Parsimònia legal

Dos anys no és res en el des­ple­ga­ment de l’Esta­tut..., sem­pre que es com­pari amb el seu ante­ces­sor i els rit­mes que s’han seguit entre el govern espa­nyol i el govern català des del 1979. De fet, el nou Esta­tut es va apro­var quan encara fal­ta­ven un bon gra­pat de com­petències del vell per des­ple­gar; hi havia qui les quan­ti­fi­cava en una tren­tena i hi havia qui les allar­gava fins a la vui­tan­tena. I encara una dada més com a prèvia: de les catorze com­petències que l’exe­cu­tiu català ha quan­ti­fi­cat com a tras­pas­sa­des aquests dos últims anys, hi ha cinc apar­tats que cor­res­po­nen a matèries vin­cu­la­des a l’ante­rior text esta­tu­tari.

Però, a la vista de l’evo­lució de les nego­ci­a­ci­ons i dels incom­pli­ments que aquest 9 d’agost es posa­ran de mani­fest en el reforçament del front comú que han cons­tituït govern i opo­sició a Cata­lu­nya, el més pre­o­cu­pant per al futur del des­ple­ga­ment de l’Esta­tut és la par­simònia legal que afecta les cam­bres de repre­sen­tació que han de donar forma als arti­cles. Les Corts espa­nyo­les i el Par­la­ment de Cata­lu­nya no han per­dut del tot el temps en l’ade­quació de les lleis al marc legal que esti­pula el nou Esta­tut català, però sí que han impo­sat un ritme fins i tot més pre­o­cu­pant en la len­ti­tud que el que hi havia ante­ri­or­ment.

Xifres irrisòries
Al marge que hi hagi lleis que la prudència fa que no es des­ple­guin a l’espera del que dic­ta­mini el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal res­pecte als recur­sos que es man­te­nen vius, la xifra de modi­fi­ca­ci­ons de lleis exe­cu­ta­des fins ara parla per si mateixa: setze per la part cata­lana i qua­tre per la part espa­nyola. Òbvi­a­ment, aques­tes dues xifres encara són molt més sig­ni­fi­ca­ti­ves si es com­pa­ren amb el que queda per fer: segons un informe de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Autonòmics (IEA), l’Estat ha de des­ple­gar o modi­fi­car no menys d’una tren­tena de lleis i Cata­lu­nya ha de fer un total apro­xi­mat d’unes 120 lleis en tot el procés.

Dos cata­lans entre 34 per al TC
La part espa­nyola, tenint en compte lògica­ment que aques­tes xifres no s’exe­cu­ta­ran ni en una legis­la­tura ni en dues, tam­poc ha triat les lleis més emblemàtiques per adap­tar-se a la nova lega­li­tat i s’ha limi­tat a actuar en qua­tre fronts: la llei de l’esta­tut orgànic del minis­teri fis­cal, la llei orgànica del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal per per­me­tre que les comu­ni­tats autònomes par­ti­ci­pin en la desig­nació de magis­trats, la reforma del regla­ment del Senat i la llei de l’esta­tut bàsic de l’empleat públic. Pot­ser la que ha supo­sat un canvi més cri­da­ner ha sigut la que es refe­reix al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, que va ser recor­re­guda pel Par­tit Popu­lar i ava­lada per l’alt tri­bu­nal. Ara al setem­bre el Par­la­ment haurà d’enviar al Senat els seus dos can­di­dats, que s’afe­gi­ran als dos que enviï cada auto­no­mia; 17 per dos són 34, un total del qual s’hau­ran de triar els noms que cobri­ran qua­tre llocs en total.

La part cata­lana, en el mateix inter­val de temps, ha apro­vat 16 lleis que des­ple­guen l’Esta­tut, nou més estan en tra­mi­tació par­la­mentària i hi ha una altra quin­zena d’avant­pro­jec­tes, com el de la llei del Síndic de Greu­ges o la de con­sul­tes popu­lars. Entre les lleis que ja han vist la llum hi ha la de l’Agència Tri­butària, la del Con­sell Naci­o­nal de les Arts de Cata­lu­nya i la de Ser­veis Soci­als. Al Par­la­ment està enca­llada la llei del Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries. De les 120 lleis que s’hau­ran de des­ple­gar des de Cata­lu­nya, l’IEA en clas­si­fica 45 de noves, 25 de reco­ma­na­bles i 50 modi­fi­ca­ci­ons. El pronòstic de l’ins­ti­tut era de tres legis­la­tu­res. Al ritme actual, caldrà més temps.