El consens pel català vol i dol

Arran de la recuperació de l’autogovern fa 45 anys després de quatre dècades de dictadura que havia volgut anorrear el català de la vida pública, i fruit d’un enorme consens en la societat i la classe política, una llei gairebé unànime el 1983 –aprovada amb una sola abstenció– va posar les bases del que es va anomenar normalització lingüística perquè tota la població conegués i pogués viure plenament a Catalunya en la seva llengua pròpia. Després del clímax del procés sobiranista, però, a principi d’aquest decenni es van generalitzar les veus que alertaven que aquells objectius no s’havien acabat d’assolir, ans al contrari: la llengua havia entrat en una situació d’emergència. I és que en tot aquest temps el món s’ha globalitzat i digitalitzat, i el país també ha canviat molt i ha esdevingut una societat cada cop més complexa i multilingüe. És per això que es va coincidir que calia una revisió a fons per posar al dia aquella política lingüística dels anys vuitanta i combatre l’alarmant davallada constatada en l’ús social.

A partir d’aquestes premisses, en el primer debat de política general del president Pere Aragonès, el setembre del 2021, el Parlament encarregava a l’executiu promoure un Pacte Nacional per la Llengua que renovés les polítiques de normalització i busqués altre cop un ampli consens social amb mesures que anessin molt més enllà de l’esfera governamental, amb l’objectiu d’incrementar el nivell de coneixement del català, garantir-ne la presència en tots els sectors i potenciar-ne l’adopció entre els que no el tenen com a llengua de partida. Es va elaborar així un primer informe acadèmic, es va convocar els agents i, al llarg del 2022, es va obrir un procés participatiu públic que va acabar aquella tardor amb més de 300 aportacions i vora 2.600 propostes que posaven el focus en la idea que cal més presència del català en la recerca, l’audiovisual i les administracions públiques. Tancada la fase inicial, es va anunciar que la intenció era tenir redactat i aprovat el pacte nacional al llarg del primer semestre del 2023. Dos anys després, però –tres i mig després del tret d’inici–, i amb l’ús de la llengua caient segons tots els indicadors, el més calent és a l’aigüera. Què passa?

Doncs que el debat va entrar en l’esfera política i es va evidenciar que el consens no era tan unànime, fet que ho va encallar. La convocatòria anticipada d’eleccions, ara fa un any, va acabar de congelar els treballs, si bé estaven ja tan avançats que, en l’acord d’investidura de Salvador Illa, el PSC i ERC es van donar el límit de cent dies –i ja han passat set mesos– per tancar definitivament el text, la versió final del qual de fet el govern ja té a punt. Però sense la firma encara de tothom que creu que hi ha de ser...

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que com a secretari en l’anterior govern ha estat des de l’inici en el procés, és conscient que es va tard, i era clar la setmana passada en la seva compareixença al Parlament: “Volem pensar que estem en la fase final, ja és moment de tancar el pacte”, certificava. Vila afirmava que les grans entitats “ja donen suport” al pacte i circumscrivia les desavinences finals a l’àmbit polític, per la qual cosa s’oferia a parlar de nou amb els grups. Descartat ja el PP, a qui Illa ha intentat festejar, el sí dels de la investidura sembla garantit, segons assenyalaven el mateix dia el PSC i Comuns. També la republicana Marta Vilalta reclamava “ambició i generositat” a tothom perquè “no és moment de partidismes”. “Els que atien la catalanofòbia celebrarien que no ens en sortíssim; hem d’estar a l’altura”, apel·lava.

