rústic. El municipi té uns 33 km²; per tant, som grans. La majoria de la població es concentra als pobles de les Pedreres, Mata i Miànigues.
Què diria que els falta?
Acabar la plaça Major. El municipi el formen set pobles. Ja fa temps que, entre Mata i les Pedreres, que serien els nuclis amb més població, els terrenys on hi havia hagut l’antic camp de futbol els anem convertint en la plaça Major. S’hi ha fet la biblioteca i també hi ha el consultori mèdic i el centre de la gent gran. I un dels projectes que tenim és traslladar-hi l’ajuntament.
Per allò que deia de relligar el municipi i crear sinergies.
L’ajuntament està en un mas al polígon indústria. Actualment, Porqueres ha deixat de ser un municipi dormitori. Disposem de molts de serveis i, també, de moltes entitats. Això fa que siguem una comunitat molt viva. Però sí que és veritat que l’urbanisme que tenim és d’habitatge unifamiliar. És cert que tenim algun edifici d’habitatge plurifamiliar i això també ho estem treballant, a banda d’ajudar a dotar de més dinamisme el nucli.
I el comerç?
Dinamitzar el comerç és un problema arreu del país, en el sentit que ho tenen molt difícil per tirar endavant. Sí que és veritat que ens va sortint algun petit comerç, si bé més adreçats al sector serveis, més especialitzats. Moltes vegades, és fàcil ser negatiu, però també veus que, a poc a poc, es van obrint comerços que poden plantar cara a les grans cadenes. Tenim el carrer Sant Andreu, que és la carretera d’anar a Banyoles, on es concentra la majoria dels comerços. Arreglant tot aquest entorn provocarem que passin coses i sigui més atractiu. És un treball constant ben encaminat.
Estan satisfets dels serveis que ha aconseguit donar al ciutadà?
Sí, penso que en l’àmbit de serveis estem ben dotats. Però no hem d’obviar la pressió que representa estar enganxats a Banyoles, que té uns 20.000 habitants, quatre vegades més que nosaltres. Per tant, el que treballem és defensar aquest sentit de pertinença, d’identitat per evitar ser xuclar.
Què els manca?
Un institut. És veritat que es va posar sobre la taula fer un quart institut, a Porqueres. Ho vam lluitar molt, però no va ser possible pel tema de la natalitat. També ens falta, no oblidem que tenim molt sòl rústic, portar l’aigua potable al nucli de Pujarnol.
És complicat?
Molt, perquè som davant un disseminat. Estem mirant amb l’ACA si a través de Sant Miquel de Campmajor podem fer-hi arribar l’aigua. És una problemàtica molt gran, perquè tenim un desnivell de 800 metres. L’aigua la treuen de pous, i el tema de la sequera preocupa.
Al principi de l’entrevista parlava del repte de l’habitatge.
Quan Porqueres va començar a créixer, a les parts urbanes es van comprar parcel·les i, després, amb el boom immobiliari, això va continuar. Moltes, que eren per als fills, no es van edificar. El sòl, doncs, està molt repartit amb moltes famílies que tenen parcel·les buides i els fills han marxat i no s’han edificat. Però, a poc a poc, ja es van acabar d’emplenar.
I pel que fa als habitatges plurifamiliars?
S’està urbanitzant un sector, darrere Guitarres Camps, on hi ha tres parcel·les on podrien sortir al voltant de 38 pisos de fins a 90 m². Estem mirant si a través d’Incasòl o d’algun altre organisme pot tirar endavant. Fa quatre anys que hi estem treballant. Les obres d’urbanització ja és fan i els terrenys estan disponibles. A més, a la plaça Major volem fer pisos tutelats per a gent gran per viure-hi de manera compartida amb espais comuns i privats.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.