Parsimònia legal

Dos anys no és res en el desplegament de l’Estatut..., sempre que es compari amb el seu antecessor i els ritmes que s’han seguit entre el govern espanyol i el govern català des del 1979. De fet, el nou Estatut es va aprovar quan encara faltaven un bon grapat de competències del vell per desplegar; hi havia qui les quantificava en una trentena i hi havia qui les allargava fins a la vuitantena. I encara una dada més com a prèvia: de les catorze competències que l’executiu català ha quantificat com a traspassades aquests dos últims anys, hi ha cinc apartats que corresponen a matèries vinculades a l’anterior text estatutari.

Però, a la vista de l’evolució de les negociacions i dels incompliments que aquest 9 d’agost es posaran de manifest en el reforçament del front comú que han constituït govern i oposició a Catalunya, el més preocupant per al futur del desplegament de l’Estatut és la parsimònia legal que afecta les cambres de representació que han de donar forma als articles. Les Corts espanyoles i el Parlament de Catalunya no han perdut del tot el temps en l’adequació de les lleis al marc legal que estipula el nou Estatut català, però sí que han imposat un ritme fins i tot més preocupant en la lentitud que el que hi havia anteriorment.

Xifres irrisòries
Al marge que hi hagi lleis que la prudència fa que no es despleguin a l’espera del que dictamini el Tribunal Constitucional respecte als recursos que es mantenen vius, la xifra de modificacions de lleis executades fins ara parla per si mateixa: setze per la part catalana i quatre per la part espanyola. Òbviament, aquestes dues xifres encara són molt més significatives si es comparen amb el que queda per fer: segons un informe de l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA), l’Estat ha de desplegar o modificar no menys d’una trentena de lleis i Catalunya ha de fer un total aproximat d’unes 120 lleis en tot el procés.

Dos catalans entre 34 per al TC
La part espanyola, tenint en compte lògicament que aquestes xifres no s’executaran ni en una legislatura ni en dues, tampoc ha triat les lleis més emblemàtiques per adaptar-se a la nova legalitat i s’ha limitat a actuar en quatre fronts: la llei de l’estatut orgànic del ministeri fiscal, la llei orgànica del Tribunal Constitucional per permetre que les comunitats autònomes participin en la designació de magistrats, la reforma del reglament del Senat i la llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic. Potser la que ha suposat un canvi més cridaner ha sigut la que es refereix al Tribunal Constitucional, que va ser recorreguda pel Partit Popular i avalada per l’alt tribunal. Ara al setembre el Parlament haurà d’enviar al Senat els seus dos candidats, que s’afegiran als dos que enviï cada autonomia; 17 per dos són 34, un total del qual s’hauran de triar els noms que cobriran quatre llocs en total.

La part catalana, en el mateix interval de temps, ha aprovat 16 lleis que despleguen l’Estatut, nou més estan en tramitació parlamentària i hi ha una altra quinzena d’avantprojectes, com el de la llei del Síndic de Greuges o la de consultes populars. Entre les lleis que ja han vist la llum hi ha la de l’Agència Tributària, la del Consell Nacional de les Arts de Catalunya i la de Serveis Socials. Al Parlament està encallada la llei del Consell de Garanties Estatutàries. De les 120 lleis que s’hauran de desplegar des de Catalunya, l’IEA en classifica 45 de noves, 25 de recomanables i 50 modificacions. El pronòstic de l’institut era de tres legislatures. Al ritme actual, caldrà més temps.