En termes similars s’expressava el mateix conseller, que s’adreçaria especialment “als que hi van ser a l’inici”, en al·lusió a la CUP però sobretot a Junts, que en les últimes sessions parlamentàries no ha dissimulat el malestar amb la deixadesa del govern i del mateix Illa en la defensa del català. “No som on ens agradaria ser”, certificava la diputada juntaire Carme Renedo, que adduïa dues grans raons per explicar que no s’hagin adherit encara al pacte. Una és per “coherència” amb la denúncia que fan de l’actitud de l’executiu. “Si estem en un moment d’emergència, seria bo que el govern adoptés la llengua catalana en tota la seva activitat i desplegament institucional, cosa que no passa, ni en el ple ni en l’activitat habitual de la Generalitat”, etzibava. En aquest sentit, prosseguia, “seria coherent que no es posessin de costat quan hi ha vulneració de drets lingüístics o quan l’Estat fa normatives que discriminen la llengua catalana, que van ser 214 l’any passat, i el govern tàcitament no va fer res.” D’altra banda, Junts continua veient insuficients la implicació i els compromisos de la societat civil en el pacte. “No hi ha les entitats, ni el món del treball, l’empresa ni l’esport... ens agradaria que s’interpel·lés la societat catalana i hi fos tothom”, cloïa.

Fonts consultades de la CUP –que, igual que Junts, està pendent d’agendar noves reunions aquests dies amb Vila– admeten en canvi que el govern ha fet passos endavant amb les entitats, si bé són igualment taxatives. “No tenen el nostre sí”, remarquen, mentre asseguren que volen veure si la versió definitiva del pacte inclou les seves demandes. Els cupaires, en tot cas, hi són refractaris perquè tenen clar que el govern desoirà la seva principal demanda, que és que es desobeeixi la sentència judicial del 25% de castellà a l’escola, i que el departament n’assumeixi les conseqüències, i no els centres. La CUP va presentar la setmana passada un pla de xoc pel català que se centra en l’àmbit educatiu, on de fet exigeix que s’apliqui de debò la immersió, amb més inspeccions i sancions si cal, i reclama introduir una prova de competència lingüística a quart d’ESO. A més, demana altres mesures com la creació d’una bústia de queixes lingüístiques o el foment de la llengua en entorns informals.

Entretant, les grans entitats estudien aquests dies la versió final que els ha transmès la conselleria, que els ha demanat celeritat en la resposta. “Estem pendents de valorar l’últim resum, però creiem que falta un punt d’ambició realista perquè el pacte sigui efectiu; volem mesures que ajudin a revertir la minorització del català, perquè si mantenim les mateixes tendències només farem l’agonia més llarga”, resumeix a El Punt Avui el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. L’entitat celebra que hi hagi preocupació i un consens general que cal millorar la situació del català, i assegura que “seran benvinguts” tots els passos que s’acordin en aquesta línia, per bé que és conscient que no podrà veure incloses totes les mesures “de màxims” que voldria. “Hem de valorar aspectes essencials com l’ensenyament, la cultura, l’audiovisual, la salut i el consum... En funció del que prevegi el text hi posarem més èmfasi, i ens semblarà bé un acord”, conclou.

Fonts consultades d’Òmnium, pel seu cantó, insinuen que no seran cap escull si hi ha un acord polític, i deixen la patata calenta als grups, a qui alhora pressionen perquè “encara no s’ha produït”. “És imprescindible que els partits aprovin el Pacte Nacional per la Llengua, que el govern el doti de finançament adequat a l’ambició dels objectius i que es posin en marxa les mesures per implementar-lo i fer-lo efectiu, així com per poder-ne fer el seguiment pel que fa al compliment”, subratllen. A l’entitat tenen “plena confiança” que tots els partits seran responsables davant el que considera una “qüestió de país, que reclama un consens sense fissures i del màxim abast”. “Vivim una situació d’emergència lingüística i el consens social que hi ha a favor del català s’ha de traduir en acords ambiciosos i en polítiques efectives a les institucions”, insten.

En cas que persisteixin les desavinences, caldrà veure si el govern decideix tirar milles i presentar el pacte amb els suports que té, o es dona una nova pròrroga per continuar parlant i mirar d’ampliar-los. Els propers dies seran decisius.