“Serem una ciutat més rica, una ciutat més diversa”

Que ja som 50.000 habi­tants? De debò?... Iro­nia a part, què hem de dir? Que això ja se sabia, no és nou, d’ara. Vic és a una hora de Bar­ce­lona, està ben comu­ni­cat, s’hi viu bé, hi ha indústria, hi ha tre­ball, hi ha qua­li­tat de vida. El més lògic i nor­mal és que ens vin­gui molta gent, de molts llocs. I no només immi­gració estran­gera; hi ha molta gent de Bar­ce­lona, per exem­ple, que ens ha des­co­bert. Per tant, no és una sor­presa. L’alcalde va sor­tir a finals d’any dient que ens cal ajuda perquè hem arri­bat als 50.000 habi­tants, però de fet, si mires el seu pro­grama elec­to­ral, ja par­la­ven de pro­jec­tar Vic cap a una ciu­tat de 50.000 habi­tants. Si estava en el pro­grama, no pot ser una sor­presa. Això, una.

Que l’alcalde s’ho agafa nega­ti­va­ment, i t’ho has d’aga­far posi­ti­va­ment; serem una ciu­tat més rica, serem una ciu­tat més diversa. Sí, tin­drem més neces­si­tats, cal­dran més recur­sos i ens hau­rem de moure. Fins ara hem anat sobre­vi­vint, com que ja ens en sortíem i vivíem bé, cap pro­blema, doncs. Ara pot­ser hau­rem de començar a tre­ba­llar, ara pot­ser hau­rem de començar a dema­nar un ter­cer CAP, ara pot­ser hau­rem de començar a dema­nar en matèria d’edu­cació, de medi­ació, i tot això implica per al govern sor­tir de la seva zona de con­fort. El govern s’espanta perquè no han sor­tit mai de la zona de con­fort.

Por­ten molt de temps gover­nant i totes aques­tes per­so­nes no aca­ben d’arri­bar ara. De fet, fa molt de temps que som 50.000 habi­tants, perquè s’ha de tenir en compte els que no estan empa­dro­nats, tots els que no tenen papers. Si se’ls tingués en compte ja fa temps que som 50.000. Ja fa temps que els ser­veis de salut tre­ba­llen amb una població de més de 50.000 veïns.

Fa ver­ti­gen. El pro­blema és no tenir un pro­jecte de ciu­tat. Fa molt que no el tenen. Gover­nar no vol dir gover­nar per a avui, vol dir posar la mirada més enllà, a 20 anys, a 25 anys.

Evi­dent­ment, el dia a dia s’ha de ges­ti­o­nar, però ja hi ha uns tècnics a la casa que en saben molt. Ho poden fer. Un polític s’ha de dedi­car a saber com vol que sigui la ciu­tat quan sigui gran. Si no es fa aquesta reflexió sem­pre s’haurà d’estar apa­gant focs. Si fa 12 o 15 anys no es va fer la pre­visió dels 50.000 habi­tants, ara és un pro­blema, evi­dent­ment. S’hi han tro­bat sense tenir pro­jecte de ciu­tat.

Sí. Estan fatal, tots dos. Un és al soter­rani d’un super­mer­cat. Quan el con­se­ller era d’ERC vam anar a veure’l i li vam arren­car el com­promís de poder fer un ter­cer CAP, perquè el crèiem neces­sari. A més, si ara ens quei­xem que som 50.000, d’aquí a 20 anys serem bas­tants més. El govern creu que no cal. No cre­uen a dis­per­sar els ser­veis, cre­uen a con­cen­trar, però és que no es tracta de dis­per­sar, es tracta d’aug­men­tar. El ter­cer CAP ens cal com el pa que men­gem.

Crec que l’expli­cació és que tota l’opo­sició hi està a favor i han de mar­car la diferència. Van començar a defen­sar que no, i es tro­ben còmodes a defen­sar que no. Ho torno a dir: per què no tenen clar ara què volen? Si tu tens clara la teva estruc­tura de ciu­tat, tens molt clar també com vols que creixi, què vindrà en el futur. Hauríem de tenir tres CAP. I un mer­cat muni­ci­pal, i segu­ra­ment també un palau de justícia. Són obres prou impor­tants per can­viar la feso­mia de la ciu­tat, segons com ubi­quis aques­tes peces en el tau­ler. Són ser­veis molt impor­tants i molt grans. Per tant, s’ha de tenir claríssim, perquè la ciu­tat no se’ns en vagi de les mans, en molts sen­tits: mobi­li­tat, immi­gració, habi­tatge, ense­nya­ment... Quan es toquen aques­tes peces toques tota la trama de ciu­tat. Cal tenir pre­sent com ho fas, i el govern no ho té clar. Par­les amb ells i no saben si volen o no un mer­cat muni­ci­pal. Sí que el volen, però no saben com el volen. No sabem si estarà al mateix lloc, o un de dife­rent i com­par­tint espai amb el CAP... Els ha que­dat gran i s’han asso­ciat amb qui no s’havien d’asso­ciar, un Ara Vic que és la Unió d’abans. I la seva crossa és Josep Anglada [Som Iden­ti­ta­ris i exlíder de Pla­ta­forma per Cata­lu­nya]. Tot ho apro­ven amb ell perquè diu amén a tot